08.02.2017 - 12:41
Viatja a la revolta de la Jamància en una Barcelona “molt salvatge i descontrolada”
BARCELONA, 8 (EUROPA PRESS)
El periodista Xavier Theros rememora l’episodi de la Jamància que es va desenvolupar en una Barcelona a les portes de la modernitat, en una ciutat “molt salvatge i descontrolada”, en la seva primera novel·la guanyadora del Premi Josep Pla 2017 ‘La fada negra’ (Columna), amb la qual desitja reflectir una època poc coneguda.
“És una història molt negra de crims de nens, que intenta explicar les contradiccions” de la ciutat, ha dit, en una ciutat que estava sortint de l’Antic Règim i encara no havia arribat a la modernitat, entrant en contradiccions socials i culturals.
En aquell escenari, la ciutat era un “món fosc i miserable”, amb crims i desaparicions de nens, en la Barcelona més oculta, fosca i marginal.
Theros aprofundeix en una ciutat “perillosa, difícil i bruta” en procés de transformació, ha dit el periodista, que va estudiar Història Medieval sorprenent-se que un camperol tenia molts més dies de festa que un obrer fabril.
“Si aquest obrer no tenia motius per aixecar-se en armes no se m’ocorre res més”, ha dit l’autor, que ha assegurat que aquesta situació d’Antic Règim contra revolució industrial es vivia a tot Europa amb la mateixa insatisfacció per part dels obrers.
Per a la documentació de la novel·la, Theros ha llegit tots els dietaris sobre la revolta de la Jamància, a més d’haver consultat premsa de l’època i fins i tot un diari escrit gairebé a mà en què un home es queixava de la corrupció de llavors: “La falta d’estudis històrics es compensa perquè hi havia molta informació en l’època”.
ALTA DENSITAT
Aquella ciutat, amb el mateix perímetre del segle XIV i una densitat de població de “les més salvatges d’Europa”, amb 150.000 persones davant les 50.000 d’aquell segle, estava plena de convents en tota la Rambla convertits en casernes i no hi havia places ni llocs públics, que van sorgir després amb el seu enderrocament amb el naixement de places com la Boqueria i Duc de Medinacelli, entre d’altres.
“Les places de Ciutat Vella neixen del procés de desamortització d’aquella època”, ha explicat Theros, que reflecteix una societat premoderna en la qual la gent, abans d’acudir al metge, anava al remeier perquè creia en forces sobrenaturals que intervenien en la salut de les persones.
Ha explicat que la història neix de la seva “insatisfacció personal cap a la crònica de Barcelona”, en què aquest episodi no ha tingut gaire ressò i fins i tot ha quedat esborrat en la memòria popular, malgrat la quantitat d’històries molt literàries que va generar.
“Aquesta època està suficientment a prop de nosaltres com per entendre-la, però suficientment lluny com perquè ens sorprengui”, ha explicat Theros, que ha relatat que durant la Jamància –que no ha interessat a la historiografia catalanista, espanyolista ni marxista, ha dit–, Barcelona va estar sotmesa a un bombardeig que es va perllongar durant tres mesos i que va destruir un terç de la ciutat, en la qual Espartero ha quedat com un dels dolents de la pel·lícula.
L’autor treballa actualment en la segona entrega d’aquesta saga situada en la segona contesa carlista en la Guerra dels Matiners, sempre amb el personatge del Capità Llampades al capdavant al costat de la resta dels seus personatges.
