06.05.2012 - 06:00
Dijous que ve arriba a les llibreries dues novetats de l’editorial Alpha, que publica dins la col·lecció Clàssics de Tots els Temps i que us n’oferim un avançament: ‘Contes del neguit’ (fragment en pdf), primer recull de contes que va publicar Joseph Conrad, traduïts pel Ferran Ràfols, i ‘La incapacitació’ (fragment en pdf), de Balzac, novel·la traduïda per l’Anna Casassas.
Segons explica a VilaWeb el director editorial, Raül Garrigasait, ‘La incapacitació’ no havia estat traduïda al català, encara, i aquesta edició conté una introducció a Balzac de Jean d’Ormesson, de l’Académie Française. Dels ‘Contes del neguit’ se n’havia traduït alguna part fa molts anys, però la d’Alpha és la primera traducció íntegra. Garrigasait destaca també el treball fet pels traductors i assegura que totes dues obres tenen coses que el fascinen.
Li demanem tot seguit els elements que en destaca. Diu: ‘«La incapacitació» de Balzac és una narració que juga amb les expectatives del lector admirablement. No revelaré detalls de l’argument per no espatllar la lectura a ningú, però sí que puc dir que Balzac aconsegueix que, al final del text, un personatge ens susciti sentiments completament contraposats als que ens suscitava a l’inici. I les preguntes que planteja la narració són d’una gran profunditat: quanta justícia som capaços de suportar en les nostres vides? En quina mesura ens hem de fer responsables de les injustícies dels nostres avantpassats?’
‘Els «Contes del neguit» agrupen cinc relats, cadascun d’ells memorable per alguna raó. El primer («Karain, un record»), ambientat a l’arxipèlag malai, té una força evocativa extraordinària. La prosa de Conrad sembla que respiri amb els paisatges i els personatges que descriu. Aquest relat escenifica el xoc entre l’univers mental d’un personatge malai i el dels colonitzadors europeus. «Una avançada del progrés» recorda molt la coneguda novel·la «El cor de les tenebres»: evoca el mateix món. En contrast amb aquestes dues narracions, n’hi ha una altra, «El retorn», que transcorre exclusivament dins l’interior d’una casa anglesa. En aquest cas la força de la prosa de Conrad es posa, estranyament, al servei de la descripció d’un conflicte conjugal burgès. En resulta un text sarcàstic, divertidíssim i sorprenent.’
