Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

No sap ningú quina cara fa Banksy, però el seu nom és conegut arreu com un dels artistes més destacats i crítics de l’actualitat. Contrari a la mercantilització de l’art, va crear un mecanisme per tal que, si algun dia s’arribava a subhastar el quadre d’una nena a qui s’escapa un globus vermell en forma de cor, s’autodestruís. I ha passat això mateix després d’haver estat venut per 1,18 milions d’euros: la imatge ha acabat feta miques. Una crítica punyent que ha deixat els assistents a l’esdeveniment totalment desconcertats.

Vegeu ací el vídeo en directe en què es veu la destrucció de l’obra i el mateix artista explica com va preparar el mecanisme per a evitar que algun dia s’arribés a comercialitzar les seves obres en una subhasta.

Un cant a l’esperança?
Aquesta imatge de Banksy, com tantes altres de l’artista, va aparèixer per primera vegada el 2002 als murs de Londres juntament amb la frase ‘sempre hi ha esperança’, per tant, semblaria obvi que, doncs, l’obra és un cant a l’esperança. Però veient la imatge, sembla que hi ha una contrarietat entre les paraules i el que es veu, perquè el globus és fora de l’abast de la nena.

L’artista va transformar aquesta obra en una noia siriana per representar què havia passat al país, des de la revolta democràtica per fer caure el règim es va transformar en una llarga i dura guerra civil. És l’esperança que marxa. Banksy la va representar dins de la campanya d’artistes per donar suport al país del Pròxim Orient.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.