Un 30% de les vulneracions lingüístiques al País Valencià són en l’àmbit educatiu

Les vulneracions lingüístiques augmenten al País Valencià i afecten especialment l’àmbit educatiu. Això es desprèn del nou informe de vulneracions dels drets lingüístics al País Valencià, que ha realitzat Escola Valenciana en col·laboració amb altres entitats, com Plataforma per la Llengua o Acció Cultural del País Valencià.

Enguany, s’han comptabilitzat fins a 153 casos de vulneracions, amb especial incidència en l’àmbit educatiu. Així, l’educació esdevé el primer àmbit de conflicte, representant més d’un 30,5% del total de vulneracions rebudes, un increment que els signants de l’informe vinculen a la Llei Rovira, que ha generat problemes greus de garantia de drets lingüístics. Així, la mal anomenada llei de “llibertat educativa” ha esdevingut la protagonista de les vulneracions arran de la seva aplicació. “A causa de la consulta, moltes famílies volen estudiar en valencià i encara no ho poden fer“, ha denunciat Helena Montaner, de l’Escola Valenciana. Per això, exigeixen la derogació de la Llei Rovira.

D’altra banda, hi ha uns quants indicadors que es mantenen. Les institucions públiques continuen sent un dels principals focus de vulneracions de drets lingüístics, amb un 25,3% d’incidències. El canvi de govern amb el suport de PP i VOX sembla haver contribuït a aquesta situació, amb més incidències documentades en els darrers mesos. La presència de llengua castellana en els serveis públics i la dificultat d’accés a la informació en valencià són algunes de les problemàtiques més destacades.

També s’ha detectat un augment de les vulneracions en el sector privat, que acumulen fins a un 24,7% de les denúncies. Les entitats que han presentat l’informe ho atribueixen al fet que les persones són com més va més conscients de la possibilitat de denunciar vulneracions i de la necessitat de defensar els seus drets lingüístics.

En l’àmbit sanitari, han detectat un 13% de les vulneracions de drets lingüístics, i, en l’àmbit cultural, un 6,5%.

Les comarques centrals, en el punt de mira

Fins ara, les comarques del sud eren les que presentaven més vulneracions. No obstant això, enguany s’ha observat un canvi en aquesta tendència, amb un increment de les vulneracions a les comarques centrals, amb un 50% de les queixes que han replegat.

Un treball conjunt

Les entitats recorden que l’informe és fruit d’un treball conjunt i ampliat, que enguany incorpora major varietat d’agents socials i culturals que aporten casos i informació contrastada. El resultat és un diagnòstic detallat, que permet identificar patrons de vulneració, zones especialment afectades i administracions que no garanteixen els drets lingüístics.

L’informe l’han presentat Escola Valenciana, Plataforma per la Llengua, Acció Cultural del País Valencià, ACV Tirant lo Blanc, CCOO PV, Intersindical Valenciana, FE CCOO PV, BEA, SEPC, STEPV, Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), Plataforma pel Dret a Decidir, Societat Coral el Micalet, Federació d’Instituts d’Estudis Comarcals, ACICOM, Unió de Cooperatives d’Ensenyament Valencianes (UCEV) i -NOS a la seu del Síndic de Greuges, a Alacant.

Les organitzacions han aprofitat la presentació per a reivindicar que la Generalitat torni a obrir l’Oficina de Drets Lingüístics, però ara amb capacitat sancionadora, una demanda que ja figurava a l’informe de 2024 i que continua pendent.