La Barcelona Wine Week permet de descobrir una gran varietat de productors petits i mitjans amb iniciatives i vins ben interessants, alguns de gran qualitat, atreviment i gaudi, de poca producció, amb valors com ara la sostenibilitat i la recuperació de varietats tradicionals. Us proposem quatre vins ben diferents, que vam poder tastar a la fira barcelonina a començament de mes, dos dels quals provinents de Mallorca i dos més de la Terra dels Alforins, al País Valencià. Avui us en presentem dos.

Muscat 2025 del celler Miquel Oliver

Pilar Oliver és la quarta generació del celler Miquel Oliver, el nom del seu rebesavi, que el va fundar el 1912. Ella i el seu marit, Jaume Olivella, en són els enòlegs. Es van conèixer estudiant enologia a la Universitat Rovira i Virgili, on es van llicenciar el 1992. Després ell se’n va anar cap a la Universitat de Davis, a Califòrnia, i ella va viatjar per Alsàcia, la Xampanya, el Jura i la Borgonya, on va fer una estada que es va allargar tres anys. Totes dues experiències, l’europea i l’americana, van sumar i es van traduir, per exemple, en l’impuls ben aviat de l’enoturisme i la incorporació de la varietat moscatell de Frontinhan al seu vi més icònic. Després van tornar per posar-se al capdavant del celler, tot i fer una transició llarga i tranquil·la. D’això ja fa trenta-quatre anys. 

Quina filosofia conté el projecte? L’explica Pilar Oliver: “El gran canvi a Mallorca en termes vinícoles va ser el dia que el vinater mallorquí es va adonar que, per a fer un gran vi, havia de convertir-se en un gran viticultor. Perquè el vinater mallorquí tradicionalment elaborava el vi, però no es cuidava de les vinyes. A la dècada dels noranta va començar aquest canvi radical: el vinater va començar a sembrar vinyes pròpies i a entrar-hi. Va començar a entendre que, sense un gran raïm, no es pot fer un gran vi. Calia ser vitivinicultor.”

Continua: “Nosaltres som a Petra, a deu quilòmetres de Manacor, a la banda est de l’illa de Mallorca. Formem part de la DO Pla i Llevant. Vam ser un dels sis cellers fundadors de la DO. Anem més enllà de l’agricultura ecològica, en diem sostenible, perquè la sostenibilitat també mirem d’incorporar-la al celler: reciclem les aigües, utilitzem plaques fotovoltaiques, reduïm el vidre de l’ampolla… Fem vins amb sentit comú. La nostra producció habitual es mou entre 140.000 i 150.000 ampolles. Treballem amb varietats locals (callet, fogoneu, manto negre, premsal, giró, esperó de gall) i també en toquem algunes altres (cabernet, merlot, sirà, moscatell d’Alexandria i moscatell de Frontinhan).

“El Muscat és un vi important per a nosaltres, perquè vam ser els primers a elaborar moscatells secs. T’he de dir que els dos primers anys, el 1991 i el 1992, ens el vàrem beure nosaltres. La gent no entenia un moscatell sec. Però el 1993 vam enviar-ne una mostra al concurs de l’associació de sommeliers espanyols, que en un tast a cegues elegia el millor vi blanc, rosat, negre jove i negre envellit amb bóta. I la sorpresa va ser que el Muscat es va convertir en el millor vi blanc de l’estat, el 1993. D’aquesta manera, col·locàvem Mallorca en l’àmbit vitivinícola i, és clar, el nostre vi va començar a tenir seguidors. De les 1.500 ampolles que en fèiem inicialment vam passar a 25.000 o 30.000 l’any.”

“El Muscat és fet amb moscatell d’Alexandria, de gra gros, i moscatell de Frontinhan, que és de gra petit. El primer et dóna les aromes del raïm i l’altre hi aporta la part més floral i silvestre. Fas un nas explosiu i perfumat, mentre que en boca manté l’acidesa, la lleugeresa, la frescor i no és gens pesant. Aconseguir aquest equilibri és el gran desafiament. Jo dic que és un dos en un. Un vi original.”

Aliats Orange 2024 de Bodegas Enguera

Juan Ramón Iglesias és el propietari actual de Bodegas Enguera a Fontanar dels Alforins (Vall d’Albaida). Descobrim aquest celler perquè a la Wine Tasting Journey en van seleccionar un dels vins, l’Aliats Orange, com a exemple de relleu generacional en un projecte vinícola. El celler el va comprar el seu avi, Pedro Pérez Pardo, l’any 1968. En aquell temps, l’avi va decidir de produir raïm per vendre i només elaborava una mica de vi. Això va ser així fins el 1974, quan va adquirir 65 hectàrees de vinya i una altra finca al celler de la qual va començar a elaborar vi que venia a granel. Temps després, l’any 1999, l’avi d’Iglesias va construir un celler nou a Énguera amb la finalitat d’elaborar vins embotellats que expressessin el terrer dels Alforins. 

En Juan Ramón d’entrada no tenia interès pel vi. Va estudiar una enginyeria industrial. Però els seus germans no volien continuar el negoci de l’avi i va decidir d’agafar-ne el relleu. “És un negoci molt bonic, però és difícil fer-lo rendir. Si tens dos anys complicats a la vinya, pateixes. La nostra filosofia es basa, d’una banda, en la sostenibilitat i l’ecologia i, d’una altra, en l’elaboració dels vins negres al voltant de la varietat monestrell, que és la clàssica de la zona, i els vins blancs al voltant de la varietat verdil, que també és la pròpia d’aquí.” 

Continua Iglesias: “La verdil és una varietat dura, complicada de treballar, però pots fer-ne vins monovarietals i cupatges d’una qualitat tremenda. No és gaire productiva ni resistent, però és un raïm amb el qual pots fer vins elegants i continguts. A casa, al final de la dècada dels noranta, hi va haver un debat molt bonic: el meu pare defensava les varietats dites millorants i el meu avi, les varietats tradicionals de la zona. I van arribar a un punt intermedi. Es van plantar varietats foranes, però també es van intercanviar diferents parcel·les i vam recuperar les dues varietats tradicionals.”

Bodegas Enguera elabora actualment dotze vins. D’aquests, tres es fan amb les varietats tradicionals: Aliats Orange, que és el vi blanc fet de verdil; Paradigma, un negre elaborat amb la varietat monestrell; i Verdil de gel, un dolç.

“La Vall dels Alforins és un territori amb unes qualitats excepcionals, tant de sòl com de clima. I té la singularitat de l’estructura de les finques. Té un potencial brutal. Ens faria falta un celler amb molta capacitat econòmica per a liderar els petits productors que desenvolupem una tasca importantíssima.”

Demanem a Juan Ramón Iglesias que ens parli del vi Aliats: “És l’únic orange (brisat) fet amb la varietat verdil. Cerquem donar estructura al vi preservant-ne les aromes, que tenen un punt cítric molt elegant. El most fa una maceració amb pell de setze dies a temperatura controlada i després fermenta en dipòsit d’acer inoxidable. És una varietat molt expressiva. L’Aliats és un vi homenatge al nostre avi, que va ser qui va optar fermament per les varietats pròpies i per no vendre la propietat.”