03.04.2017 - 13:10
BARCELONA, 3 (EUROPA PRESS)
El periodista Tomás Alcoverro explica en el seu llibre de cròniques ‘Por qué Damasco? Estampas de un mundo árabe que se desvanece’ (Editorial Diéresis) la seva mirada sobre la guerra a Síria i la vida quotidiana d’una població acostumada a bregar amb els bombardejos.
Alcoverro ha assenyalat a Europa Press que “possiblement la guerra s’hagués pogut acabar sense el suport estranger” i argumenta que Síria s’ha convertit en camp de batalla entre els Estats Units i els seus amics àrabs sunnites, i l’Iran i els seus aliats xiïtes, en un moment en què Rússia i la Xina també exerceixen un destacat paper en la configuració d’un Orient Mitjà que no volen abandonar en les mans de les potències occidentals”.
En aquest sentit, posa com a exemple que entre les files de l’exèrcit de Bashar Al-Assad no arriben els relleus des de fa anys i fins i tot hi ha soldats sense casc per falta de recursos econòmics per comprar material, malgrat voler mostrar-se com a patriotes que ho donen tot pel seu país.
“El problema greu que té el Govern de Síria és que té un exèrcit molt desgastat, de gent que no pot sortir de files perquè no entren d’altres. Gairebé tots els que se’n van, fugint de l’horror i de l’Estat Islàmic, també volen evitar entrar en un sistema militar que els podria treure la vida”, afegeix.
Preguntat sobre si l’enfrontament a Síria pot estendre’s a altres països de la zona, Alcoverro considera que no hi haurà un efecte contagi al Líban: “La gent especula amb això i, tot i que al món àrab res es pot preveure, jo no ho crec ara com ara. Primer, perquè la comunitat internacional no està interessada a obrir un altre front, i d’altra banda perquè els libanesos, després de la seva guerra civil entre 1975 i 1990, i per més que alguns d’un costat i de l’altre tenen intencions, no crec que que es posin d’acord”.
LA FIGURA DEL PERIODISTA
Com a corresponsal a l’Orient Mitjà, des d’on ha escrit més de 8.000 cròniques en els últims 40 anys, Alcoverro assegura que “la guerra de Síria és la sepultura de la informació” i afirma que si bé el veto als informadors és comú en els conflictes, a Síria és encara pitjor pel que fa a posar traves burocràtiques i denegar permisos als periodistes.
Això motiva que “hi ha periodistes que han estat amb els rebels i uns altres en la part del Govern, narrant cadascun pel seu compte una realitat que és contrària a la de l’altre. Hi ha pocs visats i el que ha passat és que molts periodistes, com no podien entrar a Síria, anaven per Turquia amb els rebels, que tenen un punt de vista molt cinematogràfic, molt d’espectacle, evidentment parcial, com és la visió de la gent que hem estat en la part del Govern. Són dues imatges que també tradueixen una divisió actual del món”.
UN MÓN ÀRAB QUE DESAPAREIX
Per a Alcoverro, “aquest no és un llibre de guerra. La part de guerra és la més vistosa, però és més aviat un llibre que parla d’un món àrab que va desapareixent; els costums, la gent, les pel·lícules d’Egipte de fa uns anys amb dones que no anaven tapades… Es tracta d’una llibertat de costums que va desapareixent, que es va unificant en un pensament únic horrible”.
Confessa que les cròniques amb què més gaudeix són aquelles en les quals parla, per exemple, d’unes noces a Damasc, una duquessa a Beirut, un periòdic que desapareix o un bar en el qual encara es reuneixen uns quants comunistes. “Tot aquest món que es va esvaint, és més important gairebé que l’altre”.
Entre els escrits seleccionats per al llibre, tots ells publicats en ‘La Vanguardia’, ressalta un sobre l’auge de les bicicletes a Damasc en l’últim any, quan anteriorment eren considerades de classe baixa, però ara s’usen per la seva facilitat de maneig en carrers estrets i també per evitar anar en busos que sovint són objecte d’atemptats terroristes.
Malgrat la destrucció de ciutats com Homs o Palmira, existeixen zones menys castigades per la guerra, com Lataquia o Sueida, i fins i tot va presenciar a Damasc el rodatge d’una sèrie de televisió amb un pressupost superior al milió d’euros, una quantitat desorbitada en el context del país.
La població civil està acostumada als bombardejos i continua realitzant trajectes llargs amb autobús que passen per zones en conflicte, com Raqqa, plaça forta de l’Estat Islàmic en el nord de Síria, la qual cosa converteix els conductors en autèntics herois quotidians.
Alcoverro presenta aquest dilluns el seu nou llibre en la llibreria La Central de Callao de Madrid, i el dijous ho farà a Barcelona.
