Víctor Terradellas: “Junts té una feinada horrorosa a endreçar un partit que no és el de Puigdemont”

L’ex-dirigent de CDC va anunciar que renunciava a concórrer a les primàries de JxCat per a ser candidat per Reus

VilaWeb
Josep Rexach Fumanya
25.05.2022 - 21:40
Actualització: 26.05.2022 - 10:43

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

L’ex-dirigent de Convergència Víctor Terradellas era immers de feia setmanes en la cursa per a ser el candidat de Junts a la batllia de Reus (Baix Camp). Acostumat a moure’s en les esferes més secundàries de la política, estava disposat a fer el pas a la primera línia, però dimarts va anunciar que estripava el carnet del partit. Molest amb la direcció del partit, assenyala Jordi Sànchez i denuncia que han afavorit una candidata escollida a dit.

Aquests darrers mesos, el nom de Terradellas ha aparegut periòdicament als mitjans, involucrat en el cas Vólkhov. Sosté que ell va fer d’intermediari entre el president Carles Puigdemont i diplomàtics russos, que es van reunir dues vegades l’octubre del 2017 i que van oferir suport econòmic i militar, però que les converses no van anar més enllà. Defensa que sempre ha parlat amb tothom que s’interessava per la qüestió catalana, una herència d’haver estat secretari de relacions internacionals de CDC entre el 2012 i el 2016. També és investigat per la desviació de subvencions il·legals de la Diputació de Barcelona, però demana de no pronunciar-s’hi perquè el cas encara és obert.

Qui és Víctor Terradellas i a què es dedica?
—Ara mateix vivim del que podem. Seré molt franc: d’ençà que la policia nacional em va detenir el 2018, vaig estar dos anys vivint dels amics i de la família.

Actualment també?
—Un dels amics té un mas a Cornudella de Montsant (Priorat) i vam arribar a un tracte al qual jo pogués fer front. Jo li cuido el mas i acollim turistes per guanyar-nos la vida.

Quina vinculació política heu tingut aquests darrers anys?
—Militava a Junts fins ara. Però hi era en una tercera o quarta fila. És veritat que, per la trajectòria que he tingut, he parlat amb molta gent i he mantingut contacte polític amb gent de Junts i altres partits polítics. I allà al mas m’he reunit amb gent per parlar de tot i de res, veient sobretot el desastre en què es convertia un procés d’independència que teníem a tocar. Perquè la classe política, el 2017, no ho va fer bé.

I d’ençà d’aleshores?
—Anem de renúncia rere renúncia.

I per què ara volíeu fer el pas a la política activa de primera línia?
—Per això em volia posar a la primera línia política des de la ciutat de Reus. Hem de tornar a posar el procés on toca i culminar el que es va proclamar el 27 d’octubre. No l’1-O, que allò és l’orgull; el 27, que és quan es va liquidar el procés d’independència. Hi ha dos motius que no són paral·lels i que s’encavalquen els uns amb els altres. Des del món local cal tornar a empènyer el món nacional perquè culmini el procés d’independència. Per una altra banda, Reus ha estat tradicionalment una població de genis, de personalitats importants, amb un món empresarial molt poderós i culturalment hem estat una de les principals ciutats de Catalunya. Però això s’ha perdut, els últims anys, i creia que podia ajudar Reus a recuperar aquell orgull.

VilaWeb
VilaWeb

Heu renunciat a concórrer a les primàries de JxCat per a ser candidat a la batllia de Reus. Dieu que per manca de neutralitat. Per què?
—Perquè jo em presento en un moment determinat a les primàries, però la direcció nacional ja tenia decidit qui seria la candidata –Teresa Pallarès–. Ho tenien tot muntat i tot preparat, i van digerir molt malament que una altra persona, digués com es digués, es presentés a les primàries. És curiós, perquè diuen que faran primàries, però es van convocar de manera ràpida i urgent. I no calia, perquè hi ha un secretari general en procés de sortida i ha posat una candidata escollida gairebé a dit, de pressa i corrents. El més lògic, des del meu punt de vista, era esperar que entrés la nova direcció general i llavors fer unes primàries com déu mana i sense cap apriorisme.

Per tant, en responsabilitzeu Jordi Sànchez.
—És una part important de qui decideix de fer anar endavant aquest projecte amb pocs dies. Per una altra banda, la candidata que ha escollit Junts és una candidata que ve del PSOE del 155 i de ser subgovernadora civil del govern espanyol. Per tant, amb una nova direcció que diu que vol anar directament cap a completar el procés d’independència, tindrà una dicotomia a Reus. Una persona que no sé si serà capaç de donar el 100% quan la direcció nacional es determini a acabar el procés.

Puigdemont us ha demanat que féssiu marxa enrere?
—No

I la pròxima direcció?
—No. L’actual, sí.

Jordi Sànchez?
—L’actual, sí. Jo, amb el senyor Jordi Sànchez, no hi he parlat gens. Cosa que també m’estranya, perquè hi va haver un problema amb els avals i em van dir que no els havia assolit. Hauria estat lògic que el secretari general del partit s’hagués posat en contacte amb les dues parts.

No us volen perquè el vostre nom ha aparegut en la investigació sobre la desviació de fons i en el cas Vólkhov?
—No. Tenien determinat que aquesta senyora havia de ser la candidata i això no hi té res a veure. Crec que haurien fet igual si s’hagués presentat algú altre. Potser un altre, amb l’errada informàtica que diuen que hi va haver i la posterior ocultació d’informació, no hauria impugnat el resultat dels avals. Es van trobar amb una persona diferent, que ho va denunciar i em van acabar donant la raó.

Si us van acabar donant la raó amb els avals, què us ha portat a acabar estripant el carnet?
—Hi havia un marc de rebuig molt gran cap a la meva persona. No va caure bé que em presentés. Ells tenien coll avall que la candidata havia de ser la Teresa Pallarès. I es pensaven que no impugnaria, que funcionaria allò del ‘no fer soroll’. Arriba un moment determinat que la coordinadora local em diu que ha perdut la confiança en mi a través d’un grup de WhatsApp, de manera que ja condiciona el vot. Veig tant de rebuig que prefereixo desemmascarar la veritat, ser sincer i coherent i explicar els fets. Em retiro i deixo el carnet d’un partit que no crec que jo pugui arribar a representar.

Renuncieu a tornar-vos a afiliar a Junts?
—Sí. Al 99,9% periòdic, si voleu. És a dir, al 100%.

I descarteu de fer marxa enrere encara que us ho demani la pròxima direcció?
—Jo sóc molt amic de la Laura Borràs i d’en Jordi Turull, i els desitjo tota la sort del món. Però no hi ha cap possibilitat de fer marxa enrere en una posició com aquesta. Faria el que sempre he criticat. He fet aquest pas a consciència. Crec que Junts té una feinada horrorosa a endreçar aquest partit, que no és el que va dibuixar el president Puigdemont. Però ara s’ha definit una altra direcció i crec que s’assembla força al que pensava Puigdemont, però jo aquí ja no hi entraré. Crec que les estructures que ens van funcionar fins el 2017 avui estan totalment obsoletes, per unes raons o unes altres.

Us referiu a l’ANC?
—L’ANC i també Òmnium. Han renunciat a empènyer aquest carro i a pressionar prou la classe política per a tirar endavant el projecte. No ens serveixen si la societat catalana vol avançar amb el procés d’independència. I això s’ha d’afegir al fet que els partits polítics també han renunciat a avançar. L’ANC, Òmnium i els partits han malbaratat el somni de Muriel Casals. Sóc dels qui pensen que s’han de crear noves estructures com les que vam crear en un moment determinat.

En quines penseu?
—Jo mateix vaig crear la Plataforma per la Sobirania el 2007, al començament del procés. I el 2008, amb Pere Pugès i trenta-vuit persones més, vam començar a parlar sobre la necessitat de fer coses. Aquí va ser molt important la figura d’en Pugès, que va comandar el que acabaria essent la fundació de l’Assemblea Nacional Catalana. De la mateixa manera que es va crear allò, es poden crear altres estructures que agafin el relleu avui d’aquestes entitats que ja no són les adequades per a avançar.

Sobre el cas Vólkhov, ja heu explicat que hi va haver dues reunions amb l’entorn del Kremlin (l’ex-diplomàtic Nikolai Sadovnikov i l’empresari Sergei Motin) abans de la declaració del 2017. Les vau gestionar vós?
—Aquests senyors es van posar en contacte amb una gent que coneixia, em van trucar i van dir que eren de confiança. Em van demanar de veure el president Puigdemont i jo aleshores hi tenia una relació constant. Aquella mateixa tarda va accedir a rebre’ls. Això va ser el 23 o 24 d’octubre.

Dos dies abans de la declaració. Puigdemont se’n refiava?
—Jo no sé si se’n refiava, sí que és cert que ens va demanar que continuéssim els contactes i que continuéssim parlant. Però sense cap mena de compromís, perquè no hi havia res aquells dies. Tot el que es parlava era a posteriori d’una possible proclamació de la república. I es van fer altres reunions, també fora de palau, en les quals hi havia Elsa Artadi. Però jo només feia d’intermediari.

L’ajuda que prometien a posteriori en què es traduïa?
—Ha sortit una fotografia que em vaig fer amb un document de molts diners que aquesta gent deia que aportaria en cas que s’avancés amb la independència. Però no sabem si hauria passat. De la mateixa manera, abans que m’ho pregunteu, també es van prometre els 10.000 soldats russos. En la primera reunió o la segona que es va fer amb el president.

I us ho vau creure?
—El president Puigdemont es va tirar enrere, tot fent un gest d’incredulitat i sorpresa, sobretot perquè el nostre procés era pacífic i democràtic. I va dir que no a una posició com aquesta.

El setembre del 2018 vau tornar a Rússia. Va ser per recuperar les converses que s’havien començat la tardor del 2017?
—No. Moltíssims altres països, sigui anant-hi presencialment o parlant-hi per telèfon, han volgut saber com evolucionava tot plegat. El desgavell és tal que alguns hi tenen més o menys interès, i d’altres truquen per saber com va tot plegat des d’aquell octubre.

Però estan interessats a saber quina és la situació política actual?
—Heu de pensar que fa més de vint-i-cinc anys que em dedico a això, i en molts casos ja no són relacions entre dues persones que es coneixen, sinó que hi ha relacions d’amistat. Però sí, hi ha molta gent dels Estats Units, Anglaterra, Alemanya o Moscou que encara pregunten. Jo sempre he pensat que quan ets en un procés d’aquesta mena, la diplomàcia és molt variable. No és la diplomàcia estricta com la que entenem nosaltres, sinó una diplomàcia que poden ser fundacions i entitats, que en algun cas depenen de les estructures dels governs. I en el cas de Moscou, jo tenia molt d’interès a conservar aquests contactes, tot i que després no ens hem vist més. Eren gent molt preparada i a ningú li fa nosa poder parlar amb persones que en saben molt.

Creieu que s’han tret de mare aquests contactes amb Rússia?
—El 2017, el president Aznar es reunia amb el president Putin, hi dinava i hi sopava. Si s’hi reunís avui, el 2022, hi hauria un rebombori. Segurament s’ha fet una exageració molt gran de tot plegat. Per interessos, perquè el món es mou per interessos. I aquest és un interès clar.

I Israel? És coneguda la vostra relació amb aquest estat. També hi va haver converses?
—És públic i notori que al llarg dels anys s’han fet diverses trobades. El president Mas va visitar Israel i el seu ambaixador va venir a veure el president Puigdemont el 2017… Hi ha moltes qüestions i simpaties en comú. Continuo pensat que Israel és un gran aliat de Catalunya.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies