La pressió política i popular fa perdre a Trump el torcebraç migratori a Minnesota

  • El president nord-americà ha insinuat que atenuaria la campanya de control migratori a l'estat després de l'onada d'indignació causada per l'assassinat de dos ciutadans a mans d’agents

VilaWeb
Agents migratoris llencen gas lacrimogen contra un grup de manifestants a Minneapolis, la capital de Minnesota, la setmana passada (fotografia: Jack Califano/Bloomberg).
27.01.2026 - 21:40

Bloomberg · Hadriana Lowenkron i Jennifer A. Dlouhy

El president dels Estats Units, Donald Trump, diu que Washington reduirà l’abast i la intensitat de la campanya de control migratori desplegada aquestes darreres setmanes a l’estat de Minnesota arran de la commoció generada a tot el país per l’assassinat de dos ciutadans nord-americans a mans d’agents d’immigració.

El president anuncià abans-d’ahir que enviaria el ‘tsar fronterer’ del seu govern, Tom Homan, a Minnesota, en un intent d’apaivagar les tensions generades pel desplegament en massa d’agents del Servei d’Immigració i Control de Duanes dels Estats Units (ICE) a l’estat, i especialment a la ciutat de Minneapolis, la capital. Homan es considera una figura relativament moderada en comparació amb altres càrrecs del govern que han supervisat l’operació fins ara, incloent-hi la secretària de Seguretat Nacional, Kristi Noem.

Trump també va dir que havia parlat directament amb alts càrrecs del govern demòcrata de l’estat, i que havia comunicat al governador Tim Walz –a qui prèviament havia titllat de “manifestament incompetent”– que consideraria la possibilitat d’obrir investigacions independents sobre els assassinats, i que estava obert a reduir el desplegament d’agents federals a l’estat. Trump definí com a “molt bona” la seva conversa amb el batlle de Minneapolis, Jacob Frey, i explicà que Homan tenia previst de reunir-s’hi en les hores següents per tal de “continuar les negociacions”.

La Casa Blanca també ha insinuat que podria retirar el personal de l’Oficina de Duanes i Protecció Fronterera dels Estats Units (CBP) desplegat a Minnesota si les forces de seguretat estatals i locals acceptaven de cooperar amb els agents de detenció d’immigrants indocumentats del govern. S’espera que Greg Bovino, el comandant del CBP que ha esdevingut la cara visible del desplegament a Minnesota, abandoni Minneapolis de seguida.

Les paraules de Trump evidencien la preocupació a Washington pel descontentament creixent dels nord-americans amb les iniciatives de control migratori del govern –i amb el govern de manera més general– quan falta poc més de mig any per a les eleccions de mig mandat, previstes el novembre d’enguany.

La crisi política desencadenada pel desplegament d’agents de Minnesota podria culminar en un tancament administratiu del govern federal a final d’aquesta setmana, ara que els demòcrates del senat han anunciat que no donarien suport a cap nou paquet de finançament si no es restringien els poders de les autoritats migratòries.

Aquests darrers dies, moltes figures de la dreta nord-americana han qüestionat la posició i les declaracions del govern sobre els esdeveniments a Minnesota, sobretot arran de l’assassinat d’Alex Pretti –un infermer que el govern de Trump titllà d’agitador violent, per bé que els vídeos del seu assassinat demostren que en cap moment tingué una actitud violenta envers els agents– dissabte passat. Els sondatges d’opinió pública indiquen que l’índex de suport a Trump entre els nord-americans s’acosta a mínims històrics.

“Ningú a la Casa Blanca, tampoc Trump, no vol veure ferits ni morts als carrers dels Estats Units”, declarà abans-d’ahir la secretària de premsa de la Casa Blanca, Karoline Leavitt.

En una publicació a les xarxes socials, el dirigent del grup republicà al senat, John Thune, descrigué el canvi de posicionament de Trump com “un avenç positiu” que esperava que ajudés “a rebaixar la tensió i restablir l’ordre a Minnesota”.

Caldrà veure fins a quin punt aquest suposat canvi d’estratègia de la Casa Blanca es tradueix en canvis materials, atès que molts càrrecs clau del govern continuen donant ple suport a l’operació a Minnesota.

Homan es considera una figura més moderada que no pas Noem o Bovino, però continua essent un defensor aferrissat de la política de deportacions en massa promesa pel govern Trump.

“Aquesta nit enviaré Tom Homan a Minnesota. No ha treballat mai en aquesta regió, però la coneix i hi aprecia molta gent. En Tom és dur però just, i estarà en contacte directe amb mi”, explicà Trump a les xarxes socials.

Leavitt ha insistit que Noem continuava tenint la “confiança plena” de Trump. També ha avançat que Bovino continuaria al càrrec de comandant en cap del CBP.

Abans-d’ahir a la nit, mentre Trump parlava amb Walz, Leavitt tornà a culpar de la crisi el govern demòcrata de Minnesota. “Han fet servir el seu poder i influència per instar els agitadors de l’esquerra a assetjar, enregistrar, confrontar i obstruir la feina dels agents federals que tan sols proven de fer la seva feina de manera legal, cosa que ha creat situacions perilloses per als agents i el públic en general i per als habitants de Minnesota”, digué Leavitt en una compareixença a la Casa Blanca. “Això és precisament el que passà a Minneapolis dissabte al matí”, afegí, en al·lusió a l’assassinat de Pretti.

Un altre gran maldecap per a la Casa Blanca és l’onada d’indignació generada per les declaracions de diversos representants del govern arran de l’assassinat de Pretti, tant entre demòcrates i republicans com entre els ciutadans en general. El govern nord-americà ja va ser criticat durament per la reacció dels seus representants a l’assassinat de Renée Good, a començament de mes, durant una discussió amb un agent de la policia fronterera.

En un primer moment, Noem descrigué la dona –una mare de tres fills de 37 anys– com una “terrorista domèstica”, i digué que l’agent que l’havia morta s’havia cenyit en tot moment als protocols establerts, cosa que les autoritats de Minnesota han negat amb vehemència. Trump ha descrit el vídeo de la mort de Good com “una cosa horrible de veure”, tot i que també ha acusat la dona d’haver provat d’atropellar l’agent que la disparà.

L’assessor en cap de Trump, Stephen Miller, insinuà les xarxes socials que Pretti era un “assassí” i un “terrorista domèstic” poc després del seu assassinat, i Noem digué que havia provat “d’aturar una operació policíaca”. El vídeo de l’incident revela que Pretti en cap moment brandà l’arma que duia a sobre, i que els agents el desarmaren abans de disparar-li.

Manifestació contra el desplegament de l’ICE a Minneapolis, diumenge (fotografia: Jaida Grey Eagle/Bloomberg).

La pressió s’acumula

Aquests darrers dies, molts aliats de Trump l’han pressionat perquè reorienti la seva campanya de deportacions, atès que els sondatges demostren que les tàctiques dels agents d’immigració són com més va més impopulars entre els electors nord-americans.

Gairebé la meitat dels nord-americans enquestats fa poc per Politico consideren que la campanya de deportacions en massa de Trump és excessivament agressiva; un votant de Trump de cada tres discrepa de la manera en què el president implementa la seva agenda migratòria, tot i donar-hi suport en termes generals.

Chris Madel, un republicà que es presentava al càrrec governador de Minnesota, abandonà la cursa dilluns, poc després de la mort de Pretti. “No puc donar suport a les represàlies del Partit Republicà contra els ciutadans del nostre estat”, digué Madel en una publicació a les xarxes socials.

L’Associació Nacional del Rifle, un grup de pressió que defensa la legalitat de les armes als Estats Units, reprovà el fiscal Bill Essayli –nomenat personalment per Trump– per haver dit a les xarxes socials que qualsevol persona que interactués amb agents de les forces de seguretat duent una arma a sobre assumia el risc de ser disparada.

El governador d’Oklahoma, el republicà Kevin Stitt, instà diumenge Trump a detallar “el full de ruta” rere el desplegament de l’ICE a Minnesota. “A ningú li agrada que els federals vagin al seu estat”, digué en una entrevista a la cadena CNN. “Així doncs, quin és l’objectiu en aquest moment? Deportar tots els ciutadans no nord-americans? No crec que això sigui el que volen els nord-americans.”

Trump insinuà que podria reduir l’abast de les operacions antiimmigració durant la seva conversa amb Walz, un demòcrata que ha estat molt crític amb el desplegament de l’ICE a Minnesota. Trump, per la seva banda, digué que Walz estava “satisfet” amb el desplegament de Homan a l’estat.

“Va ser una trucada molt positiva i, de fet, estàvem en sintonia”, digué Trump. “Vaig dir al governador Walz que hi enviaria Tom Homan, i que l’única cosa que cercàvem eren tots i cadascun dels delinqüents que es refugien a l’estat. El governador, molt respectuosament, entengué la meva posició. Hi tornaré a parlar aviat”, explicà.

El gabinet de Walz descriu la trucada com a “productiva”, i explica que Walz encoratjà Trump a obrir investigacions independents sobre les morts de Good i Pretti, i també a reduir el desplegament d’agents d’immigració a l’estat.

“El president ha acordat que parlaria amb el Departament de Seguretat Nacional per garantir que l’Oficina de Detenció Criminal de Minnesota obri una investigació independent, com sol ser habitual”, explicà el gabinet de Walz. “El president [Trump] també ha acordat d’estudiar la possibilitat de reduir la xifra d’agents federals desplegats a Minnesota, i de col·laborar de manera més estreta en l’aplicació de la legislació migratòria, sobretot amb els delinqüents violents.”

Més de seixanta directors executius d’empreses de Minnesota han demanat una “desescalada immediata de les tensions” entre les autoritats estatals, locals i federals.

El cap del grup demòcrata del senat, Chuck Schumer, s’ha compromès a blocar un nou paquet de finançament si els republicans no accepten d’excloure’n les partides dedicades a les agències de control migratori, cosa que augmenta les possibilitats d’un tancament administratiu del govern els dies vinents. Alguns senadors republicans també han demanat que s’obri una investigació independent sobre la mort de Pretti.

Aquest cap de setmana, Trump declarà en una entrevista a The Wall Street Journal que revisava “de prop la situació” i prometé de prendre decisions aviat.

“No m’agraden els tiroteigs”, digué el president nord-americà. “Però tampoc no m’agrada quan algú es presenta a una manifestació amb una arma molt potent i completament carregada a sobre.”

Josh Wingrove i Miles Myller han contribuït a aquest article.

 

Continguts només per a subscriptors

Aquesta notícia només és visible per als membres de la comunitat de VilaWeb fins el dia 28.01.2026 a les 01:50 hores, que s'obrirà per a tothom. Si encara no en sou subscriptor cliqueu al botó següent

Recomanem

Fer-me'n subscriptor