Zelenski es prepara per destituir el comandant en cap de l’exèrcit ucraïnès enmig de tensions per una nova ofensiva

  • La decisió trastoca l'estructura militar d'Ucraïna, que passa un moment de grans dificultats al front

VilaWeb
El general Zalujni, comandant en cap de les forces armades d'Ucraïna, el 28 de juny (fotografia: Oksana Parafeniuk / The Washington Post).

The Washington Post

31.01.2024 - 21:40

The Washington Post · Isabelle Khurshudyan i John Hudson

Kíiv, Ucraïna. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va comunicar dilluns al comandant en cap de les forces armades d’Ucraïna, el general Valeri Zalujni, que seria acomiadat, segons que ha revelat a The Washington Post un alt càrrec ucraïnès. Després de mesos de friccions entre el president i el general, aquesta decisió trastoca l’estructura militar d’Ucraïna, que passa un moment de grans dificultats en la guerra contra Rússia.

Zalujni es manté al càrrec, ara com ara, però s’espera que ben aviat un decret presidencial en confirmi formalment la destitució, gairebé dos anys després de la invasió russa, i en un moment en què les forces de Moscou semblen guanyar la batalla estratègica en algunes parts del front.

Dilluns el portaveu de Zelenski, Serguí Nikíforov, va negar que Zalujni hagués estat destituït. “No hi ha res –va dir als periodistes–. No hi ha hagut cap ordre. El president no ha destituït el comandant en cap.”

L’esperada contraofensiva ucraïnesa del 2023, en què participaren soldats entrenats pels aliats de l’OTAN equipats amb armament occidental, va recuperar poc territori i no va atènyer ni de bon tros les expectatives. Zalujni i els seus homòlegs nord-americans van tenir fortes discrepàncies sobre l’estratègia de la campanya, i el comandant ucraïnès va negligir en darrera instància el consell dels Estats Units de concentrar geogràficament les seves forces, perquè creia que això hauria pogut causar moltes més baixes entre les files ucraïneses.

Dilluns Zelenski va transmetre a Zalujni que, atès el cansament dels ucraïnesos pel conflicte i l’alentiment de l’ajuda militar internacional, calia un nou comandant que donés una nova empenta a la situació, segons una font anònima del govern.

Dues persones han accedit a parlar sobre la reunió amb The Washington Post amb condició d’anonimat. Parlen amb franquesa de la situació, que consideren molt delicada, i avisen que la decisió pot tenir una repercussió impredictible per a la guerra i la seguretat d’Ucraïna. També s’espera la destitució d’alts càrrecs del personal de Zalujni, segons una d’aquestes fonts.

En la reunió del dilluns, les diferències entre Zelenski i Zalujni van arribar a un punt màxim pel desacord sobre la xifra de soldats que Ucraïna ha de mobilitzar enguany, segons aquestes dues persones. Zalujni va proposar de mobilitzar prop de 500.000 soldats, una xifra que Zelenski va considerar poc realista atesa l’escassetat d’uniformes, armes i instal·lacions d’entrenament, que s’ajunten amb les possibles dificultats en la campanya de reclutament. Zelenski també ha dit públicament que Ucraïna no té prou fons per a pagar tants nous reclutes.

Zalujni, per la seva banda, va replicar que a Ucraïna ja li manquen efectius ara mateix, atès l’augment de les baixes al front, i que necessita igualar els 400.000 nous soldats que Rússia vol mobilitzar enguany.

No és clar qui substituirà Zalujni, de cinquanta anys. Un dels principals candidats és el cap de la intel·ligència militar ucraïnesa, el tinent general Kirilo Budànov, de trenta-vuit anys, cosa que podria implicar un canvi cap a tàctiques de lluita asimètrica, en una guerra en què les línies del front pràcticament no han canviat en més d’un any. Però Budànov, tot i tenir experiència en forces especials, no té galons com a comandant de l’exèrcit.

Una altra opció és el coronel general Oleksandr Sirski, comandant de les forces terrestres ucraïneses, a qui es va atribuir el mèrit de dirigir la defensa de Kíiv durant primer mes de la guerra, com també el de l’organització de la reeixida contraofensiva a la regió nord-oriental de Khàrkiv, la tardor del 2022.

A Zalujni se li ha ofert un altre càrrec, però l’ha refusat i ha anunciat que volia retirar-se de l’exèrcit. The Washington Post s’ha posat en contacte amb el general Zalujni, que no ha volgut fer cap comentari sobre la situació.

Ara mateix, Zalujni continua al càrrec de cap de les forces armades, i l’ordre formal de destitució es podria endarrerir. L’any passat, el cap de la facció de Zelenski al parlament ucraïnès va anunciar que Oleksii Réznikov, ministre de Defensa d’aleshores, seria destituït, però va romandre en el càrrec durant mesos fins que l’ordre no arribà.

Les desavinences entre Zelenski i Zalujni s’han gestat durant mesos, i el general ja era conscient d’ençà de l’estiu del 2022 que podria ser destituït en qualsevol moment, segons una de les fonts a què ha tingut accés The Washington Post.

Zalujni ha estat comandant en cap d’Ucraïna d’ençà de la invasió russa, el febrer del 2022, i –segons els sondatges– té una popularitat entre els ucraïnesos que tan sols rivalitza amb la de Zelenski. Això el converteix en una amenaça potencial per al president actual en cas que es fessin eleccions presidencials. El procés electoral, ara com ara, és aturat en virtut de l’aplicació la llei marcial, però en condicions normals les eleccions s’haurien d’haver fet enguany.

Encara que els alts càrrecs del govern ucraïnès ja havien parlat en privat sobre la manca de confiança entre Zalujni i Zelenski aquest darrer any, la discòrdia no ha saltat a l’esfera pública fins aquests darrers mesos. La tardor passada, Zalujni va dir que la guerra es trobava en un “punt mort” en una entrevista a The Economist, unes declaracions que Zelenski va rebatre públicament.

Una altra font de tensió ha estat la distància entre els recursos que Zalujni ha demanat per a l’exèrcit i els recursos que els dirigents han estat capaços d’obtenir dels seus aliats, segons una font que està al corrent de la reunió del dilluns. Les fonts consultades puntualitzen que, durant una conversa amb el ministre de Defensa, Zalujni va dir: “Aconseguir tot això no és feina meva, és feina vostra.”

Aquests darrers mesos, els conjunts d’ajuda a Ucraïna s’han estancat tant a Washington com a Brussel·les a causa de les disputes polítiques internes als Estats Units i a la Unió Europea.

John Hudson informa de Washington estant. David L. Stern ha contribuït en aquest article.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem