Una nit d’èxit que obre una batalla ferotge, avui mateix

  • Aquesta nit passada només ha estat l'aperitiu, necessari, de la gran batalla que comença avui mateix per derrotar l'estat espanyol, legalment, a Europa

Vicent Partal
27.05.2019 - 02:30
Actualització: 27.05.2019 - 04:45
VilaWeb

Quan començaven aquestes dues llargues campanyes electorals vaig comentar que per a l’independentisme hi havia tres objectius clars. A les espanyoles calia acostar-se a la meitat dels escons en joc i si podia ser guanyar, per primera vegada. A les municipals, guanyar a tants municipis com fos possible. I a les europees, guanyar i mirar de superar el 50% dels vots.

Els tres objectius han estat, aconseguits, en la pràctica. El 28 d’abril, a les espanyoles, ERC va aconseguir una victòria històrica i la suma amb Junts per Catalunya va fer pujar el nombre de diputats independentistes al congrés fins a vint-i-dos, només a dos de la majoria absoluta. I ahir el resultat de les municipals i el de les europees van ser clarament favorables.

L’objectiu de guanyar el màxim nombre possible de batllies s’ha aconseguit, comptant a més amb l’efecte simbòlic de la victòria de Maragall a Barcelona. ERC ha guanyat a Lleida i Junts per Catalunya a Girona, mentre que a Tarragona si hi hagués un acord de l’independentisme i els comuns seria possible de desbancar Ballesteros, que amb PP i Ciutadans no té majoria.

Més enllà de les capitals de demarcació, les xifres són molt clares, també. Amb un però important.

Així, Junts per Catalunya obté 302 possibles batllies, ERC 256, la CUP dotze i Primàries una. I hi ha 165 pobles més amb majories relatives independentistes. Això vol dir que 736 municipis de Catalunya, d’un total de 947, tenen a tocar un govern independentista. El però, un però important, és la clara recuperació experimentada pel PSC, especialment a l’àrea metropolitana. Es pot dir que els socialistes han decidit d’encapçalar el bloc unionista i ho han aconseguit, cosa que s’ha demostrat també amb el resultat a la ciutat de Barcelona. I aquest és un element preocupant que caldrà tenir en compte d’ara endavant. El fracàs de Ciutadans i del PP és espectacular, però cal no enganyar-se. El preu és que el PSC, que ha guanyat a 96 poblacions, s’ha convertit en el partit paraigua del vot unionista i això tindrà conseqüències serioses en la política catalana i no pas precisament positives.

Pel que fa a les eleccions europees, l’objectiu del 50% dels vots no s’ha obtingut, però ha anat només de dècimes. Cal dir que no n’hi ha prou, però també és veritat que el 49,71% dels vots és el millor resultat aconseguit mai en cap elecció per l’independentisme. I si es mira per circumscripcions les dades encara fan més d’impacte: 66% de vot independentista a la de Girona i la de Lleida i 52% a la de Tarragona. Només la de Barcelona, amb un 45%, queda clarament per sota. I encara un altre element destacable: a la circumscripció de Girona la candidatura del govern a l’exili ha aconseguit tota sola el 44,91% dels vots, una xifra certament sensacional.

El resultat extraordinari obtingut pel president Puigdemont té un valor polític especial i doble. Per una banda, perquè el consolida com el dirigent polític de l’independentisme, i mena a una situació ben curiosa: Esquerra té l’hegemonia indiscutible com a partit, però Puigdemont la té, també indiscutible, com a persona. Pense que l’independentisme ha de reflexionar sobre aquesta situació i sobre si, en veient tot això que ha passat, té trellat perdre la força que perd en una batalla partidista estèril que els ciutadans no entenen ni fan seua. Perquè la gent a les espanyoles dóna la victòria a Esquerra pràcticament amb el mateix nombre de vots amb què a les europees, un mes després, fa guanyador Carles Puigdemont.

I el segon valor polític de la victòria de la llista de Junts per Catalunya és el fonamental de debò. Perquè aquesta nit passada només ha estat l’aperitiu, necessari, de la gran batalla que comença avui mateix i que durarà pel cap baix una setmana. L’estat espanyol ha violentat impunement l’exercici dels drets democràtics al Parlament de Catalunya i al parlament espanyol. Però ara toparà directament amb Europa i la topada tindrà conseqüències monumentals. Fins avui l’exili ha guanyat sempre contra la repressió, a l’inrevés d’allò que ha passat a l’interior. Però la gran partida es juga a partir d’avui mateix. Si el 2 de juliol Carles Puigdemont i Toni Comín seuen com eurodiputats a l’hemicicle de Brussel·les, si Espanya no ho pot impedir, l’independentisme haurà fet un pas de gegant que pot capgirar la repressió i acorralar el règim. Encara més si, com és previsible, l’estat espanyol es troba forçat pels tribunals europeus a acceptar que no pot impedir l’exercici lliure de la democràcia, com ho ha fet sistemàticament d’ençà de l’aplicació del 155. L’elecció d’Oriol Junqueras serà també un test gran, ja que d’acord amb la normativa europee l’eurodiputat d’ERC hauria de ser alliberat i el judici suspès.

Amb tot plegat hem arribat, doncs, al punt exacte on la decisió de prendre el camí de l’exili, tot just després de la proclamació de la república, ens volia portar: a l’enfrontament directe entre la pseudo legalitat espanyola i la legalitat europea. I en aquest sentit no crec que fos cap casualitat que Puigdemont, Comín i Ponsatí triaren anit per parlar la mateixa sala on el govern va comparèixer només arribar a Bèlgica, ara fa un any i mig.

Més enllà del Principat, finalment, arriben bones notícies del País Valencià i les Illes i, en un altre grau, de Catalunya Nord. A les Illes es revalida el pacte de govern progressista i a les grans ciutats, tret d’Alacant, la dreta unionista no aconsegueix la victòria. Hi haurà, doncs, quatre anys més de consolidació dels governs de progrés i això és important perquè allunyen les urgències i poden posar sobre la taula avenços que en la legislatura passada no es volien proposar per por de trencar la dinàmica guanyadora. Pel que fa a Catalunya Nord, certament la victòria de Le Pen és una mala notícia, però cal posar en relleu que dins l’esquerra hi ha hagut un gran canvi, perquè els verds, amb una forta sensibilitat catalanista, han passat a ser el primer partit de l’esquerra.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Alex Diaz-Manero
Alex Diaz-Manero
27.05.2019  ·  02:51

Vicent, això

“Pel que fa a les eleccions europees l’objectiu del cinquanta per cent dels vots no s’ha obtingut, però, encara que siga només per dècimes. En aquest sentit cal dir que no és prou però que el 49,71% dels vots és el millor resultat aconseguit mai en cap elecció ”

Això no es cert!! revisa les dades. Has de substreure els vots nuls i els vots blancs abans de fer el calcul de %. Llavors surt

vots:3473436
blanc:20501
nuls:12562
JxCat:987149 28,52%
ERC:733401 21,19%
restant nuls i blancs i recalculant surt 50.0105657%
L’ independentisme supera el 50% de vot emés en unes eleccions per primer cop!!
Apunteu aquest numero: 50.0105657% Falta el vot exterior encara.

Això ho he tret de les dades publicades. A no ser que restar blancs i nuls de “vots” sigui un error perque aquest numero ja no els compta.

Carles Macaya
Carles Macaya
27.05.2019  ·  03:09

El vot exterior ha estat injustament arrabassat de nou. I ja porto 14 anys vivint a Chihuahua (Mèxic) sense poder votar a cap comtessa electoral, excepte una i encara no estic segur que hagués arribat a temps, tota vegada que vaig rebre les paperetes i les vaig dipositar el mateix dia que finalitzava el termini per fer-ho.
Aquest cop he rebut les paperetes, les vaig anar a recollir a correus, el dia següent de l’últim dia per poder-les dipositar.

Em neguen sistemàticament el vot…!!!!! diguin el que diguin aquest sistema del “voto rogado” està fet perquè no puguis votar.
Tinc l’historial i les dates de tot plegat i és una vergonya……

Quines ganes tinc de la República per poder votar electrònicament i poder exercir el meu deure i el meu dret ciutadà de votar!!!!

JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
27.05.2019  ·  06:38

També crec que s’ha fet més bon paper a fora que a dintre. Lo qual no deixa de ser una Vergonya, com a Catalans

montserrat ximenis
montserrat ximenis
27.05.2019  ·  06:47

Carles Macaya, gràcies de tot cor , captem la teva estimació per la nostre terra. Visca la República.

Josep Usó
Josep Usó
27.05.2019  ·  07:51

Esperem l’enfrontament “legal”entre Europa i Espanya. A veure què passa.

Gemma R.
Gemma R.
27.05.2019  ·  07:58

Estic contenta i preocupada per igual. Ahir, just sortien les primeres dades reals, Ekaiser en el debat de TV3, va fer un comentari que va passar desepercebut, però no per Lidia Heredia, que va reaccionar impulsivament tot dient :” baja, encara no han sortit els resultats definitius i ja s’ están barallant”. El comentari d’ Ekaiser era el següent:” he parlat amb els consellers d’ ERC, i diuen que Puigdemont guanyarà les europees, però no podrà maquillar la pèrdua de vot al territori i a les generals. No podrà aguantar 4 anys només amb una victoria a Europa”. Si això li sumes que Maragall en el seu discurs diu que a partir d’ ara Barcelona tindrà un alcalde progressista, d’ esquerres i Republicà, però no fa servir l’ expressió ” independentista” ni ” independència” en cap moment, no és d’ extranyar que tant tu Vicent, com Barbeta i altres comentaristes els aviseu que la gent no els regala el vot, si no que els està dient que és amb la resta de partits independentistes amb qui els volen veure pactar i no amb altres. Perquè per sobre de tot, de partits i batalletes, la gent està per fer efectiva la independència. Espero que no s’ equivoquin.

Victor Serra
Victor Serra
27.05.2019  ·  08:24

Jo no vaig sentir a ningú d’ERC felicitar Carles Puigdemont per la victòria a les Europees. No sé si ho van fer. Això no seria cap bon pressagi. JxCat sí va felicitar ERC.
L’unionisme es concentra en el PSC, i això, malgrat que els coneixem i malgrat Iceta i Collboni (no són el mateix Laia Bonet i Núria Parlon), és molt millor que no que es concentri en Ciudadanos i PP.
Ciudadanos havia quedat primer el 21D però la seva insuportable estrategia de confrontació l’ha relegat a la irrellevància més absoluta a Catalunya. I això és bo.
Haurem de comptar amb els Comuns perquè amb ells som molt més forts i perquè malgrat la victòria independentista, no tenim encara prou força per fer front tot sols a l’unionisme radical i al règim del 78.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
27.05.2019  ·  08:28

Gemma R., és una llàstima però tens raó.
Si continuen aixi, els votants de ERC haura de prendre una decisió i escollir (una vegada per totes, encara que no ho vulguin fer) si volen esquerres peti qui peti (és a dir, que peti Puigdemont) o si volen independència.
Suposo que el tripartit que es prepara a Barcelona (o si mès no, el pacte amb Colau) obri els ulls a més d’un.
També és una llàstima que els periodistes donin tant de peixet a ERC, sense mai criticar-los de debò per la seva obsessiò partidista.
Ahir Maragall només es va referir a Junqueras. I els altres presos?
A més, per ells Comin ja no és d’ERC. Fa temps que ni en parlen d’ell.

Carles Manuel Serra
Carles Manuel Serra
27.05.2019  ·  08:50

I el percentatge de vot independentista a les municipals, en les que sí participava la CUP?

joan rovira
joan rovira
27.05.2019  ·  08:52

La qüestió fonmental és que, tot i els plantejaments partidistes propis de les municipals, els ciutadans de l’1-O no hem votat per rendir-nos.

El nus gordià català continua essent, precisament perquè estem ocupats i intervinguts, el projecte de país.

Que ningú ho oblidi, ni mitjans, ni partits, no hi haurà cap treva; no només en relació a l’estat espanyol i Europa; sinó especialment en el procés de transformació de la societat catalana.

Estem molt atents a com es desenvolupa la pugna entre “el poder autonomista” o “el projecte de país”; entre destrossar la consciència política del país o explicar la màxima veritat possible a la societat catalana.

Núria Feliu
Núria Feliu
27.05.2019  ·  08:58

Carles Macaya, tens tota la raó, no ets l’únic, el meu germà viu al Perú (Yurimaguas), des de fa més de 20 anys i tampoc ha pogut votar mai. Les paperetes no arriban o arriban tard. Esperem que això millori amb l’independència i la República. Salut

Josep Salart
Josep Salart
27.05.2019  ·  09:14

Gemma, ahir vaig copsar el mateix. El teu comentari és molt encertat.

Albert Miret
Albert Miret
27.05.2019  ·  09:21

Importantíssim el pas del President i del Conseller Comín. Sap greu que no hagi estat igual per la Consellera Ponsatí, però per sobre de tot, la seguretat que els dos primers es transformin en una pedra a la sabata de la mateixa Unió, és ben ferma. Per al diabòlic Borrell, que sense cap dubte regalarà el que queda de l’erari públic per aconseguir un lloc executiu de gran calibre i entorpir la feina dels dos eurodiputats, no li serà una pedra a la sabata, sinó una sabata de pedra. Els nostres representants tenen una muntanya de feina per a fer, però sense cap dubte que la faran amb la perfecció quirúrgica que els caracteritza.
Hi ha un factor per a mi molt important que és que a la resta d’Espanya el President hagi recollit una xifra important de vots. És una prova més de què l’Estat espanyol se’ls està desfent per la base, ara ja de debò. Tanta bestialitat no te la compra ni un germà, i sembla que part del poble espanyol ja està fart de tanta fatxenderia. Pròximament veurem coses molt i molt interessants.

Pere Grau
Pere Grau
27.05.2019  ·  09:34

Suposem d’entrada que malgrat tots els trucs que vulgui usar Espanya, tots quatre elegits prenen posessió del seu escó a Estrasburg. Llavors seria el moment que Puigdemont i Junqueras, parlant cada dia (sense intermediaris partidistes pel mig) i lluitant junts arribessin a l’estreta col·laboració i ajuda mútua que tants catalans volem. Tant de bo ho puguem veure!

Pau-Marc RIERA
Pau-Marc RIERA
27.05.2019  ·  09:37

“…derrotar l’estat espanyol, legalment, a Europa”?…Quan veurem a on va residir la força de l’1-O?…La UE, els despatxos, no ens regalaran res. Sense CONFLICTE, sense UNILATERALITAT, no hi ha INDEPENDÈNCIA. L’Estat Espanyol, no falla mai, quan més esperem, més pérdues, més violència. Més dolor…

Pep Agulló
Pep Agulló
27.05.2019  ·  09:45

UN PRIMER COP D’ULL

1/ A Catalunya, em preocupa molt la pujada dels botxins sociates del 155 a l’àrea metropolitana i a la capital, Barcelona. Segurament els unionistes catalans estan farts de Cs, però és un vot conscient a favor (o en la cínica indiferència) de l’empresonament dels dirigents independentistes, és molt greu i una fissura democràtica important per al país.

2/ La lluita política per imposar els avenços socials del republicanisme no ha avançat prou i un a vegada més la demagògia del PSC ens ha guanyat. Repetir la frase “som d’esquerres” (acceptant l’espoli fiscal, etc.), dona més vots que mil arguments republicans. Un país amb massa consciència colonial. Lliçó de realisme.

3/ El refús a unes primàries de país, la divisió dels partits, una vegada més té conseqüències: ens ha fet perdre força vots de primàries Barcelona (Graupera) i de la CUP. Igualment com va passar amb el Front Republicà. Se’ls ha endut el vent…

3/ Aquesta eufòria hegemonista municipalista de forces independentistes ens fa pensar que els poders municipals lluny de veure’s com un complement a la lluita del país, té més un caire d’administrar el poder local sota l’Estat autonòmic, com si res no hagués passat, com si no estessim sota una ferotge repressió i en un embat contra Espanya. Com diu Joan Rovira: o “el poder autonomista” o “el projecte de país”. Contra el que deia Vicent, el partidisme s’aguditzarà.

4/ Per extensió, no m’allargaré, només un apunt sobre les Europees. Important victòria de l’independentisme ara comença la batalla a mort entre la democràcia catalana amb pocs aliats de moment i el feixisme espanyol i la complicitat dels Estats dins l’UE. Compte!

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Vicent Fornés
Vicent Fornés
27.05.2019  ·  10:50

Volia dir que sí que hem superat el 50% i veig que ja ho ha dit l’Alex Diaz-Manero, però vull puntualitzar dues coses.

Em sembla que entre els vots independentistes, cal comptar també els de Pirates (4937). Això apuja la suma de vots independentistes a 1725487 que, sobre el total de vots vàlids, descomptant nuls i blancs, que en un referèndum no es comptarien (3473436-20501-12562=3440373), arribem al 50.15%

L’altra és el dubte que em ve sempre que surt aquest tema sobre si la resta de vots (Compromís, Comuns, Verds, PACMA…) es poden comptar com a vots contraris a la independència. Em sembla evident que no és així.

Us mostro aquestes sumes:
JxCat+ERC+Pirates → 1 725 487
PSOE+Cs+PP+Vox → 1 312 662
Podem+Compromís → 295 987
PACMA i altres grups que no sé classificar → 106 227
Quins d’aquests posaríeu al sí i quins al no?

Eduard Gracia
Eduard Gracia
27.05.2019  ·  10:53

M’alegro molt dels resultats pel que fa al President Puigdemont, pero trobo molt preocupant que ERC, despres de dinamitar la unitat que tant ens calia, ara sigui el mes gran beneficiari d’aquesta actitut tan negativa. Efectivament, JxCat sempre recorda tots els presos i exiliats, siguin del partit que siguin, mentre que ERC nomes recorda els seus. Ara esta cantat que en Maragall arribara a un acord amb Colau i segurament amb els socialistes per a governar Barcelona, i comencarem una nova fase de progressisme autonomista…

Jordi Camprubí
Jordi Camprubí
27.05.2019  ·  11:11

La meva impressió és què la victòria d’ERC significa republicanisme però no necessàriament independentisme. Apostar pel diàleg no deixa de ser una quimera. Segurament veurem com torna el peix al cova. L’avenç del PSC preocupant, la ciutadania perd la memòria fàcilment, són els del 155 i els que inhabiliten als diputats electes. Per fer-s’ho mirar. I els Comuns, com sempre, continuaran parlant de dret a decidir que ben bé no sabem que vol dir. Finalment JxCat també s’ho a de fer mirar i d’una punyetera vegada deixar de jugar amb les sigles i deixar també de marejar la perdiu. Que la CUP i Primàries no hagin entrat a l’ajuntament de Barcelona és preocupant. La independència va per llarg per molt llarg.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
27.05.2019  ·  11:33

Si em permeteu, us parlaré de les municipals a Terrassa, que no només és la tercera ciutat de Catalunya en nombre de població sinó que és una ciutat dificilíssima des del punt de vista indepe. Ha guanyat Jordi Ballart, amb un programa terrassenquista d’esquerres, sense dependències ni de Madrid ni de Barcelona, i molt avançat socialment. Això, si tothom juga bé les cartes, pot suposar enviar a casa al PSC i amb ell a l’alcalde del 155. El PSC duia 40 anys a l’alcaldia i no marxava ni amb aigua calenta: Terrassa segueix essent la ciutat PSC gràcies a un vot mecànic no basat en la tasca política efectiva sinó en la gran majoria de terrassencs que van venir buscant un futur millor amb moltes ganes de treballar però sense saber distingir una A d’un mosquit. I han estat 40 anys de Terrassa com a ciutat integrada urbanísticament però no culturalment, amb comunitats tan separades com a Nova York, i amb una presència del català al carrer directament nul•la a la majoria de barris. Ballart ha resultat ser l’home adequat en el moment adequat i amb el programa adequat. I no em fa por dir que ahir fins i tot vaig ser apoderat de la seva candidatura. Però cal fer un avís des del punt de vista indepe que ens uneix a tots en aquesta llista de comentaris: a la victòria de Ballart hi ha contribuït tant ell mateix i la gent que l’hem recolzat com a la manca d’altres candidats simplement mencionables. I això ha afectat moltíssim als partits indepes: amb gent molt bona a les seves seccions locals, van i escullen a candidats totalment inadequats. Cert, Lluís Puig i Gordi és sobre el paper un candidat genial, però no pot fer d’alcalde des de Waterloo, i el número dos de la llista de Junts per Terrassa… uff (i això, tenint a algú tan simbòlic com la Meritxell Lluís a la secció local!). I a ERC Terrassa tres quarts del mateix. El pas de la CUP per la sala de plens amb una regidora ha estat anònim en extrem. Resultats: ERC 5 regidors i a la seva nit electoral no sabien quina cara posar, JxT 2 regidors, i la CUP ni entra. Amb el qual fins i tot proposo canvis en la llei electoral, amb llistes si es vol però amb la possibilitat de marcar quins dels candidats de la llista vol un votar. Només amb aquest canvi, els resultats de JxT i ERC Terrassa podien haver estat molt millors. Jo mateix vaig haver de decidir pels alcaldables disponibles. I no hi havia color. Molts terrassencs i terrassenques ho van entendre així, i molts independentistes vam votar Ballart. I ara el canvi és possible.

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
27.05.2019  ·  11:33

Tot això es pot resumir en: Volem la independència efectiva ja!

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
27.05.2019  ·  12:04

Penso que si el PSC ha fet un salt tan espectacular ha estat gràcies als partits catalans que amb la moció de censura a Rajoy a canvi de res ell varen fer bo. Crec que la jugada va ser: “pa per avui i gana per demà”.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
27.05.2019  ·  13:23

Els electors hem parlat i ben clarament. Ara esperem que la batalla que s’obri no siga interna entre partits per falses hegemonies sinó front a qui es comporta com l’enemic comú. Europa ho ha de saber.

Albert Martín
Albert Martín
27.05.2019  ·  13:45

Vull felicitar l’ANC per la seva brillant capacitat analítica i estratègica en fer possible la quarta candidatura independentista a l’Ajuntament de Barcelona. D’essencialisme en essencialisme fins a la minorització final. Ningú pensa presentar la dimissió?

Rosa Gispert
Rosa Gispert
27.05.2019  ·  14:32

D’acord amb Gema R, Àngels Fita, Joan Rovira, Eduard Gràcia. Molta gent ens hem adonat de que els dos projectes dins l’independentisme van en direccions quasi oposades. Molts volem seguir la consigna de l’exili : Persistim i guanyarem, però molts d’altres prefereixen anar-se acomodant i aconseguint poder a l’interior. I això no és gratuït. Qui controla les posicions a l’interior controla els mitjans i el discurs i ja anem veient com s’està deixant de donar veu als que “no interessen”, de manera bastant general. Al cap i a la fi la majoria de mitjans té una part important del pressupost en subvencions i no fos cas que caiguessin en desgràcia.

Miren Karmele Pastor
Miren Karmele Pastor
27.05.2019  ·  15:01

molt i molt contents estem alguns milers de personas d’Euskal Herria per l’éxit de Carles Puigdemont, al que reconeixem com el nostre europarlamentari….!!! Sensa gaire campanya i contant amb que a algunes mesas electorals era molt dificil de trobar la papeleta, perque la tenian amagada sota les del PNV ( m´ho han explicat….) o no es trobava…i molt pocs apoderats per velar perque hi estiguesin …aixís gaira bè tot en contra, però endavant el nostre flamant ( de far lluminós ) Puigdemont…!!! Felicitats Catalunya per haber sabut reconeixera un bon i honrat líder, que desitjem que ens pugui donar moltes alegrias colectivas….i a la espera de que la estimada Ponsatí sigui la tercera representant de la causa i revolta catalana a Europa…!!!

Roser Caminals
Roser Caminals
27.05.2019  ·  15:30

Moltes gràcies, Miren.

Hi ha votants d’ERC que es consideren independentistes–i no dic que no siguin sincers–però són puristes de l’esquerra i no voten cap partit que no quadri amb una defintició estreta i tradicional del concepte. No entenen que és qüestió de moviment, no de partit, i no volen sentir que estem en perill de tornar a l’autonomisme. Segons la seva visió, l’esquerra no s’equivoca mai.

Antoni Gordó
Antoni Gordó
27.05.2019  ·  16:40

És un dia per a que el món independentista estigui content.

De fet hem aconseguit, pràcticament, el 100% dels nostres principals objectius.

La gent hem sabut distingir entre el vot a les europees, del vot a les municipals.

És una proba de la nostra maduresa política.

Molta gent ha votat Puigdemont, per les idees d’unitat i de no renunciar a la unilateralitat que ha manifestat en tot moment, enfront un Junqueras i altres dirigent com en Tardà, que, en contra del criteri de les seves pròpies bases votades en un Congrès, havia decidit fer tot el contrari.

Democràticament el poble independentista s’ha manifestat clarament. Espero i desitjo que els dirigents d’ERC i en Junqueras ho entenguin i corregeixen el rumb.

Una bona primera mostra, que dona peu a l’esperança, és la crida d’Ernest Maragall d’ahir, convidant a JXC a formar part de l’equip municipal a Barcelona, de la mateixa manera que ho ha fet amb els Comuns. Per cert, em van agradar força les paraules de Colau ahir la nit. Paraules senzilles i sentides sobre tot quan parlava del creixent empoderament de la gent i de que una altra forma de fer política és possible. Només lamento que les CUP no sortissin elegides.

Podem afirmar que la suma d’ambdues opcions han sobrepassat el 50% dels vots a Catalunya doncs el Pacma ha tret sobre 1,50%, i és un moviment que no s’ha definit en el tema territorial i a més hi ha el vots nuls i en blanc que tampoc compten. Per tant podem dir, democràticament que els ciutadans i ciutadanes independentistes de Catalunya, hem tret més del 50% del vots a les Europees. És una dada brutal.!!!

Per altra banda les municipals han estat guanyades per l’independentisme de llarg a tota Catalunya, essent la més votada ERC, a qui cal felicitar, doncs ha aconseguit Barcelona, cosa que és un èxit esclatant i més ha crescut arreu del territori.

També JXC continua essent la força que més batlles tindrà, però ha rebut una correcció important de la gent, que li ha dit que cal que organitzi l’espai post-convergent quan abans.

Ara amb la victòria esclatant a les europees de Puigdemont, ningú amb dos dits de front, podrà discutir que a ell li toca liderar aquesta reorganització que espero que es faci amb caràcter urgent. Ens convé a tots els independentistes sense excepció.

És més que possible que finalment les 4 capitals catalanes estiguin en mans dels independentistes, si ho saben fer bé, a més de les 4 diputacions, i la immensa majoria dels consells comarcals.

També toca parlar de la dinàmica dels Ajuntaments independentistes.

Sempre he dit que, amb l’empoderament de la gent, anar a votar cada 4 anys sap a poc. Espero que els Ajuntaments, posin a votació els principals assumptes del poble, prèvia una campanya de diagnosis pública dels problemes i consegüent debat dels mateixos per a que els ciutadans i ciutadanes puguem votar el que considerem més escaient.

Es necessari comptar amb tothom doncs ens caldrà potenciar encara més, la vitalitat econòmica de tota Catalunyai no n’hi ha prou que un Ajuntament estigui ben gestionat, sino que cal tenir PROJECTE DE POBLE a curt, mig i i llarg termini. El governants tenen l’obligació de sumar i d’encarrilar aquestes qüestions fins aconseguir sumar moltes sensibilitats i que cada poble progressi.

En resum ahir va ser un bon dia i avui, en la meva opinió, podem estar contents.!!!

Lluïsa Miret
Lluïsa Miret
27.05.2019  ·  17:11

No entenc de cap manera la ineficàcia per solucionar la possibilitat del vot al estranger.

Antoni Oller
Antoni Oller
27.05.2019  ·  17:37

Perdoneu que no comenti directament l’editorial, diria que gairebé no necessita comentaris, si bé sí que s’agrairà una precisió experta sobre com calcular exactament el percentatge de vot independentista a la vista de la influència de blancs i nuls; i no cal dir que s’agraeix enormement també l’aportació de Gemma R., Mª Angels Fita, Rosa Gispert, i molts altres, com gairebé sempre. Però ara vull aprofitar el comentari per cridar l’atenció sobre un fet que acabo de llegir al Nacional: es veu que en Bonvehí, a no sé quina reunió del PDECat, acaba de treure pit de les alcaldies que JxCat ha obtingut, afirmant, no sé si amb fonament o sense, que aquestes alcaldies es deuen a l’estructura de partit que hi ha al darrera, que ell suposa del PDECat, per no dir, directament la vella Convergència. Ja fa dies que l’Agustí Colomines va advertir que ERC NO guanyaria als municipis en els que l’antiga estructura de l’antiga Convergència havia estat substituïda per gent nova, de l’orbita Puigdemont, i sí que ho faria on precisament aquesta antiga estructura es mostrés persistent. Justament a l’inrevés de l’argument de Bonvehí! La simple i fàcil observació de que molta gent que al seu municipi ha votat ERC o les seves diverses marques blanques, i en canvi a Europa Puigdemont, això sol ja hauria de posar en alerta l’argument de Bonvehí. I per refermar-ho, avui mateix, Colomines escriu textualment: “La derrota de JxCAT a Barcelona —i la davallada general a tot Catalunya, amb casos ben escandalosos, com a Tarragona, Terrassa, Reus, l’Hospitalet, Manresa o la Seu d’Urgell— és inapel·lable. Una de les raons que l’explica és, precisament, que el grup de Puigdemont ha abandonat l’esperit del 21-D. La fagocitació per part del PDeCAT de la candidatura unitària que va ser capaç de guanyar contra pronòstic les eleccions del 155, n’ha alterat l’essència. La gent no és idiota … El grup parlamentari, si més no l’original, era molt més sòlid, exitós i coherent que moltes de les candidatures de JxCAT. Només es tracta que el president Puigdemont es decideixi a liderar una formació política realment unitària, apartant-se de l’aparell convergent que ho destrossa tot.” L’estómac em condueix a estar-hi molt d’acord (només m’he de mirar a mi mateix al meu poble), però agrairia molt una anàlisi ben feta i seriosa d’algun dels gurus politòlegs del diari.

Josep Bautista
Josep Bautista
27.05.2019  ·  19:10

Diu l’editorial “Pel que fa a les eleccions europees, l’objectiu del 50% dels vots no s’ha obtingut, però ha anat només de dècimes”
No hi estic d’acord, si es descompten els vots nuls i les abstencions com hauria de ser, hem superat aquest llindar en una centèssima. o sigui que hi hem arribat, ja l’hem tocat. Ara cal superar-lo amb escreig en próximas eleccions, potser a les nacionals catalanes? No parem.

eva salas
eva salas
27.05.2019  ·  19:43

És flioant el nombre de colons que hi ha a Barcelona. Són gent empadronada a Barcelona, que viu a Barcelona, però no són catalans sinó que són espanyols, servidors de la cort i el rei i l’oligarquia simbolitzda en l’himne la bandera i l’unitat. Dècades a Cat i se senten incòmodes si els parles amigablement el català, els resulta una ofensa gairebé íntima.

Doncs bé, convertim-nos en agents nosaltres tmbé. Innocents, que canviem al castellà i demanem perdó per sentir i ser el que som, i donem les gràcies quan ens perdonen la vida. Siguem agents de la llengua i del futur, del desig la llibertat i la justícia i que aprenguin ells a donar les gràcies quan de les seves íntimes ofensa en facin callositats i realitats insalvables.

I ho tindrem.

david graupere
david graupere
27.05.2019  ·  19:53

Bon dia,
49,71%? Senyor Partal, no m’ho acabo de creure, hem de comptar els blancs i nuls???

Hem depassat el 50%, aquest hauria d’haver estat sense cap mena de dubte el titular d’avui.

Tot seguit, demanar que l’ANC i òmnium s’activin. En unes europees passem del 50% i la resposta és aquí no ha passat res.

No us entenc, ni ho entenc.

JESÚS ESTREMERA
JESÚS ESTREMERA
27.05.2019  ·  22:16

Sense excuses per a la màxima col·laboració entre les Illes, P. Valencià i el Principat. L’Alguer i Andorra també ja!

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any