Art amb cara, ulls i moltes ganes

  • Les noves generacions d'artistes es troben amb un panorama complicat però, malgrat tot, volen menjar-se el món

VilaWeb
VilaWeb
Cèlia Muns i Paula Montañà
07.02.2013 - 13:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Un músic, una ballarina, un director de cinema, una escriptora, un pintor i un il·lustrador. Tots ells són joves però tenen les coses clares. Es volen dedicar al món de l’art. Són apassionats, perseverants i, també, molt conscients que el seu objectiu no és fàcil. En Ferran, la Natàlia, en Pau, la Mònica, en Guim i en Conrad ens expliquen la seva experiència i la seva visió de l’actual panorama artístic i cultural.

Natàlia Jiménez, ballarina

“És necessària una formació acadèmica però també una inquietud autodidacta per part de l’artista”

La Natàlia va deixar la carrera de Química per la dansa. Recorda l’època en què va començar a estudiar dansa i va rebre beques i ajudes per poder-s’hi dedicar. Avui, veu com els artistes estan gairebé obligats a treballar i actuar gratuïtament. Aposta per una creació que comporti crítica i canvi social i també una retroalimentació entre arts i ciències. Ara mateix, un dels seus projectes, és una performance de dansa contemporània en què també hi participen una física i un matemàtic, a més, és professora. Tot i la precària situació del món de l’art, no vol renunciar a poder triar per si mateixa el camí que seguirà.

Guim Tió i Conrad Roset, il·lustradors

“-Dels pressupostos que hi ha a Espanya als que hi ha a altres països europeus o als Estats Units hi ha un abisme.

-Tot i que el nivell que hi ha aquí és altíssim. Tant a Barcelona com a Madrid.”

En Guim i en Con es van conèixer a Belles Arts i ara treballen junts en un estudi del barri de Gràcia. Tots dos han aconseguit convertir el seu hobby en una feina i viuen del seu treball artístic -tot i que en Guim, a més, és professor de plàstica en una escola. S’han aprofitat de les xarxes socials per donar-se a conèixer arreu del món, i és per això que han exposat a països tan llunyans com Austràlia. Creuen que Barcelona està plena de talent artístic, però tot i així són conscients de la falta de mercat que hi ha al país, i no descarten marxar per continuar-se formant a llocs on l’art estigui més valorat.

Enllaços
Array

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any