Lliçons, indignació i llàgrimes: els testimonis que van plantar cara al judici contra el procés

  • Recordem les declaracions d'activistes, polítics, votants i policies que van descol·locar Marchena, la fiscalia i Vox

VilaWeb
Redacció
11.02.2024 - 21:40
Això és una prova de lectura dels articles de Vilaweb amb veu sintètica, que ben aviat serà a disposició dels subscriptors del diari. Subscriviu-vos-hi ací. Si trobeu algun problema, escriviu-nos a suport@vilaweb.cat.

El judici contra el procés va atreure atenció mundial i, cinc anys després, encara ressona en la política catalana i espanyola. La sentència dictada per Manuel Marchena contenia penes fins de tretze anys de presó. Els indults i la reforma del codi penal espanyol van provar de fer foc nou, però la condemna continua removent l’arena política, que ara té a l’horitzó la llei d’amnistia i els recursos al TEDH.

El 12 de febrer de 2019, els presos polítics van arribar al Suprem en vehicles de la policia espanyola, mentre a l’exterior posaven traves als seus familiars. No se’ls va veure el rostre fins que van entrar a la sala i es van asseure al banc dels acusats. Durant cinc mesos, totes les càmeres i els periodistes es van centrar en les seves reaccions i declaracions (o dels seus advocats), però el judici també va deixar molts protagonistes involuntaris.

Testimonis de la defensa que solament van trepitjar la sala durant uns quants minuts, tot i que amb una idea molt clara, no deixar-se arronsar per la intimidació i les males arts de Manuel Marchena, la fiscalia i l’acusació particular exercida per l’extrema dreta de Vox. Parlem de votants, activistes, polítics, policies, entre més gent.

Cinc anys després, i en un context molt diferent, en recuperem les veus.

Reguant i Baños planten cara a Vox

Els ex-diputats de la CUP Antonio Baños i Eulàlia Reguant van comparèixer al Suprem com a testimonis, però no van declarar. Tots dos havien estat citats per l’extrema dreta de Vox i van dir que per dignitat democràtica i antifeixista no podien respondre les seves preguntes. Arran d’això, els van fer fora de la sala i van ser acusats d’un delicte de desobediència. Baños fou condemnat a quatre mesos de presó i Reguant a una multa de 13.500 euros.

La lliçó de català

La filòloga Gemma Rigau, membre de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, va deixar bocabadat el tribunal, quan va analitzar una frase d’un informe dels Mossos d’Esquadra que la fiscalia volia manipular per demostrar la seva col·laboració en l’1-O. Rigau, en un to divulgatiu, però contundent, va explicar que la traducció al castellà conferia a la frase un sentit imperatiu, que en català era purament enunciatiu.

“No estic intranquil·la, estic indignada”

Lluïsa Carrillo va ser agredida pels antiavalots quan sortia del CEIP l’Estel de Barcelona. Al judici va declarar a petició de la defensa de Jordi Cuixart i va explicar amb molta vehemència la seva experiència, fet que no va agradar gens al jutge Marchena, que li va demanar que es calmés. “No estic intranquil·la, estic indignada, que és una cosa diferent”, li va etzibar.

L’ex-policia espanyol independentista

Nemesio Fuentes, un ex-policia espanyol, va ser un altre dels testimonis, en aquest cas citat per l’advocat Jordi Pina, que va destarotar el tribunal. Aquest agent jubilat va explicar que l’1-O va anar a les cinc del matí a l’institut Quercus de Sant Joan de Vilatorrada amb la intenció de votar i de fer de voluntari en una mesa. A més, va relatar amb tota mena de detalls la brutalitat de la ràtzia de la Guàrdia Civil.

Les vexacions de la Guàrdia Civil

El testimoni d’Ireneu Alvarado, un veí de Canyamars, també va ser un xoc. Va relatar com va ser agredit i vexat per la Guàrdia Civil, concretament per uns agents que es van presentar al casal les Cotxeres, que van començar a pegar sense dir res als votants. “A mi, que era més alt que la majoria, em van tirar a terra. Em van arrencar la cua i em van abaixar els pantalons”, va dir, abans de dir que dos policies l’havien emmanillat amb la intenció de detenir-lo.

L’horror de la Ràpita

El testimoni de Joan Pau Salvadó, veí de la Ràpita, va ser un dels més emocionals del judici. “Ens van estomacar, ens picaven al cap sense miraments, a les parts baixes, al fetge, i als més alts, quan s’acotaven pel dolor dels cops, els obrien el cap. Recordo el so de les porres, veia amics i coneguts del poble”, va explicar sobre els abusos dels antiavalots. Superat per la situació, Salvadó no va poder contenir les llàgrimes.

El fervor de Lluís Llach

El cantautor i activista Lluís Llach va declarar al Suprem arran de la concentració del 20-S davant el Departament d’Economia. Va dir que l’ambient era cívic i pacífic i va defensar amb vehemència el paper de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart perquè la mobilització no se n’anés de mare. Així mateix, va expressar la seva indignació “com a independentista, homosexual i ciutadà del món” per haver de respondre a l’interrogatori de Javier Ortega Smith.

“Si l’autodeterminació és delicte, em declaro culpable i reincident”

L’ex-diputat de la CUP i impulsor d’En Peu de Pau David Fernàndez va declarar arran del setge a la seu del partit anticapitalista el 20-S, que va acabar sense incidents, tot i les provocacions de la policia espanyola. Fernàndez també va dir que sabia que el referèndum havia estat prohibit i que havia desobeït a consciència: “Si l’autodeterminació és delicte, em declaro obertament culpable i reincident. Perquè mentre continuï essent delicte, continuaré desobeint i reincidint fins que el dret d’autodeterminació no sigui un delicte, sinó un dret democràtic.”

Joan Bonanit es treu la màscara

Una de les sorpreses del judici va ser l’aparició de Joan Bonanit, que durant la presó preventiva dels presos als Lledoners els deia “bona nit” cada dia. L’activista, a petició de les defenses, va comparèixer i va revelar el seu nom real, Joan Porras. Així mateix, va relatar que l’1-O va votar a l’institut Pius Font i Quer de Manresa, on no hi va haver càrregues. De tota manera, va explicar que la nit abans s’hi va presentar un grup d’encaputxats amb ganes de brega. Durant la declaració, Porras se les va tenir amb la fiscalia i Vox.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any