25.11.2025 - 18:26
|
Actualització: 25.11.2025 - 22:54
El director general dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, no ha donat cap informació ni explicació nova sobre el cas de les suplantacions d’identitat denunciades per uns quants col·lectius de l’esquerra independentista per a aconseguir-ne informació interna. Trapero ha comparegut avui en la comissió d’investigació al parlament sobre la infiltració de cossos policíacs als moviments socials.
La denúncia d’aquests fets d’Alerta Solidària es remunta al 2020. A partir d’una investigació de la Directa, van denunciar que els Mossos d’Esquadra i el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat (CTTI) havien suplantat digitalment unes quantes organitzacions de l’esquerra independentista per obtenir-ne documentació interna de manera irregular. Tant els Mossos com el CTTI van negar cap actuació d’espionatge o suplantació d’identitat en aquell moment, i en la compareixença d’avui Trapero tampoc no ha aclarit res de què va passar, amb els arguments que aleshores no tenia cap responsabilitat als Mossos i que no havia estat citat concretament per analitzar aquestes actuacions.
Ha fet una intervenció inicial molt breu en què ha destacat que en aquell moment no tenia responsabilitat política i que tampoc no tenia coneixement dels fets. “Allò succeeix el mes de juny del 2020 i a mi se’m nomena cap del cos el desembre del 2020. El cap del cos no era jo”, ha dit. També ha retret a alguns diputats que preguntessin per les actuacions dels Mossos. “No he estat citat per analitzar algunes actuacions dels Mossos. Aquesta comissió no tracta de les actuacions dels Mossos, no era el que es concretava en la citació. Si avui es tractava d’analitzar les actuacions dels Mossos en un àmbit concret, n’hauria d’haver estat informat per poder-m’ho preparar i retre comptes.”
La comissió pretén d’esclarir els detalls de la infiltració de policies dels cossos de l’estat espanyol en moviments socials, i la citació de Trapero, segons que ha defensat, feia referència al seu coneixement derivat de la seva responsabilitat política en el moment dels fets. Com que en aquells moments no en tenia, ha dit que no podia donar gaires explicacions en aquesta compareixença. “Hi hem respost a través de les preguntes parlamentàries, tant jo com la consellera Parlon”.
Un únic agent expedientat per la trama
Després d’una investigació de la Divisió d’Afers Interns dels Mossos, el Departament d’Interior va relacionar un únic agent amb la trama, i havia de comparèixer avui juntament amb Trapero. Però no ho ha fet. Segons que ha denunciat la CUP abans de la comissió, Interior ha al·legat un “error formal” per a explicar-ne l’absència. Com que aquest agent no ha estat present, l’única intervenció ha estat la de Trapero, que no ha aclarit res sobre els casos concrets denunciats.
El diputat de la CUP Xavier Pellicer li ha preguntat si va ser un sol agent, el responsable d’haver organitzat les suplantacions. “Va estar mesos fent tot això sense que ningú de la comissaria d’informació en fos coneixedor? Per què no se n’han depurat responsabilitats? L’únic expedient obert que té l’agent no és per aquesta operació en concret, és pel fet que cliqués un enllaç sense el permís del seu superior. Per tant, és més que evident que el superior coneixia l’operació”. Segons que detalla la Directa, l’expedientat va reconèixer haver creat un correu electrònic fictici, i haver facilitat al sergent un accés a la pàgina web d’una organització que la Comissaria General d’Informació investigava. Els superiors van ordenar a l’agent inculpat que no actués i, per tant, li atribueixen una falta de caràcter greu per desobediència.
Així doncs, l’únic agent expedientat no ho és pas per haver organitzat l’operació en si, i cap dels seus superiors no ha estat investigat. Trapero no ha contestat de manera concreta a les preguntes sobre aquesta qüestió, sinó que ha repetit que ell no en podia donar explicacions perquè no tenia responsabilitat política en aquell moment. Tampoc no ha aclarit si hi ha prevista una depuració de responsabilitats sobre la qüestió ni si el cos té cap sistema per a detectar que un agent utilitza una identitat falsa.
Pegasus i les infiltracions de la policia espanyola
El director general dels Mossos també ha estat preguntat pel coneixement que tenia el cos sobre les infiltracions d’agents de la policia espanyola en moviments socials. “Quines actuacions han emprès perquè aquesta mena d’investigacions policials es facin segons el marc legal establert?”, ha demanat la diputada d’ERC Mar Besses, que ha assenyalat que era citat pel seu paper com a major en el passat i com a director general actual. La CUP ha argumentat que hi havia elements que feien sospitar que els Mossos sabien alguna cosa de les infiltracions de la policia espanyola. Essencialment, el fet que alguns agents infiltrats fossin sancionats pels Mossos durant la infiltració i que després aquestes sancions no els arribessin mai. “No tenia cap responsabilitat, no era el cap del cos”, ha reiterat Trapero. “No teníem coneixement d’infiltracions de la policia nacional. Si els responsables polítics del moment en van ser informats, no ho sé, però dubtaria que fos així; qui hauria d’estar-ne informat és un jutge.”
Trapero ha recordat que la figura de l’agent infiltrat, a diferència de la de l’agent encobert, no és en la legislació, però que hi ha jurisprudència que la tolera en etapes inicials, quan hi ha la idea que hi pot haver un delicte, per posteriorment instaurar la figura de l’agent encobert. El diputat dels Comuns Andrés García Berrio li ha demanat per la vulneració del dret de reunió o manifestació en aquests casos. “Evidentment, ha de ser proporcional, amb delictes amb una certa rellevància, com la delinqüència organitzada o altres delictes greus. No acabo d’entendre què té a veure amb el dret de reunió o manifestació. Quan està ben aplicat, no es vulnera el dret de reunió ni de manifestació. Si no hi ha delictes, parlem d’un ús delictiu d’aquesta figura, però si hi ha delictes, sí que està legitimat, vinculats, per exemple, a l’extremisme violent”.
Sobre si els Mossos fan servir algun programari similar a Pegasus, ha deixat clar que no. “No tenim cap programari similar a Pegasus que afecti mòbils, ordinadors o similars. L’únic que tenim és algun sistema d’intel·ligència artificial per a treballar xarxa pública, missatges públics, allò que la gent emet a la xarxa, però res que afecti elements de privacitat.” La pregunta tenia relació amb les informacions publicades recentment segons les quals els Mossos disposen d’un programari de matriu israeliana que pot arribar a ser invasiu d’una manera similar a la de Pegasus.
En la resta de la sessió d’avui, hi havien de comparèixer Esperanza Casteleiro, directora del CNI, Paz Esteban López, l’ex-directora, i Fernando Grande-Marlaska, ministre de l’Interior espanyol. Tots tres han refusat de comparèixer-hi.
Suplantacions durant el 2020
Els fets que havien de ser centrals en la comissió d’avui es remunten al gener del 2020. Tal com van explicar Alerta Solidària i la Directa, el gener del 2020, uns quants col·lectius socials i de l’esquerra independentista van rebre correus electrònics falsejats, per part d’autors desconeguts en molts dels casos, i amb la clara intencionalitat d’accedir a informacions internes. Aquesta pràctica va durar mesos i va afectar organitzacions com la CUP, Arran, la Forja, el Sindicat de Llogateres, col·lectius llibertaris i també VilaWeb.
El mecanisme de suplantació que es va fer servir, segons Alerta Solidària, va consistir, en uns quants casos, que persones desconegudes van accedir directament al servidor de la CUP i al d’Arran i van piratejar algun dels correus que no eren d’ús habitual de l’organització. Des d’aquests correus, enviaven correus a unes altres organitzacions i portaveus demanant informacions, com ara, agendes de reunions, mobilitzacions, organigrames, estatuts o documents d’assemblees. El cas més evident és el que va afectar el col·lectiu la Forja. Membres de l’organització havien rebut correus d’uns altres membres i sectorials del col·lectiu –suplantats– demanant accés a certa documentació.
Arran de les sospites, la Forja va crear un sistema per a detectar les IP dels qui accedien a aquestes informacions: els qui les sol·licitaven havien d’entrar en un núvol. Així, la Forja va ser capaç de recuperar-ne després les adreces IP. D’aquesta manera van poder identificar que els dispositius des d’on s’intentava fer la suplantació pertanyien als Mossos i al CTTI.
El cas de VilaWeb
Un dels casos afecta directament VilaWeb. Es va detectar el mateix modus operandi que en la resta, però no se’n va poder identificar l’adreça IP. Es va fer servir un programa al·legal, accessible a la xarxa i gratuït, anomenat emkai.cz, i es va falsejar la capçalera del correu per enviar un mail des de l’adreça redaccio@vilaweb.cat. Lluna Berlanga, llavors portaveu de la Forja, i una ex-portaveu de l’organització van rebre un correu des d’aquesta adreça demanant informació sobre l’estructura i el programa polític de la Forja per a fer un suposat reportatge periodístic sobre organitzacions juvenils. En el moment de rebre el correu, Alerta va posar-se en contacte amb VilaWeb i es va poder confirmar que el diari no havia enviat mai aquests missatges.
“Sembla força evident que aquest correu també va ser enviat pel mateix equip les IP del qual, en altres casos, hem pogut comprovar que aboquen clarament al CTTI i als Mossos d’Esquadra”, va aclarir Alerta Solidària en aquell moment. Llavors també van presentar querelles per suplantació d’identitat i revelació de secrets, però continuen encallades als jutjats.
