Voluntaris? No saben ni de què parlen

«Intentar desqualificar el referèndum de l'1 d'octubre atacant l'anunciat cos de voluntaris electorals no únicament és un error sinó que és fer el ridícul»

Vicent Partal
Vicent Partal
17.06.2017 - 04:29
Actualització: 17.06.2017 - 06:29
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

La dirigent de Ciutadans, Inés Arrimadas, va dir ahir que si el referèndum és conduït amb allò que ella en diu ‘voluntaris’, aleshores no és cap referèndum.

L’argument és pintoresc per diverses raons. Un referèndum és un procés electoral molt ben determinat que té l’objectiu que la ciutadania done l’opinió sobre una qüestió d’interès general que es vol resoldre políticament. Els referèndums es presenten sempre com una pregunta o més, generalment amb dues respostes (sí i no) sobre la qüestió. I un referèndum es decideix habitualment per majoria simple. Això els caracteritza arreu del món i no pas si es fan un dijous o un diumenge, en un dia o en tres, amb paperetes horitzontals o verticals, amb funcionaris en les meses o amb voluntaris. La pretensió d’Arrimadas és simplement ridícula.

O és alguna cosa més. Perquè en el nostre cas concret resulta que a l’estat espanyol ja s’han fet un grapat de referèndums i de processos electorals diversos. I o bé la senyora Arrimadas menteix deliberadament o bé no sap la llei, opció que en el seu cas gairebé em semblaria pitjor, encara. Perquè la LOREG, la Llei Orgànica de Règim Electoral General del 1985, actualment vigent, no admet discussió sobre qui és l’autoritat electoral i queda ben clar que els membres de les meses electorals en cap cas no són funcionaris. O que si ho són no ho són per la condició de funcionaris. Cosa que molts de vosaltres deveu haver experimentat alguna volta, sense necessitat de saber de lleis: si mai us ha tocat d’anar a una mesa ja deveu haver après que no cal ser funcionari per a rebre els votants.

A l’estat espanyol –ahir ho explicava en detall Guillem Clapés– la màxima autoritat en qualsevol mesa electoral és el president, que sempre és un ciutadà escollit per sorteig, com ho són també els vocals i els suplents. A banda hi ha el representant de l’administració electoral, que és la persona que recull les dades i trasllada els resultats als secretaris dels ajuntaments, que els envien a les juntes electorals. Aquests representants són voluntaris i cada ajuntament determina com els tria. Per sobre del president, dels membres de la mesa i del representant de l’administració electoral, que no són funcionaris, només hi ha la junta electoral per a resoldre conflictes. I aquesta junta també és un organisme que es crea de manera concreta per a cada votació i que normalment tampoc no inclou funcionaris.

Així doncs, intentar desqualificar el referèndum de l’1 d’octubre atacant l’anunciat cos de voluntaris electorals no únicament és un error sinó que és fer el ridícul. L’anunci fet per Puigdemont no presenta cap novetat sobre la pràctica habitual regulada per la Loreg en allò que fa als representants de l’administració i el possible canvi respecte a la composició de les meses, suposant que no es considerés obligatòria la compareixença dels escollits en sorteig, en realitat només seria una aplicació sistemàtica de la fórmula prevista ja actualment en la mateixa llei pel cas que no compareguen com a mínim tres dels membres de la mesa triats per sorteig.

Però, com que a mi em costa d’imaginar-me que la gent faça el ridícul conscientment, he d’explicar-me per quina raó una diputada s’equivoca tant o menteix de manera tan descarada. I no hi trobe sinó dues possibilitats: que ho ignora o que pensa que no podran aturar el referèndum i ja només prova de desprestigiar-lo. Com siga.

Si és que ho ignora, ens tornem a trobar amb l’evidència que l’independentisme treballa més i es fixa més en com fer el procés que no pas l’unionisme. I si l’errada respon a un intent de desprestigi, aleshores vol dir que ja són ben conscients que no podran impedir-lo i, per tant, es refugien en la negació de les obvietats, mirant de fer veure que el sol no ix per Mallorca ni es pon per Castella, que el gel fa bullir l’aigua i el foc la gela o que milions de catalans votant sí o no a la independència en realitat no fem un referèndum.


[Bon dia] –Diumenge el Jura tornarà a votar en un procés d’autodeterminació. En aquest cas ho farà la ciutat de Moutier, que decidirà si abandona el cantó de Berna per unir-se a la resta del Jura. Quan alguna gent diu que això de l’autodeterminació no s’accepta enlloc, el cas del Jura és paradigmàtic i demostra ben bé la contrària. Aquest territori suís fa quaranta anys seguits que s’autodetermina, mitjançant referèndums locals, cantonals i nacionals, sempre amb la voluntat de resoldre políticament el conflicte que enfronta la que era la població francòfona del cantó de Berna amb el cantó pròpiament dit, de majoria germànica. Com expliquem en aquest article, la manera com la Confederació Helvètica ha encarat la qüestió és modèlica. Sempre pensant a resoldre el problema i no pas a enquistar-lo, sempre donant la veu als ciutadans i sense posar mai límits de cap mena a qualsevol proposta de resolució. El resultat també és que fa quaranta anys que el Jura es va autodeterminant i l’estabilitat de la Confederació Helvètica és, tanmateix, remarcable.

–Quan fa uns anys a VilaWeb ens vàrem proposar d’aprofundir en la ideologia periodística que ens ha portat cap a l’actual projecte de fer pivotar el diari sobre una comunitat de subscriptors, reforçar la qualitat periodística i abominar el clic, el moviment americà dels non-for-profit media va ser una de les nostres grans inspiracions. I, entre aquests mitjans, el San Diego Voice va ser un referent que vàrem estudiar a fons. Els nostres col·legues californians han publicat ara una declaració d’intencions periodístiques que us recomane, en què defensen aquells principis que consideren objectius públics que el diari vol que el país aconseguesca. Als Estats Units, aquest pas ha estat entès ràpidament com un crit contra la (falsa) objectivitat que es reclama als diaris. A VilaWeb hi estem cent per cent d’acord. Quan algú diu a un periodista que ha de ser objectiu, en realitat li demana que no pense. Hem de ser honrats, que és una cosa molt diferent, molt més transparent i molt més fàcil de comprovar.

–Magnífic, el número d’ahir de Politico Europe, el mitjà de referència entre l’elit europea de Brussel·les. La portada i el reportatge sobre ‘The New Catalans’ va causar una autèntica commoció. Politico és una publicació de lectura obligada en la bombolla de les institucions europees i ahir tothom s’hi va trobar aquesta portada espectacular i un reportatge extraordinàriament positiu explicant que els catalans, i concretament el moviment independentista, som als antípodes del populisme i de la xenofòbia. Un missatge que, entre els dirigents europeus, aquests dies sona a glòria celestial, especialment si va acompanyat de fets reals i indiscutibles com els que el diari brussel·lenc explica. Si voleu saber-ne més, us ho expliquem ací.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Antoni Oller
Antoni Oller
15.06.2017  ·  22:17

Estic convençut que malgrat la contundència de la Soraya, comencen a sospitar que efectivament sí que hi haurà referèndum, i comencen les seves tàctiques de vol gallinaci, cadascú la seva (cosa que crec que ens afavoreix), la Arrimadas, La Vanguardia, i sectors de Madrid, provant de convèncer al NO de que es quedi a casa, insistint pesadament i ja amb molt poca credibilitat, en que serà un altre 9-N; i d’altres com l’Albiol, fent ja la campanya pel NO, amb el cartellet dels Pujol i les pensions. No ho tenim fet encara, ens caldrà sortir al carrer disciplinadament, com i quan ens ho digui la ANC; però si hem de fer cas a les subtils explicacions del Sr.Adam Casals, no ho tenim malament, no.

Mercè Pàmies
Mercè Pàmies
15.06.2017  ·  22:27

La ‘independència de Catalunya’ s’ha convertit en una tragèdia grega per l’Estat espanyol. Les solucions que donen per liquidar el conflicte són part del problema. A més a més, la tradicional solució bèl.lica no és possible, ja que formen part de la UE. Són víctimes de la contradicció dels termes ‘espanyol-europeu’.

Josep Albà
Josep Albà
15.06.2017  ·  22:40

Arrimadas, nois, la Sra Arrimadas… ella soleta ja és prou motiu per fugir d’Espanya. Efectivament és ben gratificant veure els arguments que gasta l’espanyolisme: una prova de desesperació combinada amb ignorància i amb els tocs de menyspreu i odi que sempre han tingut cap a Catalunya i els catalans.

Realment, cada vegada sembla més clar que ells, els espanyols, tenen més clar que nosaltres que no podran aturar el referèndum. O sigui que tot -TOT- és a les nostres mans.

Robert
Robert
15.06.2017  ·  22:41

Només una altra possibilitat que pot ajudar a explicar les declaracions tant de la Sra Arrimadas com d’altres polítics unionistes respecte del voluntaris actuant com a oficials del referèndum. Hi ha molts ciutadants, entre els quals m’hi trobo, que no coneixen les lleis amb prou detall i que, per tant, poden pensar que el que ella diu té fonament jurídic, com jo mateix he cregut en un principi. Així doncs, la Sra Arrimades podria estar fent unes declaracions calculades com una part d’una estratègia perfectament definida amb l’ànim de crear dubtes i desmotivar els independentistes.

Josep Usó
Josep Usó
15.06.2017  ·  22:59

Sembla que comencen a veure que no podran impedir el referèndum. I, en conseqüència, ara tracten de desmotivar o d’afavorir el vot negatiu. Però llavors entropessen amb una altra de les seues limitacions. Aquesta, al meu parer, insuperable: la seua pròpia ineptitud. Més enllà de tota la resta, donats els criteris de promoció en els partits polítics espanyols i en les altes esferes de l’administració, els qui hi arriben, compleixen estrictament la llei de Peter: “qualsevol persona, donat suficient temps i oportunitats de promoció, arribarà a ocupar un lloc per al qual serà completament incompetent. I romandrà allà, creant frustració i ineficiència al seu voltant”. Ja s’ho aniran veient. De moment, només resten 106 dies, per al final de setembre.

Alex Rodriguez
Alex Rodriguez
15.06.2017  ·  23:00

Crec que veurem un torrent de declaracions com aquesta d’ara endavant, intentant estendre el dubte i mirant d’obrir escletxes en la unitat dels independentistes. és dels pocs recursos que els queden.
Vull fer menció especial al lamentable paperot que està fent el PSC. Després de tants anys sent els mestres de l’ambigüitat, per fi es treuen la careta i mostren el seu rostre unionista més recalcitrant…
I, per últim, avui en altres mitjans han aparegut fotografies de les primeres eleccions post-franquistes. I m’ha frapat veure que l’slogan del Pacte Democràtic de Catalunya, la candidatura encapçalada per Jordi Pujol: ‘Per una Catalunya autònoma i solidària’. Si això no va ser una transició tutelada, ja em direu…

Jordi Camprubí
Jordi Camprubí
16.06.2017  ·  00:00

Aquesta persona destil·la odi, com els seus col·legues de ciutadans i com els seus bons amics del PP. L’odi provoca al·lucinacions i trastorns transitoris a nivell mental. Transitoris però que poden durar diversos mesos o anys. Per això la senyora Arrimadas diu el que diu, tot te la seva explicació.

Jaume Vall
Jaume Vall
16.06.2017  ·  00:00

Veuen tan clar que la probabilitat de les urnes s’està imposant al discurs del “no habrá referèndum” que només els queda menysprear-lo.
Com que , com a mínim, serem 2,5M de votants, comencen a tremolar-los les cames. Si la quantitat puja fins a 3,0 M, el 50 % del cens, la nostra victòria és notable. Si passa de 3,0M és aclaparadora.
Per tant, la seva por és un indicador de la nostra fortalesa. Si hi ha urnes, Catalunya ha guanyat, Espanya ha perdut. Però ha d’haver-hi urnes, PETI QUI PETI. (Vull pensar que finalment no s’atreviran a utilitzar la força per impedir la votació, però hem d’estar preparats)

Joan Rubiralta
Joan Rubiralta
16.06.2017  ·  00:01

Inés Arrimades era l’última esperança blanca de l’unionisme més presentable, però resulta que ja s’ha empeltat dels perjudicis més rancis d’aquest corrent i els escampa sense vergonya sempre que pot. Ara ja assumeix falsedats monumentals perquè tothom sap que les eleccions, del tipus que siguin, no el posen en marxa funcionaris, al marge que n’hi pot haver algun per si es presenta algun problema en alguna mesa, però qui físicament és a les urnes són ciutadans escollits per sort en els plens dels ajuntaments i si es dóna el cas que hi hagi algun ajuntament que no ho vulgui fer, segur que el govern trobarà la forma de buscar persones que voldran fer aquesta feina per amor al país. Si es van presentar per més de 100.000 candidat a les llistes de Juntsxsí, serà fàcil trobar els que faltin per poder-lo dur a terme.

Dir mentides té conseqüències i l’Arrimadas això ho hauria de saber i no per dir-ne més, farà que la ciutadania catalana s’espanti i no participi en el referèndum del dia 1. Aposto que fins i tot que ella mateixa, així com altres unionistes il·lustres, que ara encara diuen que no es farà, aniran a votar no. També pot molt ben ser que els votants de l’entramat dels “comuns” hi vagin i votin amb la qual cosa el resultat de la participació augmentarà i legitimarà el resultat favorable a la independència.

Ara a més ja tenim lligada la representació internacional que haurà de vetllar per la pulcritud del referèndum i per tant aquest flanc ja està llest. I ja es parla que a final del mes que ve es precipitaran els esdeveniments.

En definitiva, tot va com estava previst i estiguem al cas per veure com es van desenvolupant tots els últims esdeveniments i estiguem a punt per si ens criden al carrer.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
16.06.2017  ·  10:34

Arrimades creu en la legitimitat de la llei espanyola i diu el que ha de dir per salvar la seva llei ideologia absolutista.

La llei espanyola és il·legítima per haver estat imposada per la força i el genocidi de l’ estat més antic i lliure d’Europa i no s’ha d’obeir. A més és una llei corrupta de una España corrupta des de la seva fundació.

Ells, van guanyant adeptes amb el seu discurs. Nosaltres hauríem de parlar molt més clar si volem guanyar la llibertat: Els paisos catalans vam patir un absolut genocidi.
Perquè no ho diem? Tenim por? Hi ha una consigna dels nostres polítics que ens ho impedeix?
Només Jordi Guixart parla clar. Si no despertem ens guanyaran els del NO.

Antoni Morell
Antoni Morell
16.06.2017  ·  13:09

Aquest concepte de fer quelcom a canvi de res (de vegades inclús et molesta si et donen les gràcies) per fer un servei voluntariament “gratis et amore”, es inconcebible per determinada gent. Tot ha de ser a canvi d’alguna cosa. No parlo només dels mercenaris, sicaris, assassins a sou ni dels sabotejadors d’actes amb els quals no s’hi està d’acord…
Seria interessant preguntar a la Sra. Arrimadas, i a molts dels gossos bordadors que fan molt soroll i poca mossegada, per què ha entrat en el món de la POLITICA?
El funcionari es una persona de qualsevol sexe, raça i condició que opta lliurement a dedicar la seva vida laboral al SERVEI DE TOTS ELS CONTRIBUENTS (ciutadans i ciutadanes com ara s’estila), ras i curt. Després ve tot el llast que li han afegit: sindicats, alliberats, comitès, vagues perjudicant als ciutadans a qui han de servir i que els hi paguen el sou…etc.
Una anècdota. Pel 9N vaig participar voluntàriament com a interventor de l’ANC. A l’hora d’obrir el col·legi electoral eram 5, més 2 d’OMNIUM. A les 10 n’aparegué un del PP, quedant sorprès en veure tanta gent. A mig matí s’incorporaren cinc joves del PP acabats d’arribar de fora de Catalunya. Semblaven pops en un garatge. Vaig obrir conversa amb el que semblava més assequible. La primera pregunta fou “A vosotros cuanto os pagan? En notar la meva expressió, degué malinterpretar-la, doncs afegí: “Claro, sin contar viaje ni comida, pués sois de aquí”. Quedà gelat en dir-li que érem voluntaris des de les 8 del matí i no acabaríem el servei fins no estar segurs de que l’acta del recompte havia arribat al seu destí. Afegint que ni se’m passà pel cap demanar dietes pel dinar. L’honor de fer aquella feina NO TENIA PREU.

M. Mercè Domènech
M. Mercè Domènech
16.06.2017  ·  14:26

Jo visc a Suïssa i recordo perfectament el procés del Jura així com el respecte per les llengües. Ells sempre m’han corregit, dient-me que són 4, quan els parlo de les tres llengües de Suïssa, doncs n’estan orgullosos, també del retoromànic, parlada tan sols per unes 500.000 persones (entre suïssos i italians).

En veure que el fiscal Maza amenaça als voluntaris pel Referendum he pensat si jo, tot i vivint fora, podria inscriure’m, doncs quants més siguem millor: què fará si hi ha 200.000 voluntaris? (és clar que no seria per fer una inscripció ficticia, sino disposada a fer la feina que se m’encomani)

Antoni López
Antoni López
16.06.2017  ·  20:16

Aquesta noia a de tornar a fer el bachillerat…però a Dinamarca.

Joaquim Rúbies
Joaquim Rúbies
17.06.2017  ·  12:51

On ens hem d’apuntar?

Caldria començar a preparar l’estratégia.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies