05.05.2013 - 06:00
Amb els actes oficials del tricentenari del 1714 ja anunciats, un grup d’entitats catalanes i mallorquines han preparat un homenatge paral·lel als centenars d’illencs que van participar fa tres-cents anys en la defensa de Barcelona durant el setge borbònic. L’acte s’ha fet aquest migdia al Fossar de les Moreres, com a reparació històrica i de record d’aquells lluitadors, molts dels quals van perdre la vida l’11 de setembre de 1714.
L’homenatge és organitzat pel Memorial 1714, l’IPECC, el CAOC, Indrets del Record, el Taller d’Història de Gràcia, Perenne Fossar de les Moreres i Patriotes per la Devolució, juntament amb grups i membres d’entitats de les Illes residents a Catalunya.
S’hi ha fet una ofrena floral, i s’han llegit diversos textos i poemes, alguns a càrrec de Núria Feliu. També s’han interpretat jotes i fandangos, i l’acte ha clos amb la Balanguera i els Segadors.
Segons que explica Bartomeu Mestre a ‘Participació mallorquina a la defensa de Barcelona. Tribut de reconeixement’, el suport dels mallorquins va tenir una importància majúscula. Tot i que no ha rebut el reconeixement merescut, afegeix, és prou documentat: ‘El març del 1705 arribaren a Barcelona un centenar d’artillers mallorquins per enfortir la defensa de la ciutat. El maig del 1707, just després de la derrota d’Almansa, cent cinquanta artillers més de Mallorca es desplaçaren i s’instal·laren a Barcelona. Ja en la plenitud de la guerra, el 26 d’octubre de 1713 i protegides només per tres vaixells d’escorta, arribaren vint-i-cinc naus mallorquines, estibades de menjar, vi, farina i pólvora que també desembarcaren cinquanta-tres artillers experimentats, reclutats per Francesc Antoni Vidal i dirigits pel capità Joan Saurina i el tinent Bartomeu Ballester. Encara el 9 de setembre de 1714, just dos dies abans de caure la ciutat, dues naus mallorquines varen esquivar el setge marítim de les tropes felipistes i desembarcaren menjar i armes.’
Mestre recorda, a més, que després de la caiguda de Barcelona, l’11 de setembre de 1714, ‘el virrei de Mallorca, Josep Antoni de Rubí i de Boixadors, es negà a capitular davant dels emissaris de Felip V’. Fins el 16 de juny de 1715, en què l’exèrcit franco-espanyol va desembarcar a Cala Ferrera, Cala Llonga i Cala Figuera ‘amb deu mil soldats d’infanteria i un fort contingent de cavalleria i d’artilleria’, no va caure l’illa, ‘darrer territori de la resistència’.
A banda recordar tots aquests lluitadors, l’acte també preveu commemorar el centenari del naixement dels poetes Marià Villangómez i Bartomeu Rosselló-Pòrcel.
