07.02.2017 - 12:30
VALÈNCIA, 7 (EUROPA PRESS)
El director del Departament d’Economia i Empresa de la Universitat CEU Cardenal Herrera de València (CEU-UCH), Enrique Lluch Frechina, ha realitzat una anàlisi sobre els avantatges i inconvenients de la implantació d’una renda bàsica o de ciutadania a Espanya, enfront de les actuals rendes mínimes. Segons l’estudi, una renda bàsica de 625 euros al mes, adaptada a la situació familiar, “solament incrementaria en un 3% les actuals transferències de l’Estat i les comunitats autònomes a les famílies”.
Esta anàlisi, publicada per Ediciones HOAC, estudia “la necessitat d’assegurar socialment que les persones i les famílies puguen disposar d’una renda que els permeta viure dignament en un escenari com l’actual, amb elevats nivells de desocupació estructural i amb ‘pobresa laboral’, és a dir, amb ocupacions sense qualificació les remuneracions de la qual estan per davall del llindar de la pobresa”.
El professor Lluch analitza la quantia òptima de la renda bàsica, tenint en compte la seua viabilitat econòmica i la seua contribució efectiva a l’eradicació de la pobresa extrema, informa la institució acadèmica a través d’un comunicat
Segons explica el professor Lluch en ‘Rendes de ciutadania. Justícia social des del bé comú’, les actuals rendes mínimes a Espanya, destinades a persones capacitades per a treballar però que no aconseguixen una ocupació que els permeta eixir de la pobresa, són de molt diversa índole. Entre elles s’inclouen complements mínims de pensions, pensions no contributives, rendes actives d’inserció, alguns subsidis de desocupació, pensions assistencials o les rendes mínimes de les comunitats autònomes.
No obstant açò, la quantia mitjana d’estos subsidis ronda els 125 euros mensuals i els requisits per a obtindre-les són cada vegada majors. A més, atés que aconseguir una ocupació fa que es perda el dret a percebre estos subsidis, les persones receptores poden preferir seguir sent aturades: “Una ocupació pot ser una font d’ingressos menys segura i no suposa millorar la seua situació anterior si el salari és baix”, apunta el professor de la CEU-UCH.
RENDA BÀSICA, PER A TOTS?
Enfront d’este tipus de subsidis o rendes mínimes, el professor Lluch contraposa el model de renda bàsica, de caràcter universal, que tots percebrien pel mer fet de ser ciutadans, sense condicions ni requisits previs. “D’implantar-se, tots els espanyols rebrien esta renda bàsica, per la mateixa quantia, independentment de les seues circumstàncies, d’altres rendes que ja perceben, o que es tinga o no un treball remunerat”, explica.
Segons les estimacions dels diversos estudis que el professor Enrique Lluch compara en la seua anàlisi, una renda bàsica de 7.500 euros anuals (625 euros al mes), per al primer adult de cada unitat familiar, que seria del 50% per a la resta de majors de 14 anys que convisquen baix el mateix sostre i del 30% per als menors de 14 anys, resultaria viable.
“El muntant total d’este tipus de renda bàsica familiar a Espanya solament incrementaria en un 3% les actuals transferències corrents de l’Estat i les comunitats autònomes a les famílies, que en els pressupostos de 2015 van ser d’una mica més de 208.000 milions d’euros”.
Entre els avantatges d’esta fórmula, el professor de la CEU-UCH destaca l’eradicació de la pobresa extrema i la reducció de les desigualtats, així com fomentar que trobar treball siga una oportunitat per a incrementar els ingressos i millorar el nivell de vida, ja que la renda bàsica no es perd encara que es trobe ocupació.
“A més, –apunta– en no haver de realitzar-se comprovacions de compliment de requisits per a percebre la renda bàsica, ja que es tracta d’un dret de tot ciutadà, s’elimina l’estigma que suposa rebre els actuals subsidis i se simplifica la burocràcia per a la seua concessió, reduint amb açò la grandària de l’administració”.
D’altra banda, les persones que es dediquen a tasques no remunerades, com les labors de la llar, cuidar els majors i els xiquets o les activitats de voluntariat, podrien seguir realitzant estes tasques, també imprescindibles per a la societat, però amb independència econòmica: “Els ingressos d’una renda bàsica alliberen les persones d’haver de dependre d’altres per a viure”, destaca el professor Lluch.
EL PERILL DEL ‘GORRER’
No obstant açò, la renda bàsica no planteja solament controvèrsia quant a la seua sostenibilitat o a l’increment de la despesa pública. La desincentivació cap al treball és una de les principals objeccions que es plantegen a la implantació d’una renda bàsica quan la seua quantia és massa elevada, ja que pot comprometre el finançament total del sistema. “És el que també es denomina el perill del ‘gorrer’: aquell que s’aprofita d’una societat generosa, sense aportar res perquè esta es mantinga”. Un efecte que solament es produiria en el cas rendes bàsiques més altes que la proposta, segons aclarix el professor de la CEU-UCH.
Per contra, Lluch considera que esta renda bàsica podria fins i tot motivar cap a la cerca d’ocupació per a millorar els ingressos i el nivell de vida. I reforçaria la capacitat de negociació del treballador, que podria rebutjar ocupacions amb un salari massa baix o acordar amb les empreses remuneracions baixes, però compensades amb la renda bàsica, per a reduir els costos laborals de l’empresa sense pèrdua de poder adquisitiu del treballador. “Tots els estudis apunten el fet que una renda bàsica augmentaria el nombre de treballadors a temps parcial, flexibilitzaria molt més l’actual mercat laboral i incrementaria l’emprenedoria”.
El professor Lluch conclou que el verdader debat està en el canvi de model: “La renda bàsica suposa un canvi substancial en el funcionament i la filosofia de l’Estat del benestar, que ja no es regiria pel criteri contributiu: la recepció d’esta renda bàsica no dependria de l’aportació anteriorment realitzada via cotitzacions, com en els subsidis de desocupació o en les pensions actuals. Per tant, l’Estat ja no estaria garantint el manteniment del nivell de vida de cadascun, sinó els ingressos mínims perquè tots puguen portar una vida digna”.
No obstant açò, en matèria de benestar, “les prioritats política i econòmica seguixen centrant-se, persistent i erròniament, en el creixement del PIB, pensant que l’important és créixer més entre tots, independentment de com es distribuïsca el creixement o que es generen borses de pobresa”, assenyala el professor Enrique Lluch.
Des de l’enfocament de la Doctrina Social de l’Església, Lluch defèn en el seu estudi que el benestar agregat que reflectixen les grans xifres macroeconòmiques no es correspon amb el concepte del bé comú: “El creixement econòmic i l’eixida de la crisi no hauria de mesurar-se per l’increment de la renda per càpita mitjana, sinó per l’increment de la renda per càpita dels més desfavorits. En una economia cristiana, aquells que menys tenen, els descartats en paraules del Papa Francesc, haurien de ser la prioritat”, conclou.
