La treva al Iemen aconsegueix un mes sense bombardaments per primera vegada d’ençà de l’inici de la guerra

Els atacs aeris han causat 9.000 morts fins ara, segons Yemen Data Project

VilaWeb
Iemenites caminen per un cementir durant el primer dia de les celebracions d'Eid Al-Fitr, el festival de tres dies que marca el final de Ramadà, a Sana'a el 2 de maig. Fotografia: EFE/EPA/Yahya Arhab
Europa Press
07.05.2022 - 11:10
Actualització: 07.05.2022 - 11:23

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

El mes d’abril ha estat el primer d’ençà de l’esclat de la guerra del Iemen –el febrer del 2015– en el qual la coalició internacional que encapçala l’Aràbia Saudita no ha bombardat el país. La fita s’ha aconseguit gràcies a la treva promoguda per les Nacions Unides, que va entrar en vigor el 2 d’abril com a part dels esforços internacionals per a avançar cap a una solució política del conflicte.

Segons les dades publicades per Yemen Data Project, fins ara hi ha hagut 8.983 morts i 10.243 ferits pels bombardaments dels darrers set anys. “Per primera vegada des del febrer del 2015, no hi ha hagut bombardaments de la coalició durant un mes sencer”, diuen. La treva de dos mesos va començar coincidint amb l’inici del mes del Ramadà, però durant aquest termini la coalició i els hutis han intercanviat acusacions sobre violacions del pacte. Malgrat tot, la treva ha derivat en una suspensió total dels bombardaments. En ocasions anteriors, diuen, els atacs aeris van reduir-se, però no es van aturar del tot.

“L’alto-el-foc a la guerra aèria es va mantenir malgrat les informacions que continuaven les operacions militars sobre el terreny”, diu Yemen Data Project. A més, destaquen que abans de l’aturada dels bombardaments, durant els primers mesos de l’any, hi havia hagut un augment significatiu de la guerra aèria de la coalició que lidera l’Aràbia Saudita. Durant aquest període, les víctimes civils van arribar a màxims de quatre anys, amb 471 víctimes civils entre gener i març, la xifra més alta des de començament del 2018. La xifra és 40 vegades superior a la del mateix període del 2021.

El repunt dels bombardaments, diu l’organització, va coincidir amb la finalitat del mandat de l’únic mecanisme internacional per a investigar violacions del dret humanitari i crims de guerra a Iemen.

Fins al moment, s’han documentat 25.054 atacs aeris per part de la coalició internacional, 178 al març, l’últim mes abans de començar la treva. La xifra mensual més alta es va registrar el setembre del 2015, amb 920 atacs i més de 750 civils morts. L’abril del 2015 va ser quan es va documentar un nombre de víctimes més gran, amb 1.745 morts i ferits.

“Les dades de Yemen Data Project són les més conservadores”, diu l’organització, que estima que les dades reals de bombardaments se situen entre un mínim de 25.054 i un màxim de 75.157 d’ençà del març del 2015.

L’anunci de la treva

La treva va entrar en vigor el 2 d’abril. El dia abans, l’enviat especial de l’ONU per al Iemen, Hans Grundberg, ho havia anunciat per sorpresa, després d’una disminució dels combats sobre el terreny. Tanmateix, els mitjans locals continuen informant de diversos enfrontaments en diversos punts del Iemen. Grundberg va dir que la treva havia estat pactada per les parts en conflicte: els hutis –Ansar al-Islam, oficialment–, que controlen Sanà i altres zones del nord i l’oest del país, i les autoritats reconegudes internacionalment, encapçalades pel president d’aleshores, Abd Rabbuh Mansur al-Hadi, i amb el suport de la coalició internacional encapçalada per Riad.

No obstant això, l’ONU va dir que era una treva, no pas un alto-el-foc, cosa que hauria significat un compromís de les parts per a establir una sèrie de mecanismes de supervisió i per a reduir les hostilitats que en aquests moments no existeixen.

L’acord sí que va preveure una sèrie de mesures per a generar confiança i permetin l’obertura de negociacions, entre les quals, una reducció de l’embargament sobre el lliurament de combustible al port de Hodeida (oest) i el reinici dels vols a Sanà per primera vegada d’ençà del 2016.

S’hi afegeix el compromís de les parts per a rellançar els contactes sobre la reobertura de l’accés per carretera a la ciutat de Taiz, envoltada pels hutis d’ençà del 2016, i altres zones del Iemen afectades pels combats intensos, els quals han fet que el país sigui l’escenari de la crisi humanitària més grossa a escala mundial.

A la recerca d’un procés de converses

Dies després de l’entrada en vigor de la treva, Hadi va anunciar la decisió de cedir les seves competències de manera irrevocable al Consell Presidencial de Lideratge, creat per ell mateix i encapçalat per l’ex-ministre d’Interior Rashad Muhamad al-Alimi, una decisió que no va agradar als hutis.

Hadi va justificar la creació de l’organisme per a “aturar el vessament de sang i sanar les ferides al país” i aconseguir una pau total i duradora. De llavors ençà, Al-Alimi ha mostrat el seu compromís amb la treva. Aquesta mateixa setmana, ha reiterat el compromís, i ha dit que la cerca d’una pau duradora i sostenible és present en totes les discussions de les autoritats iemenites reconegudes internacionalment, i ha acusat els hutis de violacions de la treva.

Els hutis també han denunciat violacions de la treva i s’han negat a reconèixer Al-Alimi, atès que tampoc no acceptaven l’autoritat de Hadi i ni la seva capacitat per a crear el Consell Presidencial de Lideratge. Muhamad al-Bajiti, un alt càrrec dels hutis, va rebutjar qualsevol mena de diàleg amb Al-Alimi, que descriu com un home dels Estats Units. De fet, la decisió de Hadi va ser aplaudida immediatament pels Estats Units i l’Aràbia Saudita, que amb la Unió dels Emirats Àrabs (EAU) van anunciar el lliurament de 3.000 milions de dòlars (al voltant de 2.754 milions d’euros) per a donar suport a l’economia de Iemen.

Per això, de moment no sembla clar si la situació derivarà en un procés de converses. La treva va ser anunciada després d’un repunt dels combats que va impedir als hutis d’apoderar-se del control de la capital de la província de Marib, escenari dels seus principals esforços militars des de febrer de l’any passat. Això va fer que els hutis ataquessin Abu Dhabi i s’incrementessin els atacs contra objectius saudites.

La comunitat internacional fa mesos que intensifica els esforços per a aconseguir que les parts s’asseguin a negociar per posar fi al conflicte, que ha devastat el país, especialment arran de l’aprofundiment de la crisi humanitària per l’augment dels preus i la dependència del Iemen de les importacions d’aliments i blat a causa de la guerra a Ucraïna.

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €