19.06.2013 - 06:00
L’arqueòleg barceloní Àlvar Caixal és el guanyador del 33è Premi de Sant Joan de literatura amb l’obra ‘Les llavors del silenci’, una novel·la històrica i d’intriga sobre les Brigades Internacionals angleses. Convocat per la Fundació Antigues Caixes Catalanes de Manlleu, Sabadell, Terrassa i el BBVA, el guardó és un dels més ben dotats de les lletres catalanes, amb 35.000 euros. Edicions 62 es farà càrrec a la tardor de l’edició comercial de l’obra guanyadora. L’acte de lliurament es va fer ahir al Saló Modernista de la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859, amb presència de la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, i el batlle de Sabadell, Joan Carles Sànchez. L’acte va incloure el recital ‘El món perdut de Salvador Espriu’, a càrrec de Joan Massotkleiner i Toti Soler.
L’obra de Caixal ha estat guanyadora per majoria entre les cinquanta-una obres candidates. A la darrera deliberació hi han arribat vuit obres: ‘La travessia del rei’, de Multnomah (pseudònim); ‘El cor de l’oceà’, de Miquel Mas Ferrà; herències de pes, de Miquel Castells (pseudònim); ‘Manual d’obvietats’, d’Ignasi Riera; ‘La dansa nua’, de Ramon Gaja; ‘Gos. Vida de Rainer Maria Rilke’, d’Albert Roig, i el ‘El porter del paradís’, de Joan Pons.
El jurat ha estat format per Jordi Coca, Pere Gimferrer, Giuseppe Grilli, Ada Castells (guanyadora de l’edició passada) i, com a secretari, el director de la Fundació Sabadell 1859, Joan Carles Sunyer.
‘Les llavors del silenci’
En un petit poble del sud-oest d’Anglaterra, la senyora Emma Tavistock —una dona gran, d’aspecte fràgil— s’asseu a les fosques, tota sola, i evoca amb nostàlgia un episodi tràgic, gairebé amagat, del passat familiar. Rememora vivències antigues i vells secrets relacionats amb el promès de la seva tia, en Frank, metge de les Brigades Internacionals i desaparegut la primavera del 1938 en el decurs de la retirada de l’exèrcit republicà al front d’Aragó. Al mateix temps, a Barcelona, l’Alfred viu raonablement feliç, casat, sense fills ni excessos de cap mena. Jubilat abans d’hora amb seixanta-quatre anys, és un home corrent, com li agrada de definir-se. Però d’ençà del suïcidi del seu pare, un vell amargat i solitari, franquista de segona fila i demòcrata per conveniència, alguna cosa intangible altera la seva vida rutinària. Potser és el malson macabre que el trasbalsa des de fa un cert temps o, tal vegada, la sèrie d’esdeveniments casuals que s’encadenen, l’un darrere l’altre, com si obeïssin a una llei universal desconeguda.
A partir de dues històries que transcorren paral·lelament a la Gran Bretanya i a Catalunya, aparentment sense cap vincle entre si, la novel·la es desplaça entre els anys anteriors a l’esclat de la guerra del 36-39 i l’hivern del 2002 en un recorregut circular pel passat i el present dels protagonistes.
