10.12.2025 - 09:02
|
Actualització: 10.12.2025 - 09:21
El periodista de la Cadena SER Miguel Ángel Campos va ser un dels que va declarar al Tribunal Suprem espanyol en el judici a l’ex-fiscal general de l’estat. Ahir, en una entrevista a La ventana, va mostrar la seva estupefacció pel redactat de la sentència, que condemna Álvaro García Ortiz a dos anys d’inhabilitació, i l’assenyala a ell com el receptor de la suposada filtració.
“Estic trist de veure el comportament de la justícia. Trist de veure com s’apallissa l’estat de dret. Si et sóc sincer. Mai havia estat tan contundent amb una resolució judicial”, va declarar.
Campos va deixar clar que el tribunal encapçalat Andrés Martínez Arrieta –en el punt de mira pels seus comentaris en un curs abans d’anunciar-se la condemna– ha mentit en la redacció de la sentència.
“Mai havia vist una resolució judicial com aquesta amb més de vint-i-cinc anys com a periodista de tribunals […] S’agafa el que interessa i el que no interessa, es descarta. Es menteix obertament en una resolució judicial per part de la majoria del tribunal”, va continuar.
“Com és possible que el tribunal, en les pàgines de la 129 a la 132, digui com ha fet provat que el fiscal general va filtrar el correu famós a Miguel Ángel Campos i a la Cadena SER per l’existència d’una trucada de quatre segons, una trucada que no va ser contestada, una trucada perduda, feta per aquest periodista al fiscal general a les 21.38, abans que ell tingués el correu electrònic”, va concloure.
Miguel Ángel Campos (@MACamposP), CONTUNDENTE sobre la sentencia del Supremo al FGE: "Se está vapuleando el Estado de derecho"
"Nunca había visto una resolución judicial como esta en 25 años que llevo como periodista de tribunales. Se miente abiertamente" pic.twitter.com/vuGpUHcndz
— La Ventana (@laventana) December 9, 2025
Què va passar al judici?
En el judici, Campos va assegurar que la seva font no va ser en cap cas Álvaro García Ortiz. “La seva font era el fiscal general de l’estat?”, li va preguntar el fiscal Francisco Javier Montero. “No”, va respondre. Campos, com tots els periodistes que van passar pel Suprem, es va emparar en el secret professional de no revelar les seves fonts, però va anar un pas més enllà i va relatar com havia tingut accés a la informació.
“La font em diu ‘vine i t’ho demostro’ [que els advocats de González Amador eren els qui demanaven un pacte]. Vaig amb taxi al seu despatx i em mostra en una pantalla d’ordinador el famós correu del 2 de febrer i allà és on puc llegir aquesta frase que, certament, s’han comès dos delictes fiscals. Li dic que m’ho reenviï, però em diu que no. Li dic que m’ho imprimeixi, i em diu que no, que no deixarà cap rastre físic, i que en prengui notes”, va explicar.
