L’expansió imparable de la vespa asiàtica amenaça l’apicultura i la producció de mel

Aquests darrers anys, l’expansió de la vespa asiàtica al país –coneguda científicament per vespa velutina– ha estat imparable. Aquesta espècie exòtica invasora és originària del sud-est de la Xina. El primer exemplar detectat a Europa va ser una reina que viatjava dins un contenidor que va arribar a Bordeus l’any 2004. Més de vint anys després, ja se’n pot trobar en més de sis estats europeus, entre els quals hi ha l’estat espanyol.

El perill principal de la vespa asiàtica és per a la resta d’insectes del nostre ecosistema, sobretot les abelles de la mel, de les quals s’alimenta. La seva proliferació té un efecte indirecte sobre la pol·linització dels conreus i de la flora silvestre, cosa que també acaba afectant la producció de mel, de cera i de més productes apícoles.

Aquest impacte fa uns quants anys que es reflecteix en les xifres. En la campanya de producció de mel d’enguany, només s’ha assolit un 65% de la producció mitjana anual, una dada similar a la de l’any passat, segons la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya. Les varietats de mel de tardor són les més afectades, amb un descens d’un 80% en la producció de mel de romaní i d’un 50% en la de taronger. A banda això, el fet que la primavera d’enguany hagi estat plujosa ha contribuït a la proliferació d’aquest insecte.

Abelles en situació d’estrès

Els exemplars adults s’alimenten principalment de líquids dolços, com ara el nèctar i la mel, i també de fruita madura. Les larves, en canvi, s’alimenten d’abelles i més insectes que els adults capturen i transporten fins al niu. Per això, les vespes adultes s’esperen a l’entrada del rusc, on acorralen les abelles quan tornen de cercar nèctar, cansades, per caçar-les i dur-les al vesper.

Cada adult pot arribar a caçar trenta abelles el dia, però més enllà d’aquestes baixes directes, els apicultors alerten que el problema més greu és l’estrès que causen als ruscs. Les abelles deixen de sortir-ne i, per tant, no acumulen prou reserves d’aliment, ni d’aigua per a refrigerar-lo. A més, l’augment de la temperatura fa que la reina deixi de pondre ous i que la població del rusc disminueixi. “Si a Barcelona hi hagués un franctirador en una teulada i disparés contra dues persones, més enllà de la tragèdia per a les famílies i els amics, el més significatiu seria que la resta d’habitants de la ciutat no sortirien de casa”, explica Josep Maria Clarià, responsable del sector apícola de la Unió de Pagesos.

Tot plegat desemboca en una producció de mel més baixa i, de retruc, en un augment del cost de mantenir els ruscs i garantir-ne la supervivència durant els mesos d’hivern. De fet, aquest increment de cost fa que alguns apicultors descartin directament la producció de mel de tardor, perquè deixa de ser rendible econòmicament, atès que és l’època de l’any en què els atacs de la vespa asiàtica són més continus.

Sense una estratègia clara

Enfront d’aquest problema, els apicultors lamenten que cap administració no hagi proposat un pla d’acció ni de prevenció. “Cada apicultor fa el que pot amb la seva explotació”, diu Josep Maria Inglés, tècnic de l’Associació d’Apicultors de Lleida. “La vespa asiàtica va arribar a Europa el 2004 i al país el 2012. Fins ara no s’hi ha fet res i ens han dit que és perquè no hi ha cap mètode eficaç”, afegeix Josep Maria Clarià.

Entre les mesures que s’han aplicat aquests darrers anys hi ha la captura de reines de vespa velutina, que es fa durant els mesos de tardor amb productes que les atrauen. Cada reina capturada és un niu menys que es desenvoluparà la primavera següent. Un altre mètode és l’ús dels anomenats “troians”, que consisteix a capturar un exemplar i contaminar-lo amb un producte químic o biològic perquè, quan torni al vesper, encomani la resta de vespes. Tanmateix, alguns experts alerten que aquest mètode pot causar problemes als ecosistemes si es fan servir productes químics verinosos no homologats ni legals.

Finalment, el tercer mètode més emprat és la trampa Koldo –en honor a l’apicultor Koldo Belasko, que la va idear. Consisteix en una estructura amb reixeta que permet la lliure circulació de les abelles, però no pas de les vespes. Així, les abelles poden entrar i sortir del rusc sense dificultat, i les vespes que les esperen per caçar-les hi queden atrapades. Tanmateix, els apicultors lamenten que aquest sistema, tot i ser força efectiu, no és rendible econòmicament, perquè exigeix molt d’esforç i temps de col·locació.

En espera d’un pla de xoc

El mes de novembre, representants dels departaments d’Agricultura i de Territori, juntament amb els Agents Rurals, es van reunir amb unes quantes associacions d’apicultors i amb la Unió de Pagesos per traçar un pla de xoc. “El sector ha pressionat i, arran de la mort de tres persones a Galícia per picades de vespa velutina, s’ha entès que és un problema greu”, afirma Josep Maria Clarià.

El sector espera ara una segona reunió prevista per al mes de gener per a acabar de tancar el pla. “Entenem que ha de ser un pla contundent i ben fet, amb una estratègia clara per temporades i que combini els diferents mètodes que fem servir”, apunta Clarià, que alerta que com més va més vespes asiàtiques fan els nius arran de terra. “Com que a Catalunya no hi tenen depredadors naturals, poden instal·lar els vespers a terra. Això vol dir que pots anar caminant pel bosc i topar-t’hi sense voler i tenir un problema”, sentencia.