30.10.2012 - 06:00
La nova exposició de l’Arts Santa Mònica, ‘Arts del moviment. Dansa a Catalunya (1966-2012)‘, que s’obre avui al públic, té el cor de l’exposició molt ben definit, en el concepte i en la disposició. És la instal·lació ‘De cos present’, obra del cineasta Isaki Lacuesta: un goig poètic, rítmic i visual per a l’espectador. Us n’oferim un tast.
Aquesta mena de bosc, aquesta mena d’àgora, que és ‘De cos present’, és protagonitzada per set ballarins. D’esquerra a dreta: Sol Picó, Andrés Corchero, Cesc Gelabert, Maria Muñoz, Marta Carrasco, Thomas Noone i Àngels Margarit. Set ballarins representatius d’aquest moment i de les darreres dècades de la dansa a Catalunya. Cadascun en un pantalla en format vertical, i totes set pantalles col·locades l’una al costat de l’altra en semicercle. Els ballarins ballen una de les coreografies més representatives de la seva trajectòria, un ‘solo’ sota la mateixa llum zenital i en el mateix espai circumscrit. Són molt diferents, tots amb una personalitat molt marcada.
Isaki Lacuesta els ha fets ballar sense música, però tenint una cura afinadíssima del so, que és imprescindible per a l’èxit de la instal·lació. Perquè el so t’envolta i canvia a mesura que t’acostes al mig de la instal·lació o pares atenció en un ballarí concret. Hi ha sincronies sorprenents (igual que amb la imatge, i sempre diferents). I què se sent? Doncs, frecs, cops, exhalacions… de cada ballarí. ‘És la part amb què he gaudit més’, comenta el cineasta, que ha enregistrat les imatges en blanc i negre, en 16mm, amb un film de molt de gra, perquè tingués un cert to fantasmagòric. Isaki Lacuesta va enregistrar les set coreografies en una mateixa setmana de fa quatre anys. (vídeo)
La instal·lació té un pròleg, és la filmació ‘Dona embarassada amb full en blanc’ interpretada i coreografiada per Constanza Brnčić, pocs dies abans d’infantar.
L’altre vídeo d’Isaki Lacuesta, també realitzat per a l’exposició, juntament amb Cesc Gelabert, és el de l’espectacle ‘Tranç’. L’explica Lacuesta mateix: ‘És una sèrie de personificacions d’algunes de les figures clau de la dansa i de l’espectacle del segle XX a Catalunya (Carmen Amaya, Vicente Escudero, Joan Magriñà, Tórtola Valencia, la Maña, Roseta Mauri) interpretades per ballarins contemporanis (Roser López, Lorena Nogal i Gelabert mateix). De nou, aquestes recreacions no volen ser literals, ans s’hi evidencia que les tècniques dels intèrprets contemporanis són molt allunyades de les originals. El resultat no és estrany a l’humor, però no festeja la sàtira, sinó l’homenatge sincer, des de la idea que tota coreografia és fruit d’un llegat, d’una transmissió de gestos, sovint inconscients, que el cos guarda en la seva memòria més invertebrada.’ (vídeo)
‘Arts del moviment. Dansa a Catalunya (1966-2012)’ és un recorregut pels diferents aspectes de la dansa catalana d’aquestes últimes dècades, essencialment la contemporània, una mena de radiografia de què ha significat el desenvolupament de les arts escèniques a Catalunya. Mostra la dansa contemporània com una expressió central, innovadora, de la cultura catalana, amb materials que dibuixen les fonts estètiques de la dansa, la relació amb els corrents europeus, les figures històriques, els mestres, les escoles, els mètodes i la interrelació que la dansa i els ballarins han tingut amb les altres arts i amb artistes com Picasso, Miró, Català-Roca, Frederic Amat… Han comissariat l’exposició Joaquim Noguero i Bàrbara Raubert. Romandrà a l’Arts Santa Mònica fins el 26 de gener del 2013.
