17.05.2012 - 20:30
El Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) ha aprovat els plans d’ajust presentats pels governs català, valencià i balear. En el cas de Catalunya, s’ha donat el vist-i-plau al pla econòmic i financer (pdf) presentat per la Generalitat de Catalunya. El pla preveu un ajust de 4.295 milions d’euros aquest any, que es desglossa en 2.680 milions d’euros de retallada de despesa i 1.615 de nous ingressos.
El document recull les mesures d’estalvi incloses als pressupostos, les impulsades pel govern espanyol en salut, educació i universitats i també el tercer pla d’ajust de 1.500 milions d’euros anunciat pel president de la Generalitat. El govern retallarà en 300 milions la transferència a les empreses públiques, 200 milions en el cas de les subvencions, i preveu 100 més per reprogramació d’inversions. A més, el govern preveu mantenir dos anys més la retallada dels sous dels funcionaris i les noves taxes com el tiquet moderador, la turística o l’increment del cèntim sanitari. Bona part de les mesures de l’ajust del 2012, per tant, tindran continuïtat en els anys 2013 i 2014.
La Generalitat ha aconseguit incloure els 210 milions de l’addicional tercera de l’estatut, referents a l’any 2009 i que s’han de destinar a infrastructures, en l’apartat d’ingressos, tot i que no s’han satisfet encara. El govern espanyol ha acceptat reconèixer aquest deute i s’ha compromès a liquidar-lo quan hi hagi les condicions financeres i pressupostàries adequades. Com que no es garanteix el cobrament d’aquests diners, la Generalitat ha inclòs al mateix pla una via alternativa de recaptació per mitjà de la privatització d’actius i l’optimització d’edificis, que pot suposar 280 milions d’euros.
El CPFF, òrgan que coordina l’estat espanyol i les comunitats autònomes en matèria fiscal i financera, s’ha reunit avui a la tarda per a estudiar a fons els plans de reequilibri de cada autonomia. Si la secretària d’estat de pressupostos, Marta Fernández Currás, va advertir que les autonomies havien d’estar ‘a l’altura‘ en matèria de ‘consolidació fiscal’ (és a dir, reducció de dèficit amb retallades), el secretari d’Estat d’Administracions Públiques, Antonio Beteta, va dir que els plans d’ajust presentats per les comunitats autònomes eren ‘majoritàriament satisfactoris’.
Beteta també va puntualitzar que, de la reunió, en podria sortir alguna petita correcció, però que la cosa més important era veure si els plans s’aplicaven. Va recordar que serien sancionades les comunitats que no satisfessin el dèficit pactat, és a dir, la llei d’estabilitat pressupostària aprovada pel congrés espanyol a mitjan abril (una llei que obliga l’administració pública a un dèficit zero a partir del 2020). També el Parlament de Catalunya va votar una llei catalana ad hoc a mitjan maig.
Al País Valencià, Alberto Fabra havia promès un ‘pla creïble’, però sense aportar-ne detalls. Per ell, la reunió era una oportunitat de compromís i de ‘sortir de la situació actual’; i hi ha anat ‘amb tota tranquil·litat’ perquè ‘hem sabut fer els deures i és una qüestió de totes les comunitats’.
A les Illes, José Ramón Bauzá també esperava amb relativa tranquil·litat l’examen de Madrid. El vice-president econòmic balear, Josep Ignasi Aguiló, estava convençut que el seu pla de retallades, per valor de 350 milions d’euros, seria autoritzat per Hisenda. El pla inclou el tancament, a Mallorca, de l’Hospital General i de l’Hospital Joan March.
