Veneçuela aprova aclaparadorament la reclamació de l’Essequiba, territori en disputa amb la Guaiana

  • El conflicte sobre la frontera entre Veneçuela i la Guaiana ve del segle XIX, però el descobriment de recursos naturals a la Guaiana Essequiba ha fet reviscolar el conflicte

VilaWeb
Arnau Lleonart
04.12.2023 - 10:52
Això és una prova de lectura dels articles de Vilaweb amb veu sintètica, que ben aviat serà a disposició dels subscriptors del diari. Subscriviu-vos-hi ací. Si trobeu algun problema, escriviu-nos a suport@vilaweb.cat.

Els veneçolans han donat un suport pràcticament unànime al referèndum que plantejava cinc preguntes sobre la reclamació de la Guaiana Essequiba, un territori sota domini de la Guayana, però que Veneçuela reclama com a propi des del segle XIX. El 95,93% dels votants estan a favor de la creació d’un estat a la Guaiana Essequiba incorporat al territori veneçolà “conforme l’Acord de Ginebra i el dret internacional”, com deia la pregunta.

L’Acord de Ginebra al qual fa referència és un pacte de 1966 entre Veneçuela i la Guaiana per a crear una comissió per a trobar una solució al conflicte territorial, que ve de l’època colonial i la definició de les fronteres dels estats sud-americans. Tot i que la frontera entre Veneçuela i la Guaiana Britànica va quedar definida pel riu Essequibo, els colons britànics van expandir-se més enllà del riu i van ocupar el territori.

Per a resoldre la disputa, el 1899 Veneçuela i el Regne Unit van acordar que un tribunal ho resoldria d’acord amb el dret internacional. El tribunal l’havien d’integrar cinc membres: dos de Veneçuela, dos del Regne Unit i un cinquè membre que fos neutral. Tanmateix, el Regne Unit va exigir que la representació de Veneçuela la decidissin els Estats Units, tot i que els britànics no van renunciar als seus representants. El cinquè membre va ser el ciutadà rus Fiódor Martens, que era catedràtic de les universitats britàniques de Cambridge i Edimburg. El tribunal va donar la raó al Regne Unit, però Veneçuela no va considerar-lo imparcial i va dir que no en reconeixia la decisió, motiu pel qual dècades més tard es va haver de tornar a abordar amb l’Acord de Ginebra.

Al referèndum, el 95,4% dels votants han dit que estan d’acord a “oposar-se per tots els mitjans conforme al dret amb la pretensió de la Guaiana de disposar unilateralment d’un mar pendent de delimitar, de manera il·legal i en violació del dret internacional”. També han donat suport a la pretensió del govern de Veneçuela de no reconèixer la jurisdicció de la Cort Internacional de Justícia per a resoldre la disputa.

En comptes d’això, el 98,11% dels votants han dit que l’Acord de Ginebra és “l’únic instrument jurídic vàlid per a trobar una solució pràctica i satisfactòria per a Veneçuela i la Guaiana”, i el 97,83% han negat la validesa de “la línia imposada fraudulentament pel Laude Arbitral de París de 1899”.

El conflicte territorial ve d’antic, però la tensió política ha augmentat els darrers mesos arran de la declaració de la Cort Internacional de Justícia com a competent per a resoldre el cas. A més, el descobriment de recursos naturals a la zona l’han convertit en un terreny molt volgut, tant per la Guaiana com per Veneçuela.

El president de Veneçuela, Nicolás Maduro, ha celebrat els resultats: “El poble de Veneçuela ha parlat clar per a lluitar pel futur de la pàtria i de Veneçuela. […] Hem fet les primeres passes d’una nova etapa històrica per a lluitar per a allò que és nostre.”

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any