30.06.2011 - 06:00
Els estudis d’opinió política i les enquestes inclouen als qüestionaris, des de fa uns quants anys, una pregunta sobre la independència de Catalunya; i ahir va ser el Centre d’Estudis d’Opinió que va fer públics els resultats d’un escandall de l’opinió pública (pdf) sobre la matèria. En síntesi són aquests: si avui es fes un referèndum sobre la independència de Catalunya, un 42,9% dels votants hi seria favorable, un 28,2% hi seria contrari i un 23,3% s’abstindria. Aquestes dades permeten d’afirmar que la participació en el referèndum seria, pel cap baix, del 71,1% i que la independència guanyaria per un 60,3% de vots afirmatius, contra un 39,7% de vots contraris.
Les raons que addueixen els favorables a la independència són, per aquest ordre: gestió dels recursos propis, sentiment d’incomprensió, Catalunya milloraria i seria més lliure i sentiment identitari.
I els contraris a la independència, en canvi, addueixen, la gran majoria, la voluntat de preservar la unitat d’Espanya i, després, el sentiment identitari (es consideren tan espanyols com catalans, o més que no pas catalans) i la inviabilitat de la independència.
Les primeres dades públiques són de l’any 1991
La primera enquesta que va inquirir sobre el signe del vot en un referèndum d’independència va ser preparada l’any 1991 per l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) de la UAB. Aleshores el 35% dels enquestats eren favorables (pdf) a la independència i el 50%, hi eren contraris. Un 15% hi era indiferent o no es volia definir.
A partir d’aquella primera enquesta l’ICPS va fer la mateixa pregunta cada any, i els percentatges dels favorables a la independència oscil·laven del 29% al 37%, i els dels contraris anaven del 49% al 56%. Els anys 2003 i 2004 els resultats foren sensiblement diferents per un canvi de mètode: les enquestes es van fer telefònicament i no pas presencialment. I l’opció independentista va millorar, car va passar del 34%, el 2002, al 43%, el 2003. Quan van tornar a l’enquesta presencial, el suport a la independència va tornar a baixar, però ara al 36%.
El 2008 va desaparèixer la pregunta directa sobre el referèndum d’independència de l’estudi d’aquest institut. El relleu el va prendre, aquell mateix any, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que va confeccionar una enquesta telefònica (pdf) anual amb l’Institut DYM. El primer resultat de la pregunta del referèndum fou d’un 36,5% favorable a la independència, d’un 22,1% que hi era contrari i d’una abstenció del 27,1%. L’any següent, el 2009, el suport a la independència va pujar substancialment, fins al 50,3%. El desacord va disminuir a un 17,8% i l’abstenció va passar al 24,6%. El 2010 les dades es van mantenir gairebé intactes.
L’últim a afegir la pregunta sobre la intenció de vot en un referèndum ha estat enguany el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, preparat per Fundacc. En l’enquesta del mes de maig, la independència tenia el suport d’un 34,2% dels enquestats, l’aversió d’un 30% i l’abstenció d’un 23%.
