04.09.2015 - 06:00
|
Actualització: 28.11.2015 - 11:32
El drama que viuen els refugiats sirians és tan greu com complex de resoldre. Europa es va trobant superada per la crisi de refugiats més gran des de la Segona Guerra Mundial. L’ACNUR calcula que el total de refugiats sirians és de 4,1 milions. D’aquests, més de 348.500 han demanat asil a Europa des del 2011, quan va començar el conflicte. Síria tenia 22 milions d’habitants al començament de la guerra. Uns 13 milions han estat desplaçats a la força, dels quals 8 són desplaçats interns, dins el país. La resta n’ha fugit.
Els estats receptors de primer asil
Aquests quatre milions llargs de refugiats que han travessat la frontera síria per evitar la guerra s’han adreçat majoritàriament als països limítrofs. Turquia és, de llarg, el que n’ha rebut més: és a punt d’arribar als dos milions. El segueixen el Líban, amb 1,1 milions; Jordània, amb 600.000; i l’Iraq, amb 250.000. Si la majoria de refugiats es concentra al voltant de Síria és per l’esperança de poder tornar a casa aviat. És un comportament habitual. Segons l’ACNUR, el 85% de refugiats de tot el món són al voltant dels països d’origen, tot esperant que s’acabi la guerra per tornar.
El problema sorgeix quan el conflicte s’eternitza, com és el cas de Síria, que ja fa gairebé cinc anys que viu en guerra. La situació es desborda i comencen els moviments cap a Europa, com és aquest cas. La gravetat de la situació és tal que aquests últims sis mesos s’han registrat 100.000 peticions d’asil a països europeus.
Aquests últims sis mesos s'han registrat 100.000 peticions d'asil a països europeus
El trajecte cap a l’asil
‘El que veiem són persones que es desplacen i que miren d’arribar a una destinació que no és on són ara’, diu un responsable del comitè català de l’ACNUR, per explicar les imatges que emet contínuament la televisió. La gran dificultat que tenen els refugiats és travessar les fronteres. Un dels fets més paradigmàtics és que molta gent que arriba a Europa a través de la Mediterrània paga bitllets molt més cars que no pas si es desplacés amb mitjans convencionals, com ara un avió o un vaixell. Les màfies s’aprofiten de la impossibilitat que tenen moltes famílies d’obtenir un visat i que veuen en la mar l’única via d’escapada.
Segons un informe de l’ONU, aquests primers sis mesos del 2015, 137.000 persones han arribat a Europa tot travessant la Mediterrània, el doble que l’any passat en aquestes mateixes dates. Arriben per Grècia i Itàlia, i en menor mesura per Melilla. Hi ha sirians, però també afganesos i eritreus.
Hongria, pas fronterer
Aquests últims dies els mitjans internacionals han enfocat Hongria, on s’han concentrat centenars i centenars de sirians que volen arribar a Occident. No és un acolliment de refugiats, sinó una migració. Hongria fa frontera amb l’espai Schengen i té l’obligació de registrar totes les persones que volen entrar-hi. El protocol de Dublín, que regula el sistema comú d’asil de la UE, especifica que quan algú arriba al territori de l’espai Schengen o de la UE ha de sol·licitar asil al primer país europeu que trepitja. Per tant, la responsabilitat d’Hongria és que tota persona que entra al país cursi la sol·licitud d’asil. Si no es fa així, si un refugiat arriba a Àustria, Alemanya o qualsevol altre país, com que tindrà un visat d’entrada a Hongria, el poden obligar a tornar enrere.
Com funciona la petició d’asil?
Ara com ara, l’estat espanyol ha rebut un total de 5.554 peticions d’asil procedents de Síria, un 1,6% del total europeu. Quan un refugiat de guerra vol demanar protecció internacional, ha d’acudir a una comissaria de policia. Generalment, el remeten a una de les delegacions del govern que hi ha repartides per les ciutats. Li fan una entrevista en profunditat i es cursa la sol·licitud, que en un màxim de quinze dies ha de ser admesa a tràmit. A partir d’aquí s’obre un període d’espera que pot anar de tres mesos a dos anys.
Els països que reben més peticions
Alemanya i Suècia reben el 47% del total de peticions que hi ha a Europa. Alemanya n’ha rebudes gairebé 100.000 i Suècia 64.000. Després vénen Sèrbia (49.446), Àustria (18.647), Hongria (18.777) i Bulgària (15.197). En el mapa següent podeu observar aquesta distribució:
Els ministres d’Interior i Justícia de la Unió Europea reaccionen a remolc dels fets. Faran una reunió extraordinària a Brussel·les per abordar la crisi de refugiats, però no serà fins el 14 de setembre. És previst que a la reunió l’Agència de Control de Fronteres Exteriors (Frontex) de la UE i l’Oficina Europea de Suport a l’Asil (EASO) informin els ministres comunitaris dels fluxos migratoris. Se centraran a estudiar com millorar la cooperació entre països, les mesures per a prevenir el tràfic d’immigrants i les quotes per a repartir els refugiats entre països.
