TEMA DEL DIA
La maquinària s’ha tornat a activar. El discurs diu que el president Quim Torra encapçala un govern que fa crides a una insurrecció violenta, que no controla el territori, que s’ha doblegat als CDR i que els seus ‘escamots’ campen lliurement per Catalunya, amb la suposada passivitat dels Mossos d’Esquadra. Tornen a dibuixar una situació de violència generalitzada que no és real, a partir d’unes declaracions manipulades de Torra sobre Eslovènia i les accions dels CDR d’aixecar els peatges ahir. El resum seria que Torra no està en condicions de governar. És el relat previ a aplicar un segon 155, aquesta vegada més dur i durant més temps.

El PP i Cs ho demanen cada dia i de moment Pedro Sánchez resisteix la pressió, però el govern que encapçala ja no ho descarta. En les seves files es contribueix desacomplexadament a aquest relat. La vice-presidenta espanyola, Carmen Calvo, que va ser qui va signar el primer 155 en nom del PSOE sense tremolar-li el pols, ha assegurat avui que Torra alimenta una ‘via sanguinària’ i crea una situació d’inseguretat a Catalunya. Com era previsible, també s’hi ha apuntat Josep Borrell, que ha acusat Torra de promoure una ‘insurrecció’ a Catalunya, com si ja redactés la interlocutòria judicial amb el delicte de rebel·lió o sedició. Les paraules no són neutres.

La vice-presidenta del govern espanyol ha descartat d’aplicar immediatament l’article 155, però no pas de fer-ho aviat si no es recondueix la situació. De moment, ha enviat una carta al vice-president Pere Aragonès acusant el govern de no complir les seves funcions. També ha rebut carta el conseller d’Interior, Miquel Buch, del seu homòleg espanyol, Fernando Grande-Marlaska, en què assenyala els Mossos per no haver impedit l’alçament dels peatges d’ahir. És el pas previ a la retirada de les competències de seguretat a la Generalitat. Un fet que no requereix cap canvi constitucional i que, segons algunes fonts, la Moncloa estudia i Pedro Sánchez pot anunciar dimecres al congrés espanyol.

Al PSOE hi ha qui sosté que a Sánchez no li aniria malament arribar a les eleccions generals havent trencat amb els independentistes pel pressupost i havent aplicat el 155 a Catalunya. El diagnòstic que va fer Susana Díaz que la seva derrota a les eleccions andaluses era perquè no havia fet més anticatalanisme ha fet forat a Ferraz. El primer pas de Sánchez després de les andaluses va ser portar el pressupost al congrés per evidenciar el rebuig dels independentistes. El segon podria ser retirar les competències de seguretat que insinua la carta de Carmen Calvo. Seria un 155 policíac.

L’aplicació del 155 seria el tercer pas, que podria estudiar-se després de la reunió que el govern espanyol vol fer el 21 de desembre a Barcelona, durant la qual es preveuen mobilitzacions independentistes importants. De moment, el govern espanyol ja ha decidit de blindar la reunió enviant a Barcelona quatre-cents policies, de manera que es repetiria l’operació ‘Piolín’ a petita escala i es demostraria que no confia en els Mossos. Allò que havia de ser un gest de distensió i d’acostament al govern de la Generalitat, s’ha convertit en una reunió ‘bunqueritzada’, que encara no se sap on es farà.

L’excusa per a començar  aquesta escalada de tensió han estat unes declaracions en què el president Torra va defensar la via eslovena per assolir la independència, durant l’acte de presentació del Consell de la República. Una via que va incloure la convocatòria de dos referèndums, el segon el 23 de desembre del 1990, guanyat aclaparadorament pel sí a la independència, amb el 95% dels vots i amb un 93,2% de participació. Si hi va haver morts va ser perquè el 1991 Iugoslàvia no va respectar el resultat electoral i va enviar-hi l’exèrcit federal. N’hi hagué seixanta-dos, de morts, causats per la intervenció militar serba. Però avui, vint-i-set anys després, Iugoslàvia no existeix i Eslovènia és un estat democràtic membre de la UE.

MÉS QÜESTIONS
El PSPV i el Bloc neguen que s’hagin finançat il·legalment.
Avui ha començat a les Corts la comissió d’investigació sobre el finançament electoral del Bloc i el PSPV entre el 2007 i 2008. Els principals dirigents d’aquests dos partits han sortit a negar qualsevol irregularitat. El president de la Generalitat i dirigents del PSPV, Ximo Puig, ha assegurat que no creu que hi hagi finançament il·legal al partit socialista ni al Bloc, però que sempre estan disposats a deixar que ‘tot allò que ha de ser visualitzat es visualitzi des de la transparència’. Ha dit que el Consell ha actuat amb honradesa i transparència ‘i que ha canviat el paradigma de la societat valenciana’, que ha passat d’un paradigma ‘vinculat a la corrupció a un de vinculat a la solidaritat’. El president de les Corts, Enric Morera, ha insistit com a citat a la comissió què ‘no hi ha cap causa oberta, ni s’ha demanat res al Bloc per part del jutjat’. Com a exemple, s’ha referit a la interlocutòria d’inhibició de jutjat número 21 de València, que va ser el que va començar una recerca per aquests fets que va traslladar a òrgans judicials de Madrid, Benidorm i Gandia, i que va concloure, segons ha dit, ‘que ni PSPV ni Bloc no són en cap causa de finançament il·legal’. Morera ha recordat que no hi havia ningú investigat i ha atribuït al PP la voluntat d’empastifar tots els partits després de ser condemnat pel cas Gürtel.

Compromís només donarà suport a una reforma constitucional si inclou el dret civil valencià. Compromís ha dit al govern espanyol que el seu vot sobre les reformes constitucionals que promou, tant la destinada a limitar els aforaments com la que pretén eliminar el terme ‘disminuït’ en referència a les persones amb discapacitat, dependrà que s’hi inclogui també el reconeixement del dret civil valencià, perquè és una reivindicació històrica. El portaveu de Compromís en la comissió de Justícia, Enric Bataller, ha remarcat que la inclusió del dret foral valencià en la constitució només requereix una reforma ‘quirúrgica’, perquè demana de retocar la disposició segona i prou. ‘El govern espanyol no ha de desaprofitar aquesta oportunitat de fer justícia amb el poble valencià’, ha subratllat. Bataller ja va preguntar sobre això el 26 de setembre a la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, qui la va desvincular de la reforma constitucional dels aforaments, encara que sí que va admetre la necessitat d’incloure-hi aquesta ampliació en el futur competencial. Segons que ha recordat, a l’octubre les Corts van donar suport a una proposició de llei per a reformar la disposició addicional segona de la constitució i reconèixer el dret foral valencià, una iniciativa a la qual es van afegir el PSPV, el PP i Podem, a més de 325 ajuntaments que advoquen per la recuperació.

El govern balear demana a l’estat espanyol 57 milions per a inversions turístiques. La vice-presidenta del govern, Bel Busquets, ha demanat a la secretària d’estat Bel Oliver la signatura de convenis amb tres línies d’intervenció: la primera aniria destinada a la millora de l’oferta turística complementària en zones ‘madures’, amb tres milions per a la Platja de Palma i tres més per a Calvià. Per millorar aquestes zones en general, reclama un segon conveni, amb vint milions per a Palma i deu per a Calvià. El tercer conveni inclouria les inversions estatutàries no executades pel govern espanyol, per valor de vint-i-un milions, que anirien a la Platja de Palma, l’Enclusa de Menorca i Sant Lluís, també a Menorca. En total, les inversions que es reclamen sumen cinquanta-set milions. Bel Oliver s’ha mostrat receptiva a la demanda del govern en un moment en què l’executiu espanyol prepara el pressupost del 2019. Oliver i Busquets també han assistit al ple del Consell Espanyol de Turisme, presidit per la ministra Reyes Maroto. Entre els temes que hi han tractat, hi ha el registre únic d’habitatges del lloguer vacacional per part del govern espanyol, que encara ha de superar esculls legals.

Les Armilles Grogues mantenen les mobilitzacions, sense fer cas del discurs de Macron. Les Armilles Grogues han convocat demà a la tarda una manifestació a Perpinyà amb l’objectiu de blocar la ciutat. Malgrat el discurs d’Emmanuel Macron, que ha promès d’augmentar 100 euros el salari mínim, tenen previst de continuar les mobilitzacions a tot Catalunya Nord, com ha passat durant el cap de setmana, marcat per l’incendi d’una cabina de peatge a l’entrada de Perpinyà sud. Al peatge nord hi va haver ahir moments de tensió quan la policia va obligar els manifestants a desmuntar un barracot que havien construït prop del giratori. Durant el dia d’avui han continuat blocant el mercat internacional Sant Carles i el peatge sud de Perpinyà és tancat a causa de les destrosses que hi va haver diumenge.

Stop Violències crea un espai d’informació i assessorament sobre l’avortament a Andorra. L’associació feminista Stop Violències ha presentat un nou espai creat per a les dones que vulguin informació i assessorament sobre la interrupció voluntària de l’embaràs i sobre els drets sexuals i reproductius. S’anomena La Meri i és format per un conjunt de professionals i entitats d’Andorra i Catalunya. Aquesta iniciativa es presenta amb motiu de la commemoració del Dia Internacional pels Drets Humans. Segons l’associació, ‘l’accés a l’atenció en salut sexual i reproductiva ha de ser una política pública real i efectiva i que garanteix l’autonomia de les dones sense cap discriminació per a prendre les seves decisions en tot allò que correspongui a la seva sexualitat, inclosa la reproducció’. La xarxa neix amb l’objectiu de ‘passar de les paraules a les accions’. Stop Violències diuen que moltes dones viuen l’avortament com una vergonya i amb culpa, però el cos és ‘un dret fonamental’.

LA XIFRA
3,5 i 7 quilos són els que han perdut Jordi Sànchez, Jordi Turull, Joaquim Forn i Josep Rull durant la vaga de fam, que fa entre set i deu dies que dura.

TAL DIA COM AVUI
El 10 de desembre de 1948, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar i va proclamar la Declaració Universal dels Drets Humans a París. Aquesta declaració va ser promoguda per Eleanor Roosevelt. Per aquest motiu avui es commemora el Dia dels Drets Humans.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb