Una alemanya, autora de la primera tesi dedicada a la figura del caganer

Avui es presenta l'estudi de Linda Wormsbecher 'El caganer. Anatomia folklòrica d'una figura del pessebre català', publicat per l'associació Amics del Caganer

VilaWeb
Redacció
10.12.2015 - 01:14
Actualització: 10.12.2015 - 02:14

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

El caganer no sols és una figura del pessebre català del tot assumida a casa nostra: n’és de fet la més popular. Però la gent de fora reacciona sovint amb estupefacció (i en alguns casos indignació) la primera vegada que veu aquest personatge fent les necessitats en un racó de la representació de Nadal. N’és un exemple l’alemanya Linda Wormsbecher, que va descobrir el caganer passejant un dia per la fira de Santa Llúcia de Barcelona: ‘Vaig veure aquestes figuretes i en vaig quedar impressionada. A Barcelona hi ha moltíssimes coses que em van sorprendre, i el caganer n’era una que no em podia treure del cap.’ Tan gran va ser l’obsessió, que va decidir de fer-ne un estudi empíric etnològic. I ara es publica en alemany i català amb el títol ‘El caganer. Anatomia folklòrica d’una figura del pessebre català‘. Ella mateix ens n’explica el procés.

Quan va descobrir la figura, el 2008, feia un Erasmus a Barcelona, on estudiava etnologia europea a la Universitat Pompeu Fabra. La primera explicació que li va donar del caganer una companya de pis no li va fer el pes, diu Wormsbecher: ‘Volia saber-ne més. Em preguntava: què hi fa una figura com aquesta, en un pessebre? Què significa per als catalans? Quin paper té en la festa de Nadal, dins els discursos quotidians, què significa per a la identitat cultural?’

És així com, pregunta a pregunta, va néixer el tema perfecte per a la tesina del curs que feia a la UPF, enfocat a les cultures quotidianes de societats europees, la formació d’identitats i les tradicions: ‘L’assignatura obria els ulls als detalls de la vida, als objectes que de vegades semblen bagatel·les, però que a segon cop d’ull tenen la clau per a l’anàlisi de molts fenòmens culturals.’

‘Veia clar que volia escriure sobre un tema català i volia divertir-me escrivint –recorda–. I, de veritat, la recerca per a la tesina va ser el temps més divertit de la meva carrera, pel caganer mateix, però també, i encara més, perquè vaig conèixer la gent de l’associació Amics del Caganer, amb qui vaig passar unes estones plenes de gràcia i bon humor inesgotable.’ Un bon humor que també es va encomanar, és clar, a classe: ‘Era un tema insòlit per a escriure, però tots els meus companys s’hi van encuriosir i també divertir: “Escrius, doncs, una tesina de merda?”, se’n reien. I els professors s’hi van mostrar més inclinats que no m’imaginava.’

Set anys després de lliurar la tesina per a la graduació, i malgrat que Wormsbecher no pensava mai a publicar-la, avui es presenta en format llibre (en versió bilingüe en alemany i català, traduïda per Jordi i Nacho Arruga) durant el tradicional sopar de Nadal dels Amics del Caganer.

Pilarín Bayés, caganera de l’any 2015
Cada any per aquestes dates, aquesta associació formada per admiradors i col·leccionistes de la figureta defecadora lliura el guardó Caganer de l’Any, que reconeix una persona que s’ha destacat a la seva manera a difondre-la i valoritzar-la. El 2015, any del vint-i-cinquè aniversari de l’entitat, el premi ha correspost a la dibuixant Pilarín Bayés.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies