01.04.2011 - 06:00
La companyia Estudi Zero representa al Cafè-Teatre Sans ‘La cantant calba‘ d’Eugène Ionesco, la primera obra que va estrenar ara fa poc més de vint-i-cinc anys. Des de llavors la companyia ha crescut molt. De fet, des del 1991 gestiona l’Escola d’Arts Escèniques, amb més de dos-cents alumnes.
El mateix text traduït per Biel Mesquida, gairebé els mateixos actors i el mateix espai escènic: així és com la companyia ha volgut commemorar els vint-i-cinc anys fent teatre. Una de les actrius que hi és des de la primeria, Pepa Ramon, va comentar a VilaWeb, arran de la represa de l’obra, que la representaven amb molta fidelitat. Només hi havien afegit algunes bromes finals; i és que, segons que diu, ‘La cantant calba’ és una màquina teatral que rutlla sola. De totes maneres, recalca, és una peça difícil, perquè no té peus i és plena de repeticions, però els agrada molt perquè és una de les icones del teatre de l’absurd.
Ionesco va dir de ‘La cantant calba’ que era l’antipeça: es basa en el mètode Assimil per a aprendre anglès i satiritza la banalitat de les relacions humanes convencionals. Biel Mesquida va traduir l’obra de Ionesco: del francès al palmesà, el mallorquí que es parla a Palma. Mesquida situa l’acció al si d’una família de Palma. La traducció ha aguantat molt bé aquests vint-i-cinc anys i Mesquida n’està satisfet.
L’espectacle va ser el primer gran èxit de la companyia: l’any 1986 el va presentar a la III Mostra de Teatre Memorial Llorenç Moyà i va ser guardonat amb el primer premi i tres més: al millor actor, a la millor actriu i a la millor escenografia.
L’edifici on treballa Estudi Zero és un palauet gòtic situat al bell mig del nucli antic de Palma, i és a la sala gòtica on hi ha el teatre. Pepa Ramon conta que el lloc és molt especial i que el van restaurar per aprofitar-ne tots els racons amb vista a les produccions teatrals, per això nom Cafè-Teatre Sans. ‘Ens agrada fer obres, en què fins i tot qui ven les entrades és un actor’ diu.
Estudi Zero va néixer gràcies a l’entusiasme d’un grup de joves que feien teatre al carrer i que el 1988 es van constituir en cooperativa. Des del 1991 també gestiona, al mateix indret, l’Escola d’Arts Escèniques. Hi ofereixen cursos per a infants, joves i adults i durant molt de temps va ser l’únic lloc de les Illes on es podia estudiar teatre. També s’hi fan cursos monogràfics i especialitzats.
