10.06.2011 - 20:00
Els acampats de la plaça de Catalunya de Barcelona van decidir a principi d’aquesta setmana que deixarien de dormir-hi i que estendrien les protestes a diversos barris de la ciutat. De fet, ja fa unes setmanes que als barris s’organitzen assemblees, que van anar sorgint de manera espontània. ‘Ja es veia que el futur de l’acampada havia de ser aquest’, diu a VilaWeb Ivan Miró, que participa a les assemblees del barri de Sants, on porta la cooperativa La ciutat invisible. Avui és previst que es decideixi quin dia s’abandona el campament de plaça Catalunya.
‘L’acampada de la plaça de Catalunya és el motor, però la gent ha entès que les alternatives s’han de forjar a nivell local. I tot i que s’han fomentat des de la plaça, la dinàmica d’organitzar-se als barris i pobles ha sorgit de manera natural’. Així, consideren que és necessari que el moviment dels ‘indignats’ treballi ‘arrelat a la vida quotidiana’, una tasca que és més fàcil de fer si s’organitzen per barris que no amb una gran assemblea única. Això sí, les assemblees continuen coordinades per la general, a través de la qual organitzen accions com les previstes per als dies 14 i 15 de juny i el 19 de juny.
Com funcionen aquestes assemblees de barri? Segons Miró, treballen a partir de quatre objectius estratègics: ‘Aturar la retallada social; exercir de contrapoder a les polítiques locals; desenvolupar alternatives, fomentar el cooperativisme des dels barris i fomentar les resistències (contra desnonaments i acomiadaments, per exemple); i coordinar-nos amb la resta d’assemblees a través dels mecanismes de coordinació general de la plaça de Catalunya’.
Cada assemblea de barri s’organitza de la manera que considera més oportuna, establint els grups de treball més adients. A Sants, per exemple, hi ha grups sobre educació, migració, treball, habitatge i salut. En el cas d’aquest barri, les assemblees es fan dilluns i dijous, però n’hi ha uns altres que es troben un cop a la setmana. A excepció de Sants, als barris no hi ha pas acampades, sinó que els veïns es troben per fer les assemblees. En tot cas, segons que explica Ivan Miró, l’acampada de Sants acabarà dimarts, quan tenen intenció d’afegir-se a l’acampada que volen fer davant del Parlament de Catalunya.
Una de les particularitats del moviment dels ‘indignats’ és que es tracta de persones que fins ara no estaven organitzades. Això també es veu als barris, on el 80% dels que participen a les assemblees són persones que estan actives arran del moviment del 15M. ‘És un nou cicle social, on la gent de les xarxes habituals dels barris pot facilitar infrastructures o coneixements, però en què la majoria pertany a una nova fornada de participació social molt més àmplia que la que hi havia’, explica Miró, que destaca que ‘s’està obrint una oportunitat per crear nous organismes de participació popular als barris, nou espais de democràcia directa que revitalitzaran la presa de decisions a nivell local’.
Entre els interrogants que han sorgit arran de les acampades, hi ha el de quin seria el seu futur. Amb les assemblees de barri de Barcelona aquest futur sembla aclarir-se una mica, però la qüestió és si aquestes assemblees tindran o no continuïtat. Per Ivan Miró aquest moviment ha obert ‘un nou cicle social’ i ha marcat ‘un punt i a part a la sensació d’impotència que hi havia aquests darrers anys a causa de la crisi política i social’. Per això augura que és molt probable que, d’una o altra manera, el moviment tingui continuïtat: ‘La representació institucional té greus problemes de legitimitat i ara s’ha obert un cicle com va ser en el seu moment el moviment veïnal dels anys 70 i 80; un nou moviment molt arrelat al territori i amb potència per transformar la realitat’. Sigui com sigui, gairebé un mes després de la manifestació del 15M que va donar lloc a l’acampada de Barcelona i també a València i Palma, les acampades i assemblees s’han propagat per tot el territori.
