20.03.2026 - 21:37
El govern dels Estats Units ha apujat el to contra els seus socis europeus en plena escalada del conflicte amb l’Iran. El president nord-americà, Donald Trump, ha acusat els aliats de l’OTAN de no implicar-se prou en la seguretat de l’estret d’Ormuz, malgrat ser —ha remarcat— els principals afectats per l’encariment del petroli. “Es queixen dels preus, però no volen ajudar”, ha insistit.
Aquest gir discursiu es produeix mentre els Estats Units intensifiquen l’ofensiva militar contra l’Iran i reforcen la seva presència a la regió amb nous desplegaments de marines i recursos navals. La Casa Blanca defensa que té la iniciativa al camp de batalla i descarta, ara com ara, qualsevol escenari d’alto-el-foc, amb l’argument que la superioritat militar fa innecessària cap pausa en les operacions.
En paral·lel, prova de forçar una implicació més gran dels seus aliats. La seguretat de l’estret d’Ormuz s’ha convertit en un test per a l’OTAN: no solament per la seva importància estratègica, sinó perquè simbolitza fins a quin punt els socis estan disposats a col·laborar. Alguns estats han començat a moure posició, encara que amb cautela. El Regne Unit, per exemple, ha autoritzat l’ús de bases per a operacions nord-americanes orientades a neutralitzar capacitats iranianes que amenacen el trànsit marítim. Tot i això, la decisió s’ha presentat com a limitada i vinculada a la defensa pròpia i dels aliats, i no com una adhesió plena a l’estratègia dels EUA.
Altres estats europeus, en canvi, mantenen una actitud més distant. És el cas de l’estat espanyol, que ha evitat implicar-se militarment en les operacions a la zona, fet que l’ha situat en el punt de mira de Washington.
El rerefons d’aquesta tensió és un canvi de paradigma en la política exterior nord-americana. La Casa Blanca exigeix una implicació més directa dels aliats i qüestiona obertament el model tradicional de seguretat compartida, en què els Estats Units assumien el lideratge i una part significativa del cost.
