23.09.2017 - 22:00
Edicions del Periscopi acaba de publicar un dels llibres més destacats de la recent producció literària nord-americana: El ferrocarril subterrani, de Colson Whitehead, un autor nascut a Nova York el 1969 que aquest octubre visitarà Barcelona. El volum, traduït al català per Albert Torrescasana, ha estat destacat amb el National Book Award 2016 i amb el premi Pulitzer 2017. L’editor a Catalunya, Aniol Rafel, ens explica en el text que publiquem a continuació com va entrar en contacte amb l’obra i per què en va comprar els drets abans dels reconeixents. A més, ens n’ofereix un fragment.
Ho explica l’editor Aniol Rafel:
‘Fa temps que el nom de Colson Whitehead el teníem anotat a la llista d’autors a seguir, de manera que quan vam saber que preparava novel·la nova vam demanar poder-la llegir per valorar si podria encaixar al catàleg de Periscopi. Vam rebre el manuscrit del que acabaria sent El ferrocarril subterrani uns mesos abans de la seva publicació als Estats Units. I el vam llegir. Recordo que, tot i que estàvem de vacances, no podíem evitar enviar-nos missatges amb la Marta, l’altra editora de Periscopi, comentant el llibre, astorats. «És molt bo», ens anàvem dient. La història de la Cora se’ns havia ficat a dins.
El nom del ferrocarril subterrani fa referència a la xarxa de cases segures i abolicionistes que ajudaven els esclaus a fugir cap als estats del nord on l’esclavitud estava abolida. Whitehead, en una magnífica giragonça, transforma el ferrocarril metafòric en real. Sí, un ferrocarril que creuava els Estats Units. A principi del segle XIX. Per sota terra.
La novel·la té tots els ingredients per a agradar-nos. És una mena de Viatges de Gulliver a través de la història de la discriminació i el racisme nord-americans, és una obra literària extraordinària i és, també, una obra que pot llegir-se com una novel·la d’aventures, històrica, de fantasia o com una profunda exploració de la identitat i del pes de les herències rebudes, entre altres. Així que vam incorporar-la al catàleg de Periscopi i vam encarregar-ne la traducció a l’Albert Torrescasana. Un altre encert.
I poc després, la bogeria. Primer, als Estats Units van avançar-ne el llançament perquè l’Oprah Winfrey havia llegit el llibre i l’havia seleccionat per al seu club de lectura, cosa que feia temps que no passava. Després, Barack Obama el va recomanar en directe a la CNN. I les crítiques, magnífiques totes. I els premis. Primer, el National Book Award. Després, el Pulitzer. Els dos principals premis atorgats a obra publicada als Estats Units, i doblet aconseguit molt poques vegades abans, només a l’abast de gegants com Faulkner o Updike. I el premi a millor llibre de l’any atorgat per l’associació de llibreters independents dels Estats Units. I l’Arthur C. Clarke, atorgat a la millor obra de ciència-ficció i fantasia publicat al Regne Unit. De nou, una de les moltes possibles lectures de la novel·la.
A què es deu, tot aquest fenomen? Sobretot, a una novel·la espectacular, a una lectura que impacta i que ens interpel·la, a un personatge inoblidable que lluita per sobreviure i que emprèn un viatge a la recerca de la llibertat i que ens permet entendre molt millor els conflictes racials que encara avui sacsegen els Estats Units. Un viatge literari que podrem complementar amb la conferència que Colson Whitehead farà al CCCB de Barcelona el proper dijous 19 d’octubre, una ocasió única per escoltar en directe un autor que ja és imprescindible.’
Aniol Rafel, editor fundador de Periscopi.
