Un grup de catalans a l’exterior impulsa una ILP per una llei electoral pròpia de Catalunya

Amb l’objectiu que Catalunya disposi d’una llei electoral pròpia i que inclogui una circumscripció pròpia per a la comunitat catalana a l’exterior, avui un grup promotor format per sis persones ha entrat a registre una iniciativa legislativa popular (ILP) al parlament. Ara la mesa haurà de decidir si l’admet a tràmit i, mentrestant, els promotors comencen la tasca de difusió i mobilització ciutadana per a recollir les cinquanta mil signatures necessàries. 

El text planteja, com a element rellevant, una circumscripció pròpia per a la comunitat catalana a l’exterior, en vista de les necessitats específiques dels residents a fora i del volum de votants, i recorden que estats europeus com Itàlia o França tenen una circumscripció pròpia, un factor que incentiva la participació. A més, la iniciativa proposa una organització territorial basada en les vegueries. També introdueix figures com el vot delegat i el vot electrònic, perquè el govern les desenvolupi per decret. “Tant el vot delegat com l’electrònic són millores i actualitzacions que beneficiaran a tot el cens de votants, també dins del país, no només a fora, i a tots els que pensin que tenir lleis pròpies ens millora les eines de representació”, han destacat.

El text està signat per sis persones, cinc de les quals són catalans residents fora del país. La Comissió Promotora està formada per Margarida Abella, Mireia Domènech i Bonet, Anna Maria Izquierdo i Quica Sol, a més de Sergi Marzàbal i Antoni Montserrat, que dirigeixen les entitats Catalans al món i la Federació internacional d’Entitats Catalanes (FIEC), respectivament, referents en la creació de xarxes de catalans a l’exterior.

Els estudis i anàlisis de la FIEC calculen que, entre registrats i no registrats a consolats, en realitat s’estima que hi ha 465.000 catalans residint a l’exterior. A les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, les primeres des de la derogació del vot pregat, només es va recomptar el vot del 7,05% del cens (únicament 20.751 dels 294.594 votants inscrits), superant el 4,20% de les eleccions anteriors de 2021 amb el vot pregat, però lluny de vorejar el 30% de participació assolida abans d’implementar el vot pregat a la LOREG, la llei electoral espanyola.

Els impulsors destaquen que els votants potencials de la comunitat catalana a l’exterior són 321.000 que, en termes comparatius, equivalen a la segona ciutat de Catalunya pel que fa al nombre d’habitants. “Què passaria si l’Hospitalet de Llobregat no pogués votar amb normalitat, a causa d’un sistema que obstaculitza el dret de vot? Tindrien legitimitat les eleccions? Doncs aquesta és la situació actual, però com que vivim a fora i el nostre recompte de vots arriba amb poc volum de sobres i dies més tard, quan ja fa dies que es coneixen els resultats i ja es pensen en pactes per formar govern, ningú s’hi fixa. I, en canvi, no s’acceptaria que l’Hospitalet no pogués votar amb normalitat”, expliquen. 

En més de quaranta anys d’autogovern, el Parlament ha debatut diverses propostes de llei electoral, però mai n’ha aprovat cap. Aquesta ILP té com a objectiu que Catalunya tingui la seva pròpia llei electora. La comissió promotora remarca que es tracta d’un gran projecte de país i fa una crida a la implicació de la societat civil del país, resident a Catalunya i a l’exterior, per fer-lo possible. “Tothom a Catalunya té algun familiar, amic o veí que marxa a fora per motius laborals o d’estudi. El dret de vot és un dret dels ciutadans, independentment de si viuen lluny o a prop d’un punt de votació. Per què es permet que un sistema de vot obstaculitzi aquest dret que tots adquirim amb la majoria d’edat?”, han destacat.