El TSJC rebutja el recurs de Costa contra el processament per desobediència

  • El TSJC, la fiscalia espanyola i Vox han demanat de jutjar-lo per haver permès debatre resolucions sobre la monarquia i l'autodeterminació.

VilaWeb
ACN
14.12.2021 - 14:15
Actualització: 14.12.2021 - 14:19

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat el recurs de reforma interposat per l’ex-vice-president primer de la mesa del parlament català, Josep Costa, contra la interlocutòria que l’apropa a ésser jutjat per desobediència, juntament amb l’ex-president del parlament i actual conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, i els ex-membres de la mesa Eugeni Campdepadrós i Adriana Delgado. El TSJC, la fiscalia espanyola i Vox han demanat de jutjar-los per haver permès debatre resolucions sobre la monarquia i l’autodeterminació el novembre del 2019.

Maria Eugènia Alegret, la magistrada instructora, veu indicis de desobediència en l’actuació de Torrent, Costa, Campdepadrós i Delgado. En la interlocutòria, Alegret ha afirmat que el parlament català “no és un lloc immune al compliment de la legalitat i al principi de jerarquia normativa”, i que, per tant, no pot eludir les ordres del Tribunal Constitucional espanyol (TC). La magistrada considera que els quatre ex-membres de la mesa no es poden emparar en la seva inviolabilitat parlamentària, perquè la inconstitucionalitat de les iniciatives que tramitaren havia estat advertida d’avançat pel tribunal.

A més, Alegret ha assegurat que els lletrats de la cambra no van avalar la “postura de desconsideració als mandats del TC”, atès que van traslladar a la mesa els dubtes sobre l’admissió a tràmit de les resolucions. Per últim, recorda que els investigats es van negar a demanar informes oficials als serveis jurídics abans de tirar endavant amb la tramitació d’ambdues iniciatives.

En la seva querella, la fiscalia acusava els quatre ex-membres de desobediència per haver admès a tràmit i permès que es debatés al ple el text de dues resolucions, els dies 12 i el 26 de novembre del 2019. A la primera hi constava un compromís amb l’exercici del dret a l’autodeterminació; la segona, una resolució de resposta a la sentència del Tribunal Suprem espanyol per l’1-O, reiterava la reprovació institucional del rei espanyol per part del parlament català.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any