02.03.2017 - 17:48
‘L’Hora de les Decisions’ reuneix administració, empreses i experts per reivindicar l’Euram a la xarxa transeuropea de transport
BARCELONA/VALÈNCIA, 2 (EUROPA PRESS)
Els governs de la Comunitat Valenciana, Catalunya i Balears han manifestat aquest dijous el seu rebuig a pensar les grans infraestructures des de l’administració central, especialment en matèria de transports i mobilitat, i han apostat per tenir en compte en el seu disseny i programació els territoris amb potencial i projecció des del punt de vista econòmic, social i poblacional.
Així ho han plantejat la consellera valenciana d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, María José Salvador; el conseller català de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, i el titular balear de Territori, Energia i Mobilitat, Marc Pons.
Ha estat en la jornada ‘L’Hora de les Decisions: infraestructures, finançament i sectors econòmics’ celebrada a València. Tots han intervingut en la ponència ‘Les infraestructures i la mobilitat en l’Euroregió de l’Arc Mediterrani (Euram)’.
Aquesta trobada, organitzada per l’Institut Ignasi Vilallonga d’Economia i Empresa i el setmanari ‘Els Temps’, reuneix administració, empreses, sindicats i experts i cerca “posar l’accent” en les potencialitats i sinergies existents entre els territoris que configuren l’Euram –Comunitat Valenciana, Balears, Catalunya i Andorra–.
A més, pretén ser “un toc d’atenció” davant “els greuges que persisteixen” en aquests territoris, així com sobre “el deute històric i a l’infrafinançament”.
Els organitzadors de la reunió, com ha plantejat en la inauguració el president de l’Institut Ignasi Vilallonga, Antoni Serra, destaquen que l’Euram és “una de les columnes vertebrals de la xarxa transeuropea de transport”, una zona “amb un alt nivell d’integració econòmica, el segon eix del comerç interregional en la península ibèrica i el primer en dimensió territorial.
Igualment, ressalten que posseeix “una estructura econòmica amb moltes similituds i en elevat nivell de competitivitat i lideratge en els sectors agroalimentari, turisme, indústria i logística”.
En aquest sentit, Serra ha estimat necessari saber aprofitar la posició de l’Euram, seguir treballant en la defensa d’una infraestructura “vital” com el Corredor Mediterrani i en la reivindicació d’inversions per part de l’Estat.
El conseller català ha defensat, com els seus homòlegs valencià i balear, la necessitat de treballar “junts” en aquestes demandes, lligades al progrés, el benestar i les oportunitats.
Rull ha ressaltat les possibilitats extraordinàries que té l’Euram però ha lamentat que estan limitades, alhora que ha demanat “pragmatisme i sentit comú en desenvolupar les infraestructures i gestionar-les”.
Referent a això, ha considerat que “des de la descentralització i l’autonomia de gestió” s’obtindrien “resultats més potents per als ciutadans”.
Ha subratllat la situació geoestratégica de l’Euram i el seu paper com a porta d’entrada de mercaderies a través del Mediterrani cap a Europa i des d’Àsia i ha dit que “una gestió racional i lògica proporcionaria tots els recursos perquè aquest potencial no tingués problemes”.
“TAXES DE TORNADA”
No obstant això, Josep Rull ha indicat que “no és així” i ha lamentat el centralisme en el disseny, programació i gestió de les infraestructures.
Ha estimat que aquest centralisme comporta decisions polítiques i una “determinada concepció que perjudica”, i ha ironitzat dient que ha acreditat per primera vegada que la manera més ràpida de connectar dos punts no és la línia recta sinó el triangle, en al·lusió a la connexió per AVE entre Barcelona i Alacant a través de Madrid.
En la gestió d’infraestructures, ha apostat per “els governs que volen ser eficaços” i que “tenen en compte les taxes de tornada” de qualsevol inversió en l’àmbit “econòmic, social i mediambiental”, en la mateixa línia que el conseller balear ha apostat per decidir tenint en compte “els beneficis” que una actuació pot tenir “en els territoris als quals serveix”.
Després d’això, ha assegurat que “des d’aquest punt de vista el Corredor Mediterrani és imbatible” i que “es necessiten inversions on l’activitat econòmica, la capacitat d’exportació i la població es concentren” com en l’Euram.
“PUNT DE VISTA HUMÀ” I “CAVALL GUANYADOR”
Pel seu costat, María José Salvador ha valorat “la feina conjunta” en infraestructures feta “des de fa molts mesos pels governs català, valencià i balear”, al mateix temps que ha instat a parlar d’aquesta matèria i de mobilitat “des del punt de vista humà” perquè “serveixen per connectar persones”.
La consellera ha coincidit amb Rull a defensar les inversions en territoris com l’arc mediterrani que “lideren el desenvolupament econòmic” perquè suposa “apostar pel cavall guanyador”, tant “per a l’economia espanyola com per a l’europea”.
Així, ha instat el Govern central a “dibuixar amb les autonomies un nou marc amb les prioritats en matèria d’infraestructures” i ha citat l’AP-7 i el Corredor Mediterrani.
Sobre aquest últim, ha ressaltat que “no passa per Madrid” i ha dit que “cal reivindicar més que mai que un tren de mercaderies pugui sortir de la Comunitat Valenciana i arribar al centre d’Europa” i des d’aquí a punts d’aquesta autonomia com “les principals terminals de càrrega o la Ford”.
Igualment, ha apuntat la necessitat de comptar amb connexió d’AVE entre Castelló, València i Alacant i entre València i Barcelona.
Per a la Comunitat Valenciana ha reivindicat també la millora de la xarxa de Rodalies i el Contracte Programa per a València i la seva àrea metropolitana, “la tercera en dimensió de tota Espanya”.
“No hem de crear murs sinó unir i crear sinergies. Necessitem compartir coneixement i més en un món global”, ha dit Salvador.
GESTIÓ EN AEROPORTS
Marc Pons, pel seu costat, que ha destacat també la conveniència de treballar des de “la unitat” per aconseguir “respostes sempre millors”, apuntat “la necessitat de gestionar de forma conjunta els aeroports” entre “l’Estat i els governs autonòmics”.
El conseller balear, que ha coincidit en aquest plantejament amb Rull, ha dit que a Balears, Catalunya i la Comunitat es dona la “paradoxa” que encara que “hi ha infraestructures aeroportuàries estratègiques i de gran nivell” els governs regionals manquen de “capacitat d’influència en la gestió”.
