Vicenç Lozano: “Es preveu un gran xantatge en l’elecció del pròxim papa”

Per als espectadors catalans, la figura de Vicenç Lozano anirà sempre lligat al Vaticà. Durant més de tres dècades va ser l’enviat especial de TV3 a la Santa Seu, des d’on informava periòdicament de qualsevol novetat en el pontificat. Es va jubilar el 2019, però continua exercint de periodista i amb una orella posada a Roma. El 2021 va publicar Intrigues i poder al Vaticà, del qual se’n van fer set edicions, i menys de dos anys després, ha tornat a escriure sobre l’estat més petit del món. Si en l’anterior llibre abordava el Vaticà com a institució, a Vaticangate (Pòrtic, 2023) se centra en el complot que creu que s’ha organitzat contra el papa Francesc.

Tot i tractar una institució d’una gran complexitat i amb moltes capes de poder com és el Vaticà, el llibre aconsegueix explicar de manera àgil i entretinguda com treballen les diferents forces internacionals per desbancar el papa Francesc. Desgrana qui compon la ultradreta internacional que hi ha darrere, els cardenals ultres que conspiren a la Cúria i quines reformes vol fer Jorge Mario Bergoglio que tant molesten els sectors més conservadors.

—Com descriuríeu el Vaticà? Llegint el llibre, un s’emporta la imatge d’una cort reial plena de silencis, capelletes i traïcions, com si fos un Joc de trons.
—Fonamentalment, el Vaticà ha basat la seva història, des de sempre, en una manca de transparència informativa. Ha estat molt dur per als periodistes que hem treballat allà dins. Els periodistes que intentàvem d’anar una mica més enllà i conèixer la realitat, perquè no te l’explicaven, vam crear una xarxa de confidents, una xarxa de gent de fonts informatives que m’ajudaven a tirar endavant. Em refereixo a centenars de persones, des de la gent més humil que treballa al Vaticà, com poden ser jardiners, manteniment o membres de la Guàrdia Suïssa, fins a cardenals importants i membres de la Cúria que confiaven en mi. Gent a qui vaig mostrar tota la meva confiança i que m’han ajudat molt explicant-me la realitat que es viu allà dins. Una realitat molt complexa perquè el Vaticà no deixa de ser un laberint que has d’interpretar i fins al cap de força anys de treballar-hi, no acabes d’entendre els mecanismes de funcionament.

—Comenteu que la publicació d’Intrigues i poder al Vaticà, el 2021, us ha tancat algunes portes a l’hora d’escriure aquest darrer llibre. Amb quines dificultats us heu trobat?
—Fa cosa d’un any, quan intentava d’abordar el nou llibre, molts dels meus confidents, de les fonts que he tingut sempre, no m’agafaven el telèfon i em posaven excuses. Què passava? Un parell m’ho va acabar dient. Hi va haver indicacions, no sé per part de qui, perquè al Vaticà la distribució del poder està molt repartida, que van aconsellar que no parlessin amb mi. Vaig haver de reconstruir tota aquesta xarxa de fonts informatives. Ho he aconseguit, però he suat per fer aquest llibre. Crec que intento de compartir amb el lector allò que sé, allò que he pogut esbrinar d’aquesta investigació, perquè es faci una composició de la batalla per la civilització i com és en el territori acotat del Vaticà.

—Expliqueu aquesta batalla que es lliura al Vaticà i que és la tesi fonamental del llibre.
—Jo sempre dic que al Vaticà la realitat supera la ficció. Els llibres de Dan Brown es queden curts moltes vegades davant la realitat del Vaticà. Jo tenia clar que des del minut zero del 13 de març de 2013 en què el papa va començar el pontificat, es van desfermar tots els dimonis de l’església, del sector més tradicionalista i conservador. Aquesta guerra que es va engegar aleshores s’ha anat incrementant al llarg dels anys. Volen avortar les reformes de l’església; intentar una renúncia d’aquest papa, que no hi serà, si més no, de manera immediata, mentre ell es trobi amb les facultats mentals i físiques en condicions; i el descobriment també de com s’intenta de manipular el pròxim conclave que ha d’acabar elegint el successor del papa actual. Hi ha una conspiració molt clara de la ultradreta internacional contra el papa. Aquesta conspiració forma part d’una conspiració internacional per canviar el món que coneixem, per canviar les nostres democràcies, per intentar coartar les nostres llibertats, eliminar les nostres conquestes socials. El papa Francesc és una figura que ataca els fonaments del projecte de la ultradreta internacional. És un papa que critica el capitalisme salvatge, critica el capitalisme que crea bosses de pobresa i marginalitat, això que ell en argentí anomena “los descartados” de la societat. Això topa amb els fonaments del món que vol imposar la ultradreta i és l’enemic a abatre.

—Qui hi ha darrere d’aquesta conspiració?
—Steve Bannon. És un personatge el paper del qual s’ha minimitzat, però va ser l’assessor que va portar Donald Trump a la Casa Blanca, i actualment és el gran estrateg de la ultradreta a tot el món. Per què la ultradreta i el populisme van creixent? Perquè el seu missatge ha canviat, ells s’han apoderat i s’han fet seus molts dels esquemes de l’esquerra, que està desorientada. Termes com llibertat i democràcia se’ls han fet seus. Mitjançant laboratoris especialitzats on treballen centenars de persones especialitzades en psicologia de masses, propaganda i llenguatge, es controlen les xarxes socials, que van plenes de les fake news que es creen contínuament. Ho vam veure l’estiu de l’any passat, quan va córrer el rumor que renunciaria immediatament. I el jovent veu en aquests nous dirigents populistes d’ultradreta dirigents antisistema.

—Quines polítiques ha fet el papa per crispar tant els seus opositors?
—Fonamentalment, les crítiques al capitalisme salvatge, l’especulació i la lluita contra el canvi climàtic, perquè significa tocar el moll de l’os del capitalisme. I també els abusos sexuals. Aquest tema va començar a sorgir a partir del pontificat de Joan Pau II, quan va encobrir abusadors sexuals com Marcial Maciel, fundador dels Legionaris de Crist. Aquest tema va esclatar durant el pontificat del papa Ratzinger. I el sector conservador no va aixecar mai la veu, fins i tot va protegir aquests sacerdots criminals. És el primer papa que posa el fil a l’agulla per intentar d’erradicar aquest càncer que hi ha a l’església. Però curiosament l’acusen de ser l’encobridor.

—Expliqueu que el 2017 us vau reunir amb un cardenal del qual no reveleu el nom, i que us va dir que hi havia un complot en marxa per a matar el papa. El papa Francesc podria acabar com Joan Pau I?
—Crec que hi ha una gran diferència amb el món que va viure Joan Pau I, un món on encara no hi havia la comunicació global que tenim avui en dia, on és difícil que es pugui amagar res. Les coses acaben sortint tard o d’hora; hi ha telèfons mòbils a tot el món, al cap d’un minut tenim una notícia de l’altra banda del planeta. És molt diferent. L’assassinat d’un papa comportaria un gran perjudici no tan sols al sector reformista de l’església sinó també a l’ultraconservador.

—Tot i que ell alguna vegada ha dit, mig de broma i mig seriosament, “alguns em voldrien mort”.
—Sí. Ell va dir una frase que no havia dit mai un papa. Va ser amb motiu del seu ingrés a l’hospital per l’operació de còlon que li van fer. De moment està net, però els ambients ultraconservadors van propiciar una campanya segons la qual la seva renúncia era imminent. En un termini llarg, el papa no descarta renunciar, però encara té molta llavor per a plantar, moltes reformes a fer que fructificaran, encara que ell no acabi veient-ho.

—Ara les dones poden intervenir en dicasteris importants. És el pas previ perquè la dona entri al clergat en un futur?
—Ell ha posat sobre la taula dues reformes importantíssimes. Una és el celibat, que ha dit que no és cap dogma de fe. Probablement, no autoritzarà, de moment, que els sacerdots es puguin casar, però sí que en un futur, com passa en altres confessions cristianes, els sacerdots es podran casar. De fet, a l’Església catòlica hi ha sacerdots casats i amb fills, que provenen de l’Església anglicana. O l’Àfrica, on només hi ha sacerdots casats, sinó que tenen dues i tres dones. Hi ha poligàmia. Sobre la dona, ell diu que l’església és mare, que l’església és dona, i que no es pot justificar de cap manera la discriminació que hi ha hagut amb la dona al Vaticà. Perquè considera que així hi ha una gestió més humana.

—A parer vostre és un papa revolucionari?
—Sí, en el sentit de canvi, és un papa reformista, com ho va ser Joan XXIII, quan va convocar el Concili Vaticà II i va provocar grans esperances en comunitats de base de tot el món, sobretot als Països Catalans, perquè apostava per una església que s’adaptés al segle XX. L’han titllat de comunista, heretge, de ser l’anticrist, de voler destruir l’església. Totes aquestes campanyes han posat en dubte a molta gent la visió que tenien d’aquest papa, un papa que des del primer dia ja hem vist que era un papa diferent. Ara, l’Església catòlica té la seva doctrina, els seus principis, molts dels quals inamovibles, i que costarà transformar. Però ell intenta que a poc a poc aquesta llavor adapti l’església al segle XXI en un futur.

—En aquesta campanya contra el papa Francesc, s’albira un nou conclave per a escollir el seu substitut. Ja dieu que fer travesses és molt complicat, però assenyaleu qui podrien ser els papables ultres. Un és Péter Erdö.
—Péter Erdö és un arquebisbe hongarès que té molt de suport dins la Cúria vaticana, força dialogant, però en el fons és ultraconservador. És un seguidor de Viktor Orbán, el mirall amb el qual s’emmirallen molts membres de l’extrema dreta internacional.

—I Robert Sarah?
—És un cardenal africà. En aquest cas, seria el primer papable amb cara i ulls del continent africà, ultraconservador i ultratradicionalista. Va ser ell qui va escriure el llibre a quatre mans amb el papa Benet XVI, on es posava en dubte la possibilitat que el papa actual aixequés el celibat. Això va ocasionar un gran escàndol i la cohabitació entre els dos papes vivint al Vaticà, que havia estat força modèlica. Ara bé, a l’hora de fer travesses, els periodistes sempre ens equivoquem.

—I en el sector progressista?
—Hi trobaríem el cardenal i l’ex-arquebisbe de Manila, Luis Antonio Tagle, que crec que té moltes possibilitats de ser el primer papa asiàtic de la història de l’església. Seria la gran esperança per a donar continuïtat a la filosofia del pontificat actual. Ara, això pot canviar. Ho explico al llibre, i és que es preveu un gran xantatge en l’elecció del pròxim papa.

—Per què?
—Als EUA, amb molts mitjans econòmics, es fan dossiers sobre la vida pública i privada dels cardenals que accediran a la Capella Sixtina per elegir un nou papa. Busquen tota mena de problemes personals, de la més estricta intimitat, per intentar que la votació que es s’hi faci sigui d’un papa que no tingui res a veure amb el papa actual. Han provat de desprestigiar el papa en l’àmbit personal, han provat d’avortar les seves reformes i, si tot això no es pot aconseguir, en última instància, quan aquest papa renunciï o es mori i es convoqui un nou conclave, intentaran que el conclave sigui manipulat. Diuen que aquests informes, que anomenen “Red Hat Report”, volen donar transparència a l’església, però l’objectiu final és aconseguir un candidat ultraconservador que sigui el pròxim papa en cap de l’Església catòlica.

—Dieu que el papa Francesc s’ha trobat amb molts bisbes que s’han negat a seguir les seves directrius. A Catalunya i a l’estat espanyol també?
—Ell ha aconseguit de situar al capdavant de la Conferència Episcopal Espanyola l’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, un personatge molt afí a les reformes del papa. Però s’ha trobat fonamentalment amb una forta oposició de bisbes ultraconservadors nomenats per Joan Pau II i Benet XVI que continuen en els seus càrrecs i posen les ordres en un calaix pensant que arribaran temps millors. El papa els va renovant a mesura que es jubilen, però és difícil. Són els qui s’oposen a la investigació de la pederàstia. A França s’ha encarregat la investigació a un gabinet independent i han aparegut 300.000 casos. A Espanya es parla de més de mig milió, però s’ha encarregat la investigació a un despatx afí a l’església i hi ha molta resistència a col·laborar a la comissió que encapçala el Defensor del Poble. Però l’església catalana i l’església espanyola beuen de fonts diferents. L’església espanyola procedeix d’una cultura de la croada de Franco, i l’església catalana procedeix dels aires renovadors d’un Concili Vaticà II que va generar grans esperances a Catalunya. Són dues esglésies diferents.

—El papa no ha vingut mai a Catalunya. I hi va haver una ocasió que semblava ideal, que va ser el 2022, quan Manresa celebrava els cinc-cents anys de l’arribada de Sant Ignasi de Loiola a la ciutat. Per què no hi va anar?
—Ell és jesuïta i tenia un grandíssim interès a anar a Manresa, igual com també tenia interès a anar al Jacobeu, a Sant Jaume de Galícia. Però ell, de la mateixa manera que no ha anat mai a l’Argentina i se’n mor de ganes, perquè és més argentí que ningú, tenia por de ser manipulat. Durant el procés, aquí hi va haver tot un continu de fortes pressions dins del Vaticà per part del govern de Madrid i també del govern de la Generalitat, en un sentit i en un altre, i ell, com fan totes les diplomàcies a tot el món, va decidir que no era convenient que pogués ser manipulat. Per això no va anar a Manresa ni va anar al Jacobeu.

—Ara ja us heu jubilat. Renuncieu a entrevistar-lo?
—No he renunciat mai a entrevistar el papa. He parlat unes quantes vegades amb ell, però no he aconseguit l’entrevista. I a vegades concedeix entrevistes a llocs insòlits. Continuo treballant per aconseguir-la. Seria la il·lusió professional de la meva vida. Tinc preguntes importants per ell per a fer-li i entrar en un diàleg que crec que seria molt aclaridor per a molta gent. Ha demostrat que no té por dels mitjans, com sí que en té molta gent del Vaticà que al llarg de la història ha considerat enemics els periodistes per si descobreixen coses que no els interessa. Al Vaticà la política que es regeix és la d’avui per tu i demà per mi; l’omertà existeix com una cultura pròpia de l’església i això preocupa.