Tothom ha pensat alguna vegada quants estels pinten el cel cada nit. Centenars? Milers? Milions? Milers de milions? Ningú no en té la resposta exacta. Però cada nit apareixen els puntets blancs i, amb la seva brillantor, ens atien la intriga. Doncs bé, ara tenim una resposta parcial als nostres dubtes. L’Agència Especial Europea ha publicat el catàleg més extens i precís dels estels que integren la Via Làctia, la nostra galàxia. La missió Gaia, concretament, n’ha documentats 1700 milions (molts, invisibles de la Terra estant) i 14.000 asteroides.

El cens és el fruit d’inspeccionar els racons de la galàxia durant vint-i-dos mesos, amb dos telescopis de precisió. Entre les dades recollides, hi ha la posició, la distància i els moviments, però també la brillantor, el color i, en alguns casos, la temperatura superficial i els efectes de la pols interstel·lar. Quant als asteroides, se n’ha calculat les òrbites per saber si mai seran un perill per a la Terra.

‘Les observacions fetes per la Gaia redefineixen els fonaments de l’astronomia’, assegura el director científic de l’ESA, Günther Hasinger, que creu que la informació obtinguda serà clau en la investigació sobre la formació i l’evolució de la Via Làctia.

L’ESA va llançar la sonda Gaia el desembre del 2013, però no va ser fins l’any següent que va començar a operar. El 2016 es va publicar un primer cens estel·lar que contenia dades –distància i moviments– de dos milions d’estrelles. En la segona publicació, doncs, el salt quantitatiu és considerable, però també en l’àmbit qualitatiu. En el cas dels estels més brillants, la precisió de les mesures és tal que l’agència ho descriu de la següent manera: ‘El nivell de precisió equival a tenir un grup d’observadors capaços d’identificar una moneda d’euro a la superfície de la Lluna.’

Ací podeu veure la diferència entre el primer cens i el segon:

La Gaia, controlada des del centre ESOC de l’ESA a Darmstadt (Alemanya), és a 1,5 milions de quilòmetres de la Terra, en sentit oposat al Sol, i continua recollint dades. La informació s’envia a tres estacions terrestres repartides per Europa. El centre científic de Madrid és l’encarregat de coordinar-la. En el projecte del cens hi participen 450 científics de vint països diferents.

Certament el cens estel·lar és un gran pas endavant per a la ciència, però és ‘un pas petit’, podria matisar Neil Armstrong. Els 1.700 milions d’estels són possiblement només l’1% dels cossos celestes de la Via Làctia. Si s’extrapola a l’univers, la dada esdevé tan ínfima que fa por. Tanmateix, els científics, conscients de la nimietat de l’ésser humà, han convertit tota aquesta informació en un mapa de 360 graus que permet de navegar per la mar d’estels que és la nostra galàxia. La bellesa de la immensitat com a cura contra la nostra esquifidesa.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.