25.10.2023 - 21:40
Hi ha un vídeo que circula per la xarxa on es veu a un grup de soldats de l’exèrcit israelià disparant amb rifles d’assalt contra persones que floten a l’aigua. Fa uns quants mesos en circulava un altre amb un grup de soldats russos que eren víctimes d’una explosió mortal a ritme de música heavy metal. Les guerres de Gaza i Ucraïna han anat acompanyades de la proliferació d’imatges com aquestes, que mostren a les xarxes socials els horrors de la guerra moderna. S’hi exhibeixen explícitament homicidis davant un públic global.
Els soldats fan servir telèfons mòbils i càmeres GoPro per enregistrar o fins i tot emetre en directe imatges del conflicte, per motius estratègics, documentals o propagandístics. Aquests vídeos i fotografies de violència explícita, que abans eren enterrats en l’internet més profund, ara circulen per serveis de missatgeria com Telegram i WhatsApp i acaben a plataformes com ara Twitter, Instagram o TikTok, on es fan virals. Per exemple, el canal de Telegram del braç militar d’Hamàs, les Brigades Al-Qassam, tenia aproximadament dos-cents mil seguidors en el moment de l’atac del 7 d’octubre. Segons dades del Laboratori de Recerca Forense Digital del Consell de l’Atlàntic, d’ençà de l’ofensiva, el nombre de seguidors del canal s’ha triplicat.
D’una altra banda, les xarxes socials també s’han inundat d’una gran quantitat de perfils que desinformen sobre la guerra. Publiquen informació falsa, cosa que crea confusió sobre els fets que passen sobre el terreny. Això inclou afirmacions inexactes o acusacions sense proves, a més de vídeos antics no relacionats amb la guerra, o fins i tot extrets de videojocs que es fan passar per reals.
N’és un exemple clar la notícia que explicava que els milicians d’Hamàs havien degollat quaranta nens petits que dormien en un pavelló al quibuts Kfar Aza. Aquesta informació va córrer com un regueró de pólvora per les xarxes arran d’una crònica de la periodista Nicole Zedeck, del canal de notícies israelià i24 News, que citava com a única font un grup de soldats israelians. Mitjans de comunicació com la BBC o la CNN van donar-hi veracitat, i fins i tot el president dels Estats Units, Joe Biden, ho va condemnar en un dels seus discursos. Però el fet és que cap mitjà de comunicació no ho ha pogut verificar i el suposat vídeo que demostraria els fets tampoc no ha aparegut.
i24NEWS Correspondent @Nicole_Zedek reports from Kibbutz Kfar Aza, a quarter-mile from the Gaza border, and recounts the atrocities that were committed in the small community which remains an active scene as soldiers clear booby traps and recover the bodies of dozens of victims pic.twitter.com/J4ZfWZQYHp
— i24NEWS English (@i24NEWS_EN) October 10, 2023
Per a Philip Seib, professor emèrit de periodisme i diplomàcia a la Universitat del Sud de Califòrnia (USC), aquests fenòmens no són casuals, sinó que responen a estratègies dissenyades pels estats que participen en els conflictes. Seib ha escrit llibres centrats en el paper de la informació i la propaganda en conflictes armats, com el seu recent Information at War: Journalism, Disinformation, and Modern Warfare. “La guerra informativa és tan essencial com la guerra al camp de batalla. Per a poder guanyar realment un conflicte armat, cal triomfar en ambdós fronts. Per això els estats esmercen grans quantitats de diners en personal i tecnologia per a tenir una diplomàcia pública efectiva basada en les xarxes socials”, assegura. Segons dades de Debunk.org, VsI, l’organització no governamental que investiga la desinformació, Rússia es va gastar cap a 950 milions de dòlars l’any passat en propaganda a les xarxes.
Seib té molt clar que l’objectiu d’aquesta despesa és influir en l’opinió pública i modelar-la, tant dins l’estat com a l’exterior: “En última instància, les guerres són de naturalesa política. Per tant, l’opinió pública, tant a favor com en contra, afecta l’estratègia. Atesa la tendència de molta gent a ser influïda per aquests missatges, s’han convertit en elements essencials en els aspectes polítics de la direcció d’una guerra.”
Un nou paradigma de propaganda
El concepte de propaganda aplicat al context de la guerra apareix durant la Primera Guerra Mundial, quan els estats participants comencen a fer servir els mitjans de comunicació de masses per fer arribar el seu discurs i manipular la població. Més endavant, durant la guerra de 1936-1939 i la Segona Guerra Mundial, aquests missatges van continuar guanyant importància, amb un format i un canal de transmissió evolucionats. D’ençà de l’arribada de les xarxes socials, aquest canal i aquestes formes han canviat. “Les xarxes socials han augmentat significativament l’abast i la velocitat de transmissió de la propaganda. Gairebé qualsevol qui tingui una connexió a internet està inundat de suposada informació, amb una part que és precisa i una altra que no”, diu Philip Seib.
Aquest nou context ha fet que els estats s’hagin afanyat a intentar dominar també aquesta nova via de propaganda i s’ha desfermat una mena de cursa propagandística a les xarxes: “L’única manera de combatre la informació nociva és amb més informació. Els governs ho reconeixen i apliquen els seus esforços en temps de guerra d’acord amb aquesta idea”, diu.
Seib també assenyala que els participants en una guerra aprofiten la capacitat de desinformar per a forjar un clima de dubte i desconfiança, que fa que sigui molt difícil de donar veracitat a qualsevol fet i, per tant, els permet de cometre les seves accions sense que tinguin conseqüències en l’opinió pública. “Durant gran part del segle XX, les persones confiaven en un nombre més reduït de fonts d’informació. Ara en tenim tantes que s’ha tornat difícil de triar en quines confiar i quines negligir”, diu.
Violència explícita
Fa dècades que les imatges de violència explícita es fan servir per construir un discurs públic sobre els conflictes armats. Un dels casos més sonats és el de la guerra del Vietnam, en què les imatges colpidores d’algunes batalles i matances emeses a les notícies de televisió van contribuir a fer que molts nord-americans s’hi giressin en contra. “La guerra és horrible i, per tant, les imatges que ens arriben de la guerra també han de ser-ho”, comenta Philip Seib. “Els usuaris relacionats amb l’exèrcit d’Israel o amb Hamàs fan servir aquesta violència per reforçar els seus punts de vista polítics”, afegeix. Malgrat aquesta espectacularització de la guerra, defensa que els mitjans de comunicació tenen la responsabilitat de transmetre els horrors de la guerra d’una manera ponderada: “No es pot tractar la guerra com si fos una competició esportiva”.
Influenciadors de guerra
Valeria Shashenok és una jove ucraïnesa de vint-i-dos anys. El 24 de febrer de 2022, dia en què Rússia va envair Ucraïna, ella i la seva família van refugiar-se en un aparcament subterrani, que exercia com a refugi antiaeri. Com que treballava en el món audiovisual i era una usuària habitual de les xarxes socials, va decidir de documentar la seva experiència en la guerra en una sèrie de publicacions a TikTok i Instagram.
View this post on Instagram
Shashenok és un exemple clar del fenomen dels anomenats “influenciadors de la guerra”. Aquestes figures traslladen la part més humana i propera dels conflictes armats i, sobretot, de les conseqüències. Habitualment, tenen un discurs allunyat dels eufemismes i les frases grandiloqüents dissenyades pels governs, i això els acosta a una audiència més jove. “Mesurar-ne l’efecte és difícil, però tenint en compte l’immens univers mediàtic d’avui, no hi ha cap país massa lluny per a ser ignorat i no desenvolupar aquest sentiment d’empatia”, diu Seib.
En alguns casos, els estats també promouen i alimenten aquests perfils. És el cas dels influenciadors Alexander Kots o Semyon Pegov –més conegut a les xarxes per WarGonzo–, que una investigació de la BBC va demostrar que rebien diners directament del Kremlin.
La Comissió Europea obre un procediment per a aplicar mesures
Per a combatre la lliure circulació de contingut explícit i la desinformació, la Comissió Europea ja ha obert una investigació a Meta –la matriu de Facebook–, X i TikTok per possible difusió de contingut il·legal sobre el conflicte entre Israel i Palestina. Quant a la plataforma xinesa, l’executiu ha sol·licitat més detalls per a saber com lluita per aturar la publicació de contingut violent, terrorista i que fomenti els discursos d’odi i, alhora, per protegir els menors a la xarxa.
Fins ara, les plataformes s’han espolsat les responsabilitats respecte d’aquests continguts, adduint que no tenen capacitat de controlar tot allò que es comparteix en els seus canals. Per exemple, quan va començar aquesta investigació europea, X va explicar que havia eliminat els comptes de nova creació afiliats a Hamàs i desenes de milers de publicacions perquè incloïen imatges de violència explícita o discursos d’odi. També es va referir a l’eina de Notes de la Comunitat, que permet als usuaris de marcar una informació com a dubtosa o falsa, com a mecanisme de control.
Philip Seib considera que la responsabilitat envers aquests continguts és compartida entre la plataforma i els usuaris: “Els consumidors individuals d’informació tenim ara més responsabilitat. Hem de tenir la disciplina intel·lectual per a qüestionar –en lloc d’acceptar cegament– la informació que rebem. Dissortadament, gran part de la societat és massa mandrosa per a fer-ho.”
