El caganer no sols és una figura del pessebre català del tot assumida a casa nostra: n’és de fet la més popular. Però la gent de fora reacciona sovint amb estupefacció (i en alguns casos indignació) la primera vegada que veu aquest personatge fent les necessitats en un racó de la representació de Nadal. N’és un exemple l’alemanya Linda Wormsbecher, que va descobrir el caganer passejant un dia per la fira de Santa Llúcia de Barcelona: ‘Vaig veure aquestes figuretes i en vaig quedar impressionada. A Barcelona hi ha moltíssimes coses que em van sorprendre, i el caganer n’era una que no em podia treure del cap.’ Tan gran va ser l’obsessió, que va decidir de fer-ne un estudi empíric etnològic. I ara es publica en alemany i català amb el títol ‘El caganer. Anatomia folklòrica d’una figura del pessebre català‘. Ella mateix ens n’explica el procés.

Quan va descobrir la figura, el 2008, feia un Erasmus a Barcelona, on estudiava etnologia europea a la Universitat Pompeu Fabra. La primera explicació que li va donar del caganer una companya de pis no li va fer el pes, diu Wormsbecher: ‘Volia saber-ne més. Em preguntava: què hi fa una figura com aquesta, en un pessebre? Què significa per als catalans? Quin paper té en la festa de Nadal, dins els discursos quotidians, què significa per a la identitat cultural?’

És així com, pregunta a pregunta, va néixer el tema perfecte per a la tesina del curs que feia a la UPF, enfocat a les cultures quotidianes de societats europees, la formació d’identitats i les tradicions: ‘L’assignatura obria els ulls als detalls de la vida, als objectes que de vegades semblen bagatel·les, però que a segon cop d’ull tenen la clau per a l’anàlisi de molts fenòmens culturals.’

‘Veia clar que volia escriure sobre un tema català i volia divertir-me escrivint –recorda–. I, de veritat, la recerca per a la tesina va ser el temps més divertit de la meva carrera, pel caganer mateix, però també, i encara més, perquè vaig conèixer la gent de l’associació Amics del Caganer, amb qui vaig passar unes estones plenes de gràcia i bon humor inesgotable.’ Un bon humor que també es va encomanar, és clar, a classe: ‘Era un tema insòlit per a escriure, però tots els meus companys s’hi van encuriosir i també divertir: “Escrius, doncs, una tesina de merda?”, se’n reien. I els professors s’hi van mostrar més inclinats que no m’imaginava.’

Set anys després de lliurar la tesina per a la graduació, i malgrat que Wormsbecher no pensava mai a publicar-la, avui es presenta en format llibre (en versió bilingüe en alemany i català, traduïda per Jordi i Nacho Arruga) durant el tradicional sopar de Nadal dels Amics del Caganer.

Pilarín Bayés, caganera de l’any 2015
Cada any per aquestes dates, aquesta associació formada per admiradors i col·leccionistes de la figureta defecadora lliura el guardó Caganer de l’Any, que reconeix una persona que s’ha destacat a la seva manera a difondre-la i valoritzar-la. El 2015, any del vint-i-cinquè aniversari de l’entitat, el premi ha correspost a la dibuixant Pilarín Bayés.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb