26.03.2019 - 21:50
El Tribunal de Comptes espanyol vol repetir l’operació contra el 9-N i ja ha engegat la maquinària de la repressió econòmica per l’1-O. Mentre en el judici contra el procés la fiscalia del Suprem, l’advocacia de l’estat espanyol i Vox tenen dificultats per a aconseguir proves de la malversació del govern per l’organització del referèndum, la fiscalia del Tribunal de Comptes ha començat un procés judicial paral·lel per a castigar el govern Puigdemont. El mateix tribunal que ja va condemnar Mas i els seus ex-consellers a pagar 4,94 milions d’euros per l’organització del 9-N, condemna que és pendent de recurs d’apel·lació.
El fiscal del Tribunal de Comptes, Miguel Ángel Torres, ha demanat que s’obri una causa per un presumpte desviament de fons públics per la responsabilitat comptable del govern que va organitzar el referèndum. La investigació té l’origen, precisament, en un escrit que el fiscal Torres va presentar el desembre passat. Les entitats Societat Civil Catalana i Abogados Catalanes por la Constitución –que ja van personar-se en la causa contra Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs pel 9-N– també van presentar dos escrits.
El fiscal ha fet una primera llista de presumptes despeses imputables al govern. Diu que hi ha 900.906,70 euros corresponents als locals de votació; prop d’un milió d’euros en despesa publicitària; una despesa de 979.661,96 euros en butlletes; 38.431,20 en cartells; 2,3 milions d’acció exterior del govern; i 100.000 euros en viatges d’observadors internacionals. En total, uns 4,3 milions d’euros. En canvi, SCC i Abogados Catalanes por la Constitución xifren la despesa en 1,97 milions d’euros i afegeixen els 87 milions de cost de l’operació Copèrnic –l’enviament de sis mil agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil a Catalunya–, segons que ha publicat el diari El Mundo i ha pogut confirmar VilaWeb. La quantitat final, però, se sabrà quan acabi una instrucció que encara no ha començat.
Per la seva banda, els serveis jurídics de la Generalitat han presentat al·legacions contra el nomenament d’un instructor, perquè els fets ja són objecte de judici al Suprem i d’investigació en la instrucció del jutjat 13 de Barcelona. ‘El fraccionament de la causa provoca una indefensió total’, denuncien fonts dels serveis jurídics del govern. També qualifiquen de ‘surrealista’ que s’imputin a la Generalitat els 87 milions de despesa de l’operació Copèrnic, que va correspondre al govern espanyol.
Procés judicial paral·lel al Suprem
Fonts jurídiques han explicat a VilaWeb que el Tribunal de Comptes espanyol pot obrir un procés judicial paral·lel per a indagar en la possible responsabilitat comptable de l’1-O al judici penal que es fa al Suprem. A més, comenten que el Tribunal de Comptes pot posar l’accent en la despesa de l’acció exterior del govern durant aquests últims anys, una despesa que es relacionaria amb l’1-O i que no és objecte de judici penal al Suprem.
Respecte d’aquest punt, el Tribunal de Comptes ha elaborat un avantprojecte d’informe amb mig miler de pàgines sobre l’acció exterior de la Generalitat entre els anys 2011 i 2017 d’acord amb una decisió del senat espanyol durant l’aplicació del 155. S’hi inclouen despeses del Departament d’Acció Exterior, del Diplocat, de l’Agència Catalana de Turisme i d’Acció, entre més organismes públics. Segons que ha publicat el diari ABC, aquesta despesa es xifra en 421 milions d’euros. Els serveis jurídics de la Generalitat van presentar 700 pàgines d’al·legacions per a justificar l’acció exterior del govern durant aquests anys.
El document del fiscal exigeix responsabilitats comptables al president Carles Puigdemont i a la interventora general de la Generalitat, Rosa Vidal. També al vice-president Oriol Junqueras i a tots els consellers del govern des del 2016: Raül Romeva, Meritxell Borràs, Joaquim Forn, Carles Mundó, Santi Vila, Dolors Bassa, Josep Rull, Jordi Turull, Meritxell Serret, Toni Comín, Lluís Puig, Clara Ponsatí, a més dels consellers que van sortir del govern el juliol del 2017, Neus Munté, Jordi Jané, Meritxell Ruiz i Jordi Baget. En total, dinou càrrecs públics que, segons els serveis jurídics del govern, encara no han rebut cap notificació.
Si la instrucció del Tribunal de Comptes tira endavant i fixa una despesa abans d’obrir judici oral, podria ordenar l‘embargament preventiu de béns de Puigdemont, Junqueras i els consellers del seu govern, a més de Vidal, tal com va fer amb el govern Mas.
Hi ha una diferència substancial respecte del 9-N. El 2014, el govern va assumir la compra d’ordinadors per a les escoles, la publicitat institucional sobre la consulta i altres despeses vinculades perquè el procés participatiu s’adequava a la suspensió del Tribunal Constitucional espanyol sobre alguns articles de la llei de consultes aprovada al parlament. En canvi, la Generalitat nega qualsevol despesa de diners públics vinculada a l’organització de l’1-O.
