Un pas més en l’escalada hostil amb el PSOE

La cap de files de Junts al congrés espanyol, Míriam Nogueras, ho va definir com “un bany de realitat” per al PSOE i Sumar. Era en realitat un pas més en l’escalada de l’hostilitat en la relació ja trencada amb el govern de Pedro Sánchez. La Moncloa va optar a partir del primer moment per minimitzar la decisió de la direcció i de les bases de Junts de donar per acabat l’acord de Brussel·les per l’incompliment dels acords. Sánchez ha volgut fer públicament com si no hagués passat res, perquè Junts no havia acceptat mai de situar-se en el bloc de la majoria que li donava estabilitat i pretenia mantenir una negociació peça a peça que finalment es va fer inviable. És a dir, que sempre havia estat a l’oposició. Arran d’això, el partit de Puigdemont va decidir de fer un pas més: materialitzar el blocatge legislatiu anunciant-lo a so de bombo i platerets.

Nogueras va anunciar que presentaven esmenes a la totalitat a les 25 lleis que el PSOE i Sumar tenen registrades al congrés espanyol, va aclarir que votarien en contra de les 21 que hi ha en tràmit i que s’oposarien al debat de 9 iniciatives més que ja es van aprovar al consell de ministres i que arribaran a l’hemicicle. Només en salven quatre de pactades abans del trencament. Pensen blocar igualment les iniciatives legislatives que pugui emprendre el PSOE a termini mitjà i asseguren que només votaran a favor de les propostes que els semblin favorables als interessos dels catalans sense negociacions prèvies. Naturalment, l’aprovació del sostre de despesa o d’un eventual pressupost són a anys llum. Per entrar a negociar-los, Junts exigiria previsiblement el compliment de tots els pactes previs i obrir converses amb contrapartides afegides poc viables a hores d’ara.

Això d’ahir, per tant, és un pas més en l’escalada. Però el camí del distanciament amb Sánchez es pot eixamplar encara més. De fet, Junts no ha demanat encara explícitament la convocatòria d’eleccions anticipades ni tampoc ha descartat explícitament de participar amb el PP i Vox en una moció de censura instrumental per a convocar eleccions, per bé que no és pas una opció que sospesi ara mateix. Per començar, l’execució del blocatge legislatiu fa més difícil que Sánchez pugui mantenir la imatge d’estabilitat del seu govern, per no dir impossible. La qüestió és si aquesta intensificació de l’hostilitat és definitiva o reversible.

Els socialistes han assegurat que compliran els acords pendents però no s’ha vist cap canvi notable, ara per ara. Això sí, el ministre d’Afers Estrangers, José Manuel Albares, es va reunir amb la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, per parlar de l’ús del català, l’èuscar i el gallec. I la Moncloa s’espolsa la càrrega de la culpa. Diuen que totes les iniciatives que depenen d’ells “ja s’han complert o es troben en vies de complir-se”. Sigui com sigui, l’amenaça de Junts és clara. Havent palesat el blocatge legislatiu, comuniquen al PSOE que la situació encara pot empitjorar més, si res no canvia.

El PP, que havia menystingut igualment els primers moviments de Junts, es va resituar en l’escenari. Alberto Núñez Feijóo piulava: “Com era això del govern més estable d’Europa?” I el seu grup va registrar una petició perquè Sánchez comparegui al congrés per explicar com garantirà la seva governabilitat després de la ruptura. Així mateix, van començar a donar credibilitat a la nova situació. Pel president del partit a Catalunya, Alejandro Fernández, dimecres, durant la sessió parlamentària de control al govern, encara era una falsa escenificació. En canvi, ara, se’ls podria obrir una finestra favorable als seus interessos. Això, si és que Sánchez no es mou, al límit.