09.05.2022 - 14:56
|
Actualització: 09.05.2022 - 16:21
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha requerit a la Generalitat que compleixi de manera immediata la sentència que imposa el 25% del castellà a les escoles. Segons que informa el mateix tribunal, aquesta decisió és conseqüència d’haver atorgat a l’associació espanyolista Asamblea por una Escuela Bilingüe la legitimació per a demanar, com va fer, l’execució forçosa de la sentència que imposava més castellà a les aules catalanes.
El TSJC dóna ara un termini de quinze dies al conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, perquè dicti les instruccions per a aplicar la sentència del 25% i estableixi les garanties de control corresponents. En aquest sentit, el tribunal assenyala que els centres hauran d’impartir en castellà, com a mínim, una assignatura troncal, més enllà de la de llengua castellana.
A més, també requereix a Gonzàlez-Cambray que, una vegada exhaurit el termini d’execució de la sentència, informi el TSJC sobre les mesures que ha adoptat Educació i quin grau de compliment tenen al centre. En la mateixa interlocutòria, la sala ha desestimat la sol·licitud d’execució forçosa del partit polític Vox i d’alguns diputats del Parlament de Catalunya per manca de legitimitat.
Les mesures del govern, insuficients
El TSJC desestima, doncs, les mesures que el govern de la Generalitat li va traslladar per mirar de convèncer el tribunal que es podia donar per complerta la sentència del 25%. Entre els arguments que el Departament d’Educació va exposar, hi havia principalment l’acord entre ERC, Junts, el PSC i els comuns (no aprovat encara al parlament) de modificar la llei de política lingüística en l’article sobre la llengua a l’ensenyament. La modificació consisteix a reconèixer que el castellà també pot ser usat com a llengua d’ensenyament fora de l’assignatura de llengua castellana i que ha de tenir-hi una presència garantida, sense parlar de percentatges. I que la manera de fer-ho l’haurà de determinar cada centre en el seu projecte lingüístic, el qual ha de tenir en compte la realitat sociolingüística de l’entorn.
Però el tribunal no en té prou: “Arribats a aquest punt, cal constatar que les iniciatives desplegades per la Generalitat no tenen un resultat concret que es projecti ara per ara en l’activitat dels centres escolars. És a dir, que garanteixi allò que disposa la sentència: que els alumnes rebin de manera efectiva i immediata l’ensenyament mitjançant la utilització vehicular normal de les dues llengües oficials”, diu en la resolució d’avui. I ho rebla així: “Es constata una situació d’inexecució de la sentència un cop finalitzat el termini que la Generalitat de Catalunya disposava per a l’execució.”
Afegeix, a més, que “els projectes lingüístics no han estat objecte de la sentència”, que són “instruments merament programàtics i de validesa interna a cada escola que no tenen capacitat jurídica de condicionar el règim jurídic de l’ús vehicular de les llengües oficials en el conjunt del sistema educatiu, que és allò a què es refereix aquesta sentència.” I diu que la manera que tindria la Generalitat de fer-ho complir és “mitjançant instruccions internes de servei”, fossin definitives o provisionals, fins que no es desenvolupés una normativa que recollís aquesta imposició de manera clara i definitiva. Unes mesures que hauran de ser sotmeses a control per part de l’Alta Inspecció de l’Estat.
Vegeu la interlocutòria:
