L’expansió de les xarxes socials contribueix a la minorització del català a la Franja de Ponent. Aquesta és la principal conclusió d’una recerca de la Universitat de Lleida que analitza l’impacte de les plataformes digitals en la realitat lingüística del territori, amb una atenció especial al jovent.

L’estudi dibuixa una realitat lingüística adolescent clarament desequilibrada. El castellà hi ocupa una posició central, com a llengua majoritària i socialment més legitimada. En canvi, el català resta relegat a un paper minoritzat i molt més vinculat als contexts de proximitat.

Aquest desequilibri no es reflecteix solament en els usos lingüístics als espais de socialització. També apareix en la manera com els joves perceben les llengües i, en conseqüència, en com les fan servir i quan. Les actituds lingüístiques diferenciades envers cada llengua en són un dels indicadors més clars.

Les conclusions han fet saltar les alarmes. “Veiem un desplaçament bestial de la llengua. Si comparem les dades actuals amb estudis que es van fer el 2007, hi ha hagut una baixada molt forta, i ja no únicament de parlants, sinó també de l’actitud envers la llengua”, adverteix Fernando Senar, director de l’estudi.

L’impacte de les xarxes socials

Un dels resultats més destacats del projecte és que l’impacte de les xarxes socials sobre els usos lingüístics no es pot explicar com un simple trasllat d’allò que passa a la vida real. El procés és molt més profund. Les xarxes tendeixen a reconfigurar les actituds envers les llengües en contacte. L’exposició continuada a un entorn digital dominat pel castellà pot erosionar la percepció del prestigi i la utilitat del català i, alhora, reforçar la centralitat simbòlica del castellà.

Aquest canvi d’actituds s’acaba traduint en una reorganització dels usos lingüístics en el dia a dia. “Els joves deixen de pensar que el català és una llengua legítima per a parlar-la en aquest territori o pensen que té menys importància com a element de transmissió cultural”, diu Senar. Tradicionalment, a la Franja, el català tenia més presència en l’àmbit familiar i entre les amistats. Però ara la regressió es fa evident en tots els entorns. “Aquesta influència de les xarxes en la percepció de la llengua té repercussions en els tres contexts de socialització: els amics, on sempre s’havia parlat català; la família, on encara es parla però ja no tant; i l’escola”, afegeix.

Aquest patró es repeteix en els àmbits familiar, acadèmic i comunitari, on les actituds tenen un paper clau a l’hora d’explicar per què s’opta per una llengua o una altra. Tanmateix, el context d’amistats presenta una especificitat pròpia. A més del component actitudinal, les xarxes socials hi incideixen directament en l’ús del castellà, que pot funcionar com a marcador estilístic i generacional. La majoria de conceptes que es posen de moda són anglicismes o directament paraules en castellà. “Ara, el castellà mola més que no el català i el que parla en català és com si parlés com el meu pare. La percepció és que és desfasat”, diu Senar.

Les xarxes socials, a més, fan impacte sobretot en un dels col·lectius més permeables a les influències externes: els joves. “És una edat en què encara defineixes la importància de la llengua a la teva vida i, així doncs, totes aquestes influències tenen un impacte molt fort”, afegeix.

Predomini del castellà en els espais de socialització

En tots els contexts analitzats –la casa, l’institut, les amistats i la comunitat– el castellà és la llengua predominant. El català hi té una presència més reduïda i fortament condicionada per la situació comunicativa.

Les diferències són visibles especialment en els espais on tenen més pes les normes d’adequació i les expectatives institucionals o de grup, com ara el context educatiu i el d’amistats. Això indica que la tria lingüística no respon solament a criteris pràctics, sinó també a factors de legitimitat, al tipus d’audiència i als estils d’interacció propis de l’adolescència.

Tot i que el català manté una presència relativament més alta en l’àmbit familiar, això no garanteix una situació de seguretat. Fins i tot a la llar, el castellà continua tenint un pes molt fort i sovint majoritari. D’un punt de vista sociolingüístic, aquesta situació s’ajusta a una situació de diglòssia: la llengua minoritzada conserva espais d’ús, però sota una pressió constant de substitució, sobretot en els àmbits més exposats i regulats socialment. “Això passa particularment en territoris en què la llengua no té cap protecció, no hi ha una política lingüística darrere. A la Franja la llengua només és emparada per la gent que coneix el territori o que hi ha viscut tota la vida i té aquest sentiment que la llengua no es pot perdre”, diu Senar.

Les actituds lingüístiques, clau per a entendre els usos

Aquest patró d’usos va acompanyat d’un perfil actitudinal clar. Les valoracions envers el castellà són, en general, més favorables que les associades al català. En un context de bilingüisme jerarquitzat, aquesta diferència és especialment significativa.

Les actituds no tan sols reflecteixen l’asimetria de prestigi i d’utilitat percebuda entre les llengües. També contribueixen a reproduir-la. Fan que determinats usos lingüístics siguin considerats més normals o més convenients, sobretot en els espais amb més visibilitat social.

Les xarxes socials, un espai lingüísticament desequilibrat

En l’àmbit digital, el patró és molt semblant al de la vida quotidiana. Les pràctiques a les xarxes socials mostren un predomini clar del castellà, sobretot en les activitats que depenen de la disponibilitat de continguts i de la visibilitat que ofereixen els sistemes de recomanació.

Això es fa especialment evident en el seguiment de figures amb molta projecció pública, com ara els influenciadors, i en el consum audiovisual. En aquests casos, les dinàmiques algorítmiques amplifiquen les llengües amb més usuaris i amb una producció prèvia més abundant. “A conseqüència del funcionament dels algorismes, els joves agafen figures de referència que parlen castellà. Per exemple, Auronplay o Jordi Wild, que són catalanoparlants però fan el seu contingut en castellà perquè volen arribar a tota l’Amèrica Llatina i a l’estat espanyol. És una lògica purament instrumental que inspira molts joves”, diu Senar.

L’estudi introdueix un matís rellevant. Quan l’activitat digital exigeix més implicació de l’adolescent, com passa amb la creació de continguts propis, el desequilibri lingüístic no és tan marcat. “Són joves amb més consciència lingüística que ja trien la llengua amb voluntat de preservar-la”, assenyala Senar.

El català, doncs, no és del tot absent del panorama digital de la Franja, però necessita unes condicions concretes per a emergir amb més força: control de la producció, comunitats de pràctica i marcs clars de legitimitat.

Mesures per a capgirar la situació

L’equip que ha fet l’estudi apunta algunes mesures que podrien contribuir a capgirar la situació. Per exemple, proposa d’impulsar activitats als instituts que impliquin la creació de continguts en català per a publicar a les xarxes socials o d’afavorir un ensenyament de la llengua més centrat en la varietat dialectal pròpia i no pas en l’oriental.

També proposa d’incorporar al currículum continguts orientats a crear consciència lingüística, perquè els alumnes entenguin la importància històrica de la llengua a la Franja i el paper com a element de transmissió cultural de primer ordre.

Amb tot, els autors són conscients que aquestes mesures tenen moltes dificultats per a frenar l’onada que signifiquen els impactes de les xarxes socials. “O es fa un canvi en les dinàmiques dels algorismes de les xarxes socials o serà molt difícil d’aturar”, diu Senar.

A més, el context polític tampoc no convida a l’optimisme. El qui ha estat fins ara president autonòmic, Jorge Azcón (PP) –que encapçala els sondatges per a revalidar la presidència amb el suport de l’extrema dreta– ha negat unes quantes vegades que a l’Aragó s’hi parli català. Durant el mandat que ara acaba, a conseqüència de la convocatòria d’eleccions anticipades, ha suprimit la Direcció General de Política Lingüística de l’executiu i ha eliminat el finançament de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, a petició de la ultradreta.