Un tast de ‘A reculons’, novel·la fantàstica de Rafael Tasis recuperada

Cossetània publica aquesta obra, una de les primeres novel·les de ciència-ficció de la postguerra al país. Francesc Foguet, curador de l’edició, ens la comenta

VilaWeb
Montserrat Serra
30.11.2015 - 06:53
Actualització: 30.11.2015 - 07:53

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Aquest mes ha arribat a les llibreries ‘A reculons’, una novel·la de Rafael Tasis inscrita en el gènere fantàstic. És una recuperació a cura dels especialistes Montserrat Bacardí i Francesc Foguet. Darrerament, des d’àmbits diferents, s’ha anat recuperant la figura de Rafael Tasis (escriptor prolífic, precursor de la novel·la policíaca a Catalunya, polític, periodista, crític… de la primera meitat del segle XX) en el panorama cultural català. Per exemple, Àlex Martín, estudiós del gènere negre, ha publicat ‘Rafael Tasis, novel·lista policíac’ (editorial Alrevés); també ha aparegut el volum ‘Estrictament confidencial’, que aplega la correspondència que va bescanviar amb el president Tarradellas a l’exili (Viena Edicions); i Cossetània fa uns quants anys que va recuperant obres de Rafael Tasis, a partir d’un treball de recerca i edició de Monterrat Bacardí i Francesc Foguet: ‘Les raons de l’exili’ i ‘El revulsiu del catalanisme’.

Francesc Foguet explica:

«’A Reculons’ és una de les primeres novel·les de ciència-ficció de la postguerra. Escrita el 1957 i inèdita fins ara, sembla inspirar-se en el famós conte ‘El curiós cas d’en Benjamin Button’, de F. Scott Fitzgerald, publicat el 1921. Tasis hi exposa el periple existencial de Martí Pratdesaba i Furriols, un fabricant de bona posició de la Barcelona de final del segle XIX. Des de l’enterrament fins al naixement, és a dir, en sentit invers, segons una lògica invertida. En destaca, sobretot, el vessant professional i l’amorós (amb episodis d’un matisat erotisme). Com a teló de fons, hi bateguen els grans esdeveniments històrics europeus i catalans: les dues guerres mundials i la guerra i revolució del 1936-1939, el Sis d’Octubre, la República, l’Exposició de Barcelona de 1929, la Revolució Russa, la Setmana Tràgica, el moviment de Solidaritat Catalana, el Desastre del 1898…»

Continua Foguet: «El gran escenari de la novel·la és la ciutat de Barcelona, el seu espai urbà en transformació permanent. El temps, implacable i vertiginós, és l’altre gran motiu inspirador de l’obra, com en el conte de Scott Fitzgerald. S’hi fonen grans empreses i ciutats, s’hi desfan enterraments, casaments i bateigs, etc. No solament es produeix una reversió en les etapes històriques i en l’edat dels personatges, que es rejoveneixen físicament, sinó també en les cerimònies, formes o espais de sociabilitat i en les condicions de vida. És com llegir ‘La febre d’or’, de Narcís Oller, però escrita a l’inrevés, en clau distòpica. Una novel·la, en definitiva, insòlita, sorprenent, de lectura àgil i inquietant, que farà les delícies dels lectors amants de la novel·la fantàstica i de la bona literatura.»

Llegiu-ne un fragment.

Rafael Tasis i Marca (Barcelona 1906 – París 1966) va desplegar una intensa i prolífica activitat literària com a periodista, crític, novel·lista, dramaturg i historiador. Dirigent d’Acció Catalana Republicana, es va implicar en l’administració de la Generalitat de Catalunya durant la guerra i en la política oficial del primer exili. Va escriure per a les publicacions de pre-guerra de més prestigi i es va fer conèixer com a novel·lista amb ‘Vint anys’ (1931). De retorn de l’exili el 1948, mentre treballava de llibreter i d’impressor, va col·laborar de manera assídua en les revistes de la diàspora i en múltiples iniciatives de la resistència antifranquista. També va actuar sol·lícitament en diversos fronts literaris. Va publicar les novel·les ‘Sol ponent’ (1953), ‘Abans d’ahir’ (1956) i ‘Tres’ (1962), i, en qualitat de pioner del gènere policíac, ‘La Bíblia valenciana’ (1955), ‘És hora de plegar’ (1956) i ‘Un crim al Paral·lel’ (1960). La seva novel·lística té la ciutat de Barcelona, europea i cosmopolita, com a font d’inspiració de temes i personatges i com a simfonia urbana de fons. Home polifacètic, va sobresortir, a més, en el teatre, la divulgació històrica, la traducció de narrativa contemporània, la història i la crítica de la literatura i la història del periodisme. Dotat d’una ja mítica capacitat de treball, va concebre la literatura com un acte de servei al catalanisme polític i cultural.

 

Coberta de 'A reculons' de Rafael Tasis (Cossetània edicions).
Coberta de ‘A reculons’ de Rafael Tasis (Cossetània Edicions).

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes