Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat que nomenarà formalment la jutgessa ultraconservadora Amy Coney Barrett com a candidata a ocupar la vacant al Tribunal Suprem deixada per la difunta jutgessa progressista Ruth Bader Ginsburg. La notícia obre un procés de ratificació molt polititzat al senat dels Estats Units, quan falten poques setmanes per a les eleccions del 3 de novembre.

L’anunci ha estat criticat ràpidament pel candidat demòcrata a la Casa Blanca i ex-vice-president, Joe Biden, qui ha destacat que Barrett es va mostrar en desacord amb el Tribunal Suprem pel que fa al manteniment de la llei federal sanitària ‘Obamacare’. ‘Els ciutadans dels Estats Units saben que les decisions del Tribunal Suprem afecten la seva vida diària. La constitució dels Estats Units va ser dissenyada per donar als votants una oportunitat de fer que la seva veu fos escoltada pel tribunal. Aquest moment és ara i la seva veu ha de ser escoltada. El senat no ha de pronunciar-se sobre aquesta vacant fins que els ciutadans no hagin escollit nou president i congrés’, ha dit Biden en un comunicat.

El procés de ratificació depèn ara del senat, on el Partit Republicà de Trump compta amb la majoria suficient per a aprovar el nomenament malgrat el rebuig manifestat ja públicament per senadores com Susan Collins i Lisa Murkowski, totes dues republicanes.

Barrett, de 48 anys, és una jutgessa federal nascuda a Indiana i coneguda per les seves opinions catòliques, conservadores i antiavortistes. Té posicions marcadament conservadores també en qüestions com la política d’assegurances sanitàries. La seva elecció apuntalaria durant dècades una clara majoria conservadora al Suprem, òrgan clau per la seva capacitat per a interpretar lleis i drets fonamentals.

Els membres del Suprem són càrrecs vitalicis. L’últim any de la presidència de Barack Obama, el senat, de majoria republicana, va bloquejar el nomenament d’un jutge per ocupar la vacant sorgida després de la mort del magistrat del Suprem Antonin Scalia perquè era any electoral. No obstant això, enguany, els senadors republicans semblen disposats a confirmar la candidata nominada per Trump abans de les eleccions presidencials del 3 de novembre, malgrat el rebuig demòcrata. La mateixa Ginsburg va dir a la seva néta abans de morir que el seu últim desig era no ser reemplaçada fins que prengués possessió com a president el candidat guanyador de les eleccions.

Barrett s’uniria a Neil Gorsuch i Brett Kavanaugh com la tercera jutgessa del Suprem nomenada per Trump en el seu primer mandat, una xifra inusualment alta en només quatre anys. Fa tres anys, Trump va nomenar Barrett jutgessa del setè Circuit d’Apel·lacions, amb seu a Chicago. Havia estat, durant 15 anys, professora de Dret a la Universitat de Notre Dame i havia exercit com a ajudant del jutge del Suprem Antonin Scalia, de gran prestigi entre els conservadors. Si és ratificada, serà la integrant més jove del Suprem.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.