El parlament de l’Uruguai rep el govern català per parlar de la independència de Catalunya

  • És el primer parlament americà que demana informació sobre el procés

VilaWeb
Redacció
26.08.2015 - 21:10
Actualització: 28.08.2015 - 19:25

Després que Dinamarca va haver aprovat una moció sobre el dret de decidir dels catalans, ara és un parlament americà, el d’Uruguai, qui s’interessa sobre el procés d’independència de Catalunya. El secretari d’Afers Estrangers del govern, Roger Albinyana, ha comparegut amb el secretari general del Diplocat, Albert Royo, a la Comissió d’Afers Internacionals del parlament de l’Uruguai. La finalitat de la compareixença, feta a petició de la cambra legislativa del país americà, era conèixer de primera mà el procés sobiranista català, les motivacions i les etapes posteriors a les eleccions del 27 de setembre. Durant la compareixença, que ha durat més d’una hora i a la qual han assistit diputats de tots els partits de l’arc parlamentari uruguaià, el secretari Albinyana ha destacat el caràcter plebiscitari i excepcional de la pròxima convocatòria electoral.

Roger Albinyana i Albert Royo amb Alejandro Sánchez, president de la cambra de representants de l'Uruguai
Roger Albinyana i Albert Royo amb Alejandro Sánchez, president de la cambra de representants de l’Uruguai

D’una altra banda, Royo ha repassat alguns dels fets més destacats dels darrers anys, que han desembocat en el moment actual, i ha parlat sobre el caràcter ‘democràtic, pacífic i integrador’ del moviment sobiranista català. El secretari general del Diplocat ha posat d’exemple la pròxima Diada, durant la qual ha vaticinat que centenars de milers de persones es manifestarien ‘pacíficament’ a Barcelona en defensa de la independència de Catalunya.

Després de la compareixença parlamentària Albinyana i Royo s’han reunit en privat amb el president del parlament, Alejandro Sánchez, que, segons el govern català, també s’havia interessat pel procés polític català.

El maig passat el parlament danès, el Floketing, va debatre una moció que optava pel diàleg pacífic i democràtic entre Catalunya i l’estat espanyol sobre la independència de Catalunya i després la va aprovar. Dinamarca va ser el primer estat a escala europea que s’hi va pronunciar.

Els diputats danesos van estar d’acord amb el següent text: ‘El parlament danès pren nota de l’explicació del govern sobre els aspectes jurídics, històrics, polítics i internacionals vinculats a la situació de Catalunya i fa seva l’opinió que la qüestió de la independència de Catalunya és un afer de diàleg pacífic i democràtic entre Catalunya i el govern espanyol, a Madrid’.

Després que Dinamarca va haver trencat el mur diplomàtic espanyol va ser el torn d’Irlanda. El juliol passat l’Oireachtas, el parlament irlandès, va rebre una delegació de la Generalitat de Catalunya per a tenir informació de primera mà sobre el procés d’independència. El secretari d’Afers Estrangers i de la UE, Roger Albinyana; el secretari general del Diplocat, Albert Royo, i el delegat de la Generalitat a Londres, Josep Suárez, van comparèixer en una sala del parlament, en una sessió a porta tancada, per explicar el camí que seguia Catalunya a membres de totes dues cambres: la ‘Dáil’ (cambra baixa) i el ‘Seanad’ (senat). Hi havia diputats pràcticament de tots els colors polítics.

En aquella ocasió els parlamentaris van reconèixer que el 27-S podia arribar el mandat democràtic per a la independència que faria que tant el parlament irlandès com alguns altres parlaments europeus fessin pronunciaments públics sobre la secessió de Catalunya.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any