Wine Experience o quan el jazz i el vi es fusionen

El jazz és música de virtuosos, per la capacitat d’improvisació i creació que tenen els seus grans mestres. Els vins de llargues criances són també obra de virtuosos que projecten molts anys endavant el vi que imaginen. I més enllà de la virtuositat dels uns i els altres, el jazz i el vi en essència són elements vius que s’expressen des de la sorpresa en l’ara i aquí. I són marcadament influenciats per l’estat d’ànim d’aquells qui toquen i d’aquells qui beuen, i per l’ambient de l’espai on s’interpreta la música i es beu el vi. 

Encara més: la música de jazz, per la seva capacitat d’anar d’aquí cap allà, de moure’s sinuosa com una serp; delicada i elegant com la fulla de plata de setí i nerviüda com la fusta del cep, és la música que millor es pot adaptar a l’expressió d’un vi. Perquè quan obrim una ampolla de vi, la seva expressió és sempre viva, en evolució, imprevisible. 

Així ho va demostrar el pianista cubà Omar Sosa aquest dimarts 25 de novembre a The Wine Experience, proposta inscrita en el Festival de Jazz de Barcelona, que volia rememorar un projecte mític, Monvínic Experience, que es remunta al 2010. Monvínic Experience, va ser impulsat per Joan Anton Cararach, programador del Festival de Jazz de Barcelona, i Sergi Ferrer-Salat, propietari de Monvínic, el millor bar de vins del món, espai que avui ocupa la llibreria Finestres, del mateix Ferrer-Salat. La Monvínic Experience es va celebrar entre el 2010 i el 2019, i la segona edició, el 21 de novembre del 2011, fou protagonitzada per Omar Sosa. 

D’aquella vivència del 2011 en van néixer amistats i en van quedar complicitats prou afermades perquè enguany, catorze anys després, s’hagi repetit aquesta experiència sinestèsica, amb els mateixos protagonistes i algunes noves incorporacions. En aquesta ocasió va ser el celler Recaredo qui va encapçalar la recuperació de la iniciativa. Es va celebrar a l’Aclam, un espai de l’Eixample esquerre barceloní, entre guitarres i motocicletes de col·leccionista. 

Un piano de cua Yamaha ocupava el centre de l’espai. Al voltant, tauletes per a dues persones cadascuna. Amants del vi i del jazz s’hi van aplegar. Uns per viure l’experiència, d’altres per rememorar aquella experiència de catorze anys abans. No hi van faltar Sergi Ferrer-Salat i els sommeliers que aleshores conduïen el Monvínic, Isabelle Brunet i César Cánovas. Sí que va ser baixa en Joan Anton Caracach, per una grip agafada en mal moment. També va repetir l’Empar Moliner, que va tornar a conduir l’acte, i els sis cellers del 2011: Emilio Hidalgo, Quinta da Muradella, Recaredo, Pardas, Mas d’en Gil i Josep Queralt. I es van incorporar a la nova edició Gramona, Núria Renom i Mas Martinet.

9 vins, 9 cellers, 9 peces músicals

La vetllada va anar in crescendo i va tenir moments àlgids. També hi va haver moments per a la nostàlgia, de record dels pares dels elaboradors que fa catorze anys hi eren i actualment ja no (el pare de Ton Mata, Antoni Mata de Recaredo; el de Marta Rovira, Pere Rovira de Mas d’en Gil; i també el de Leo Gramona, Xavier Gramona). 

Els elaboradors s’havien trobat uns dies abans amb Omar Sosa per tastar els vins i preparar el maridatge. Per a cada vi, Sosa va idear una base sobre la qual va improvisar, en funció del que els elaboradors van anar explicant del seu projecte i del vi que proposaven tastar el mateix dimarts. 

La panesa, del celler Emilio Hidalgo

El primer vi que va explicar l’autor, Emilio Hidalgo, és un Jerez de la varietat palomino, de llarga criança sota vel. Un vi d’aires renovats davant del classicisme que impera en aquest tipus de vins. Un vi educat en l’expressió del temps, va dir Hidalgo. Un inici bell, intens, salí, secant i primigeni, que Omar Sosa va expressar a partir d’una melodia amb reminiscències del flamenc, que feia entrar la salinitat per les orelles.

Gorvia blanc 2019, del celler Quinta da Muradella

No hi era José Luís Mateo, l’autor d’aquest vi blanc, un 100% de la curiosa varietat gallega doña blanca, amb Denominació d’Origen Monterrei (Orense). Però la viticultora Marta Rovira va destacar de Mateo la seva obstinació en afinar les varietats. Gorvia 2019 és un vi que ha passat els dos primers mesos entre una tina oval i bótes de roure francès de diversos usos, per després passar tres mesos en tines d’acer inoxidable i dotze mesos en ampolla, afinant l’expressió i l’equilibri. Omar Sosa va proposar-nos una melodia dolça, plena de sedositat, que s’aparellava de meravella amb les aromes de fruita madura amb flor blanca d’aquest vi.

Turó d’en Mota 2012, del celler Recaredo

Turó d’en Mota és avui el més gran escumós català de llarga criança, 100% xarel·lo, d’una vinya del 1940. Ton Mata va desvelar que aquesta anyada encara no es trobava al mercat, que arribaria la primavera de l’any vinent. I que aquest Turó d’en Mota tenia la particularitat d’haver-se elaborat com un ancestral, escumós d’una sola fermentació. Mata va defensar l’elaboració com a ancestral, perquè és una interpretació, un procés que permet segons ell més improvisació, més intuïció, i també permet que l’escumós tingui arrugues, va dir, sigui més imprecís, amb alguna nota discordant. I va acabar amb la proclama: “La intel·ligència artificial no ho sabrà fer mai això, avui i aquí parlem d’intel·ligència natural.” 

Aquest Turó d’en Mota 2012 oferia unes aromes de brioix tan agradables que costava de renunciar-hi. En boca, tot i l’anyada, l’escumós es va mostrar encara vivíssim, amb una acidesa molt marcada que la sinestèsia vinícola i musical ens ensenyava amb un color taronja. Sosa va posar dissonàncies en la melodia i el txangueró, instrument de percussió que el músic portava lligat als turmells (i que ja portava fa catorze anys), ens va recordar l’expressió de l’acidesa.

Collita roja 2018, del celler Pardas

L’expressió del sumoll, una varietat rústica, antiga, que com va dir Jordi Arnan, un dels dos socis del celler i dedicat sobretot a la vinya, històricament era el vi que bevien els pagesos del Penedès. Un vi viu, esquerp, acidot, rústic, sí, i una mica malparit, també, que durant molts anys la DO Penedès no va acceptar, tampoc l’INCAVI ni el departament d’Agricultura. I va afegir Arnan: “Però el meu pare, tampoc.” La generació de Jordi Arnan és la primera que comença a valorar el sumoll com a varietat per a fer vins de qualitat. El primer vi que va sortir de Pardas, l’any 2004, va ser un sumoll, tota una declaració d’intencions. I la primera vegada que van comercialitzar aquest Collita roja era el 2008. Feia poc que s’havia mort el pare del Jordi Arnan.

La música que va posar Omar Sosa a aquest vi de sumoll de vinyes velles va ser una música que contenia més gravetat. Dominaven les notes greus que conduïen cap a la tanicitat i la sequedat del vi, notes greus percudides. De dins del piano arribava una veu fonda.

Maçanella 2022, del celler Mas d’en Gil

La maçanella o secanella o sempreviva (a cada lloc té un nom diferent), és aquella de flor grogueta d’olor de curri, que tot i seca manté una vivor perpètua. És un vi de Bellmunt del Priorat, fet amb 90% de garnatxa negra i 10% de garnatxa peluda, d’una vinya d’agricultura biodinàmica plantada el 2006 a partir d’una selecció massal de ceps vells, els millors ceps vells de garnatxa de la finca. “És el batec d’una nova col·lecció de vins de Mas d’en Gil”, explicava l’enòloga i propietària, Marta Rovira. 

I el pianista va entrar en una dimensió musical nova, més aèria, introduint un nou instrument de percussió, una mena de rasclet metàl·lic de pues llargues amb les quals percudia i rascava les cordes metàl·liques de dins la caixa del piano. Era una música còsmica, d’aires alquímics, que ens portava a pensar en la biodinàmica i amb l’aroma d’aquesta garnatxa que en boca es va mostrar tan fina com carnosa. És en aquesta peça que Sosa també va començar a introduir tímidament el sintetitzador, amb una pista d’àudio pregravada que recordava gotes d’aigua.

Nebbiolo 2006, del celler Josep Queralt

I va arribar el moment de tastar un vi experimental no comercialitzat, nascut d’una vinya de chardonnay reempeltada amb la varietat nebbiolo l’any 2002, a Font-rubí, que avui ja ha desaparegut. Josep Queralt va explicar que entenia aquest vi com un homenatge al viticultor anònim, que no surt mai a la foto. I va reivindicar la necessitat de recuperar la vinya en l’espai forestal. 

Aquest vi que mostrava la seva rusticitat, les parts verdes, i alhora era d’una rudesa seductora, va ser banyat per una música que caminava i cavalcava, amb moments d’una certa agressivitat amb l’instrument, amb una pista pregravada de cants d’aire tribal filtrats en la cadència del caminar-cavalcar, i amb final abrupte. Com la fi de la vinya del vi tastat.

Isch! 2023, del celler Núria Renom

El projecte de Núria Renom és jove, té onze anys, i encara no existia quan es va celebrar el primer Wine Experience amb l’Omar Sosa. En aquest cas, Núria Renom va jugar a la provocació: un vi 100% chardonnay buscant l’expressió més extrema i salvatge de la parcel·la, va explicar. Va deixar sobremadurar el raïm; el va trepitjar i macerar durant una setmana en una gerra d’argila taronja feta pel seu veí, el ceramista Carles Llarg. Després es va premsar i va fer una criança de nou mesos en damajoanes de vidre. El resultat: un chardonnay que en aroma era ben present la pedra foguera i en boca era un vi natural que embolcallava. 

Va ser la peça més llarga que va interpretar Omar Sosa, que va començar amb una pista d’àudio pregravada i els dits li van córrer per les tecles més agudes del piano. La sinestèsia tornava a fer efecte, amb un groc de camp de blat d’estiu, potser agermanant-se amb el color brisat del vi, sàpid i descarat. Però la música convidava a beure’s el vi amb una serenor contemplativa. Un tema amb molt de soul, com el vi. I amb una nota persistent i amb una trapelleria de Sosa, que va posar una copa dreta sobre les cordes del piano, i que les tecles feien sonar dissonants però totèmiques.

Enoteca Gramona 2013, del celler Gramona

I després de la tempesta, va arribar la calma i l’emoció d’un escumós de mètode tradicional de llarga criança que va tornar al classicisme, però amb una expressivitat emotiva. L’aroma, el gust, el retrogust, tots els sentits van ser un i van fluir en cascada. Era una simfonia de notes aromàtiques, gustatives, de colors i textures. Però Omar Sosa va triar la contenció i va aparèixer un cert lament en la música. Potser per la pèrdua recent de Xavier Gramona, que fou l’ideòleg d’aquest vi, el vi que com va dir el seu fill Leo, va ser que els que va donar autoestima i seguretat per entrar en els millors restaurants del món.

Ranci Dolç, del celler Mas Martinet Viticultors

Sara Pérez, ideòloga d’aquest vi que conté més de cent anys d’història del Priorat, cinc generacions d’història, va explicar que el tast havia començat al sud amb un vi de soleres i s’acabava al sud, amb un altre vi de soleres, perquè el Priorat és molt sud. I també va dir que “segur que és el vi amb més defectes que faig, però segur que és el vi més Priorat que faig”. Un vi de garnatxa pansificada que passa per diferents bótes padrines durant vint-i-cinc anys, les més velles daten del 1885. Conté notes dissonant, va dir Sara Pérez, notes herbàcies i de paisatge vegetal. Ella va començar el 1995 a recuperar les bótes padrines i el 2017 en va fer la primera lleva (embotellar una petita part del vi de l’última bóta patrina), el 2020 la segona i el 2024 la tercera lleva que és la que es va tastar.

El músic es va mostrar rítmic, alegre, amb moments que recordaven una música per a jocs d’infants. Molta llum desprenia Sosa. Música per etapes que recomençaven, com aquest ranci dolç, que ha passat de bóta padrina a bóta padria. 

Omar va acabar amb un bis d’aires arabescos que va acabar evolucionant i culminant en la seva música cubana natal. Fou el brindis final.