S’han analitzat 55 vistes amb interpretació d’anglès, francès i romanès

BARCELONA, 7 (EUROPA PRESS)

Un estudi d’investigadors del grup Miras (Mediació i Interpretació en l’Àmbit Social) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha constatat “errors greus” en la quantitat i la qualitat de la informació interpretada en els judicis a persones de parla estrangera.

El projecte Traducció i Interpretació en els Processos penals (TIPp), pioner a Espanya d’analitzar la informació directa de judicis a partir dels actes gravats en vídeo, ha consistit en l’anàlisi de 55 vistes amb interpretació d’anglès, francès i romanès de 10 jutjats de Barcelona –més de 1.000 minuts en total–.

Les investigadores, que han presentat l’estudi aquest divendres en la VII Jornada sobre interpretació als serveis públics de Catalunya en el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada(CEJFE), han conclòs que es tradueix menys de la meitat d’un judici, que es cometen errors greus que influeixen en el resultat del procés i que hi ha desconeixement sobre la tasca dels intèrprets.

“La interpretació judicial és un element clau per evitar qualsevol estat d’indefensió de la persona jutjada, que té dret per llei a ser informat i a un procés públic amb totes la garanties i dret de defensa”, ha explicat la investigadora principal del projecte, Mariana Orozco.

A través d’un programa informàtic, les investigadores han auditat els 10 judicis anotant els errors i les malinterpretacions entre oradors, i a partir d’aquí han analitzat les dades, que s’han publicat a la pàgina web de divulgació de la UAB.

CONCLUSIONS DEL PROJECTE

Segons revela l’estudi, una mitjana del 54% de la informació parlada en un judici no s’interpreta a la persona jutjada, i un total de 2,7 intervencions completes no s’arriben a traduir.

Sobre la qualitat de la interpretació, els investigadors també han constatat que es produeixen 21 errors que poden influir en el resultat del procés judicial per a cada hora traduïda –un cada tres minuts–.

A més, les investigadores assenyalen que s’han detectat intervencions dels intèrprets judicials en les quals expressen idees pròpies, aconsellen l’acusat o l’adverteixen, amb un mitjana de 45,5 vegades per hora traduïda, cosa que, segons l’altra investigadora principal del projecte, Carme Bestué, confirma que els intèrprets judicials “no entenen com és el seu rol i mostren un gran desconeixement del llenguatge jurídic i judicial”.

Una altra problemàtica assenyalada per l’estudi és la velocitat de parla per part dels jutges en alguns fragments importants del judici, com en l’informe final o la sentència ‘in voce’, que excedeix les 180 paraules per minut i fa impossible la seva correcta traducció.

UNA APP PER EVITAR ERRORS

Per donar resposta als problemes destapats per la investigació, les autores estan desenvolupant una aplicació de telefonia mòbil que compta amb un protocol d’actuació per als intèrprets i els termes més usats en els contextos que aquest es troba.

A més, també s’ha elaborat un decàleg de recomanacions als interprets sobre com actuar en els processos judicials.

En aquest sentit, les autores consideren que els intèrprets desconeixen el codi deontològic existent i fan una crida a què s’apliqui la totalitat de la Llei Orgànica del 2015, que reconeix la traducció i la interpretació com a part del nucli essencial dels drets a obtenir la tutela judicial efectiva.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]