Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Ha començat la temporada dels Tres Tombs, que s’allargarà fins el 25 de juny, quan Prats de Lluçanès la clourà. Com ja és costum, la polèmica, la reivindicació i el disgust dels col·lectius animalistes es fa present al carrer. Els Tres Tombs de Sant Andreu de Palomar, a Barcelona, que es van fer diumenge passat, 12 de gener, han estat objecte d’aquestes expressions de rebuig cap aquesta activitat tradicional. VilaWeb ja ha tractat diverses vegades la qüestió: el 2018 Marta Rojals, i el 2019 Oriol Cendra, des de perspectives i sensibilitats diferents, que no oposades, i la lectura dels quals que recomano.

També aquest cap de setmana passat vaig tenir la sort i l’honor de ser distingit ‘convidat d’honor’ de la festa dels Tonis de Taradell. No sé si sóc mereixedor de la distinció o no, però sí que us puc dir que la vaig gaudir amb la intensitat que un nen (i un gran també) gaudeix la nit de Reis. Però també em va permetre viure i veure les interioritats de la festa, ‘la festa que no es veu’ però que hi és i que, com us podeu imaginar, per a mi té un interès especial.

L’edició d’enguany no era una edició qualsevol, els Tonis de Taradell presentaven el seu protocol de benestar animal i l’aplicaven en ferm. Una iniciativa que és valenta, innovadora i necessària, com també ho és el protocol que enguany aplica la Federació Catalana dels Tres Tombs. És evident que alguna cosa es mou, i que les entitats dels Tres Tombs estan atentes a les sensibilitats existents sobre la convivència responsable amb els animals.

Tornem a Taradell. Josep Presseguer, president dels Tonis de Taradell, m’explicava el detall, la gènesi i el procés que havien seguit per acabar presentant un protocol de trenta-vuit pàgines exigent, rigorós i ambiciós. Com els veterinaris de Taradell s’hi havien abocat i com la FAADA (Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals) s’hi havia involucrat fins a arribar a un acord per ambdues parts.

Aquest aspecte, el treball des del dissens, és per a mi el gran valor afegit d’aquesta acció dels Tonis de Taradell. Tenir mà oberta i prou generositat per a promoure i participar amb aquell que públicament declara: ‘Aquestes festes han de desaparèixer, però som conscients que tardaran molt a ser prohibides o regulades, i mentre això no passi, hem d’obligar les administracions a aplicar la llei de protecció dels animals de manera estricta i, a la vegada, proporcionar-los, tant a les administracions com als ciutadans, informació prou rigorosa i científica que demostri el sofriment dels animals en aquesta festa.’

Però la cosa no acaba aquí. No només ha estat posar en pràctica unes mesures protocolitzades que garanteixen el benestar dels animals que participen en la festa –les més evidents i constatables són suprimir la megafonia, la música, l’acreditació dels animals i la seva procedència, etc.– sinó que s’ha volgut comprovar de manera avaluable, científica i rigorosa el grau d’estrès que pateixen els èquids en el passant. Per fer-ho, s’han monitoritzat dos animals. A l’espera dels informes definitius, les informacions que hem pogut recollir a peu de carrer és que els animals no han patit cap alteració en el ritme cardíac. Una molt bona notícia que pot ser interpretada com un indicador, encara provisional, que el protocol funciona i que s’ha fet una molt bona feina, jo n’estic del tot segur.

Els Tonis de Taradell sempre han cercat, i amb encert, aquelles estratègies que permeten, per un cantó, la conservació i preservació del patrimoni –només cal visitar l’Alzinar de la Roca i veure la tasca de recuperació i conservació de carruatges que fan des de 1995–, i per un altre, donar una mirada contemporània no només del passant sinó de Taradell, on és Sant Antoni cada dia. Això es fa visible a la Biblioteca Antoni Pladevall i el seu fons especialitzat en la vida rural i en l’organització d’un camp de treball que des de l’any 2001 acosta el món de la pagesia, dels animals i de la festa a adolescents i joves.

Per a mi, els Tonis de Taradell representen un projecte sòlid construït a partir de bones pràctiques aplicades a la cultura popular amb molta dedicació i estima. La darrera, un protocol de benestar animal pactat per les parts, festers i animalistes. Aquest protocol és una garantia de continuïtat de la festa projectant-la al futur amb la mirada i els valors de la societat del segle XXI.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.