Ximo Puig proclama un Nou d’Octubre sense nostàlgies amb una mirada cap al futur

El discurs del Nou d’Octubre, en el saló de Corts del Palau de la Generalitat, és el més solemne que pronuncia cada any el president de la Generalitat. Amb el Consell en ple, la mesa de les Corts, els premiats i tot de convidats de la societat civil i també militar. I és, també, el que habitualment el president Ximo Puig usa per llançar missatges i reclamacions al govern espanyol.

D’ençà del 2015, la reivindicació que no ha faltat mai en aquesta al·locució és la de la reforma del sistema de finançament i el deute històric. Avui, darrer any d’aquesta legislatura, i amb uns sondatges damunt la taula que li permeten de pensar en una reedició el pacte, també ho ha fet. Això sí, el to que ha emprat ha estat molt menys bel·ligerant que unes altres vegades.

Les tres preguntes de Puig

Per parlar amb l’estat espanyol, Puig ha formulat tres preguntes: “És raonable que no s’acorde un finançament just per a tots els territoris? És raonable que no es pacte una fiscalitat que evite el dúmping? És raonable que no es concerte una acció conjunta per la sostenibilitat i l’autonomia energètica?” Com a resposta, Puig ha demanat un reinici territorial, uns pactes que ha qualificat de segona generació perquè actualitzen l’estat autonòmic.

I ha tornat a parlar de l’Espanya polifònica i justa que no ofegue el potencial valencià. Puig ha demanat que es condone el deute lligat a l’infrafinançament.

Els quaranta anys de l’estatut

Ximo Puig ha volgut celebrar també els quaranta anys de l’estatut d’autonomia. Entre els assistents, els ex-presidents Joan Lerma i Alberto Fabra. Del text, n’ha remarcat que ha creat un marc de llibertat, drets i convivència. “Cinc milions de formes de ser valencià. Sense renúncies. Sense exclusions. Apreciant la diversitat.”

En el seu discurs, el cap del Consell ha fet referència al drama humà de la guerra d’Ucraïna, a les dificultats originades per la inflació, i als incendis de l’estiu i a les inundacions al Baix Segura.

Ha fet una referència, sense citar-lo, al perill de l’ascens de l’extrema dreta a tot Europa. “Davant les dificultats, existeix un perill: recloure’s en la nostàlgia. Posar-se a recer d’un passat enyorat, d’un temps idíl·lic que mai va existir. Ací sabem bé que aquells passats, les nostres llargues nits, no eren millors”, ha dit.

Ximo Puig ha recordat que avui fa un any i un dia va enviar una carta a Volkswagen oferint uns terrenys i unes facilitats per a la instal·lació de la fàbrica de bateries. El resultat d’allò, ha dit, és la inversió industrial més gran de la història de l’estat espanyol. “Una decisió presa a Alemanya, amb el suport europeu i espanyol, però impulsada des de la Comunitat Valenciana.”

“La Comunitat Valenciana no és una societat anònima”

El cap del Consell ha optat pel respecte. “Respecte al diferent, respecte a cada territori, respecte a qui no pensa igual”, ha dit, abans de citar Joan Fuster: “Tots, si arribem a tenir raó, la tenim a mitges.” I és amb aquest respecte que el president ha demanat de donar suport a la majoria social perquè ningú reste als marges. Per aconseguir-ho, ha defensat el diàleg en tots els actes, com ara el de l’empresa, el social i el polític.

Ximo Puig ha volgut acabar el discurs amb unes paraules del poeta d’Oriola Miguel Hernández, que ha rebut, a títol pòstum, una de les altes distincions de la Generalitat: “Davant l’adversitat, deixeu-me l’esperança.”