Trump diu que, de moment, no reconeixerà Somalilàndia, però que ho estudiarà

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha dit que, de moment, no reconeixeria la independència de l’estat de Somalilàndia, com ja va fer Israel ahir. Tot i això, s’ha mostrat obert a estudiar la proposta.

En una entrevista a The New York Post, el president nord-americà també ha qualificat de “poca cosa” la possible oferta de Somalilàndia de cedir un port militar als Estats Units i ha ironitzat: “Algú sap realment què és Somalilàndia?”

Malgrat això, Trump no ha descartat un reconeixement futur. “Ho estudiarem. Jo estudio molt i sempre prenc bones decisions, que acaben essent encertades”, ha afirmat.

Israel s’ha convertit en el primer estat membre de les Nacions Unides a reconèixer formalment la independència de Somalilàndia. Segons que ha anunciat el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, la decisió s’emmarca en “l’esperit dels Acords d’Abraham”, impulsats durant la presidència de Trump per normalitzar relacions amb països àrabs.

La decisió israeliana ha estat condemnada amb contundència per Somàlia i per uns quants aliats seus –Egipte, Turquia, Djibouti i l’Aràbia Saudita–, com també per la Lliga Àrab i la Unió Africana, que han defensat la sobirania somaliana i han qualificat l’anunci d’atac contra la integritat territorial del país.

Més enllà del simbolisme polític, la decisió d’Israel té una forta dimensió geostratègica. Somalilàndia controla una franja clau del litoral del golf d’Aden, a tocar de l’estret de Bab el-Màndeb, per on transita una part substancial del comerç marítim internacional. Analistes israelians fa temps que assenyalen el valor d’aquest territori com a plataforma per a la vigilància marítima i per a operacions relacionades amb el conflicte del Iemen, on Israel ha atacat repetidament objectius dels rebels hutis.

La decisió israeliana també s’inscriu en un escenari de competència creixent entre les potències a la Banya d’Àfrica. Els Estats Units, la Xina, Turquia i els Emirats Àrabs Units hi mantenen presències militars o interessos estratègics.

Al mateix temps, el reconeixement arriba en un moment políticament delicat. Les autoritats de Somalilàndia han hagut de desmentir informacions segons les quals el territori acollia palestins desplaçats de Gaza, una hipòtesi que ha generat malestar intern i un fort rebuig social. El govern ha insistit que qualsevol acostament diplomàtic amb Israel no implicava d’acceptar desplaçaments forçosos ni renunciar al suport a la causa palestina.

Amb una població d’uns 6,2 milions d’habitants, Somalilàndia es presenta com una entitat estatal amb institucions pròpies i una trajectòria d’estabilitat relativa, tot i que organitzacions com Freedom House han alertat d’un retrocés recent en drets polítics i llibertats civils. Situada en un punt estratègic del món, Somalilàndia contrasta molt per la seva estabilitat democràtica i el seu progrés econòmic amb el país del qual s’ha independitzat, Somàlia, que del 2004 ençà té un règim definit com de transició i és enmig d’una guerra civil que fa que les autoritats federals no controlin la majoria del territori del país, tot i tenir el reconeixement internacional.

Somalilàndia va declarar la independència de Somàlia el 1991, però no havia aconseguit cap reconeixement de cap estat membre de l’ONU.