01.03.2017 - 12:38
MADRID, 1 (EUROPA PRESS)
Ricardo Enríquez, magistrat del Tribunal Constitucional (TC) i aspirant de nou al càrrec en la renovació que està duent a terme el Senat, ha afirmat aquest dimecres que ni nacionalitats ni regions poden arribar a considerar-se nació, un concepte reservat només a Espanya des dels inicis de la redacció de la Constitució del 1978.
El magistrat ha comparegut davant la Comissió de Nomenaments del Senat, que aquest dimarts ha començat a l’audiència amb 15 aspirants a magistrat del TC que han presentat els parlaments autonòmics. Enríquez és ja membre del Tribunal i podria formar part dels quatre noms que ara es triaran en l’acord del PP i el PSOE.
Com la resta d’aspirants, ha rebut una bateria de preguntes relatives a Catalunya de la portaveu d’ERC, Mirella Cortés, però a diferència de tots els altres fins ara, i ateses les seves possibilitats de ser designat magistrat, ha estat preguntat també pel portaveu d’Units Podem-EnComúPodem-En Marea, Ramón Espinar, que no ho ha fet amb més aspirants en entendre que no formen part del pacte PP-PSOE.
Espinar ha plantejat si cap en la Constitució la consideració de nació per a les nacionalitats històriques i si pot un Estatut d’autonomia considerar nació el seu territori. A més, ha preguntat en quina mesura obliga els poders públics el dret a l’habitatge digne que recull la Carta Magna.
Ricardo Enríquez ha explicat que la Constitució reconeix la unitat i indivisibilidad de la nació espanyola i l’autonomia de nacionalitats i regions, concepte “molt discutit” perquè no hi ha una opinió comuna. “Però el que sí és una opinió comuna és que ni nacionalitats ni regions són nació, des dels primers comentaris dels pares de la Constitució. El concepte de nació va quedar reservat a la nació espanyola”, ha dit.
Al seu judici, totes les comunitats han aconseguit el mateix sostre d’autonomia, encara que no siguin nacionalitats històriques. “Hi ha una gran descentralització, que alguns qualifiquen de pseudofederal, amb competències fins i tot que d’altres estats federals no tenen. I aquí acaba l’autonomia de nacionalitats i regions”, ha continuat el magistrat.
Enríquez ha afegit que constituir-se en nació diferent de l’espanyola a més “sembla conceptualment una contradicció: les nacionalitats són part d’aquesta nació en la qual s’integren”, ha dit.
Pel que fa a l’habitatge, ha respost al portaveu d’Units Podem que no és un dret fonamental sinó un principi rector de la política social o econòmica, per la qual cosa no pot ser invocat en empara davant el Tribunal Constitucional, però sí ha de ser tingut en compte “per descomptat en l’elaboració de les lleis”.
D’altra banda, Enríquez ha respost les preguntes de Mirella Cortesa (ERC) sobre si cap la delegació de la competència per organitzar un referèndum d’independència a Catalunya, o sobre si segons el parer de l’aspirant els magistrats del TC poden o no militar en un partit polític o sindicat, en al·lusió a l’actual president del Tribunal, que era afiliat del PP quan aspirava al càrrec.
DEFENSAR LA INDEPENDÈNCIA ÉS CONSTITUCIONAL
El magistrat ha recordat la primera sentència sobre l’anomenat procés sobiranista que va dictar el TC el març del 2014. “La decisió ha marcat la doctrina que es ve reiterant: les possibilitats d’independència són admissibles si es practiquen per lleres de la Constitució, com a pretensió unilateral, fora de la Constitució, és inconstitucional. No ho és promoure tot tipus d’opinions o propostes fins i tot d’independència”, ha dit.
Pel que fa a la militància política Ricardo Enríquez ha assenyalat que haver militat en un partit “no és incompatible” amb ser nomenat magistrat del TC i ha assegurat que en altres països de l’entorn europeu aquesta vinculació política és fins i tot “un mèrit per a aquest tipus de càrrecs”. “És convenient que el tribunal estigui envoltat de persones amb diferents sensibilitats socials i polítiques. La composició plural enriqueix les resolucions”, ha afegit.
ÁNGEL JUANES
Prèviament ha comparegut Ángel Juanes, primer a fer-ho aquest dimecres davant la Comissió de Nomenaments del Senat. El vicepresident del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, candidat pel Parlament d’Extremadura, ha estat preguntat per la portaveu d’ERC com la resta d’aspirants sobre l’assumpte català.
Juanes ha defensat Catalunya com una comunitat “absolutament fonamental per a la convivència d’Espanya” i ha expressat a Mirella Tallis el seu desig que “tinguessin l’encaix suficient perquè se sentissin a gust a Espanya”.
Pel que fa al referèndum, ha respost que no cap ni una declaració unilateral d’independència per part de Catalunya ni que es delegui la capacitat per organitzar un referèndum, mentre no es reformi la Constitució.
“Però hi ha una resposta política i una altra jurídica. La política és que és un problema que té Espanya i que el diàleg ha d’intentar trobar solucions polítiques per trobar aquest encaix”, ha afegit.
Com ja va fer aquest dimarts, Espinar ha donat per descomptat que Juanes no serà triat pel Tribunal Constitucional malgrat el seu currículum “brillant” i malgrat ser “apte” per al TC. “Com vostè sap, aquest és un procés que el PP i el PSOE tenen pactat de fa temps, és públic quins candidats tenen opcions i quins no”, ha dit a Juanes.
Vicente Álvarez Areces, portaveu del PSOE, ha tornat a defensar la “legitimitat” del procediment pel qual es triaran els quatre magistrats i també que hi hagi acords per aconseguir majories parlamentàries, que al seu judici donen estabilitat a les institucions.
El portaveu ‘popular’, José Manuel Barreiro, també ha donat suport a com es triaran els candidats, un procés que ha qualificat de “perfectament transparent”.
